Francesc Esteve i Tomàs

Dijous vaig anar a veure Pinocchio, o el espectáculo de la paternidad, un text d’Enrico Ianniello inspirat en l’obra original de Collodi, interpretat per Moreno Bernardi i Luciano Saltarelli. Primer avís: tot i ser la història de Pinocchio, no és en cap cas un espectacle infantil. De fet, té poc a veure amb la imatge edulcorada que molts tenim al cap després de la versió que Disney ens va vendre en el seu moment. A mi em va semblar una proposta molt més realista i també més fosca, però precisament per això més atractiva. La història es presenta amb una mirada més humana i menys idealitzada, que posa el focus en les fragilitats dels personatges. En aquesta posada en escena […]

Després d’haver estrenat i gaudir-ne dues vegades Hamlet.01 , i una d’elles programada al Teatre de l’Aurora, i d’haver portat arreu del territori el primer acte de l’obra de Shakespeare, Sergi Belbel i Enric Cambray ens proposen Hamlet.02 per seguir sorprenent a tothom mentre analitzen el segon acte de Hamlet. En aquesta segona proposta hi retrobem un humor molt present, ple de jocs lingüístics, pensaments expressats en veu alta, anàlisis agudes i alguna sorpresa que val més no revelar. Hi apareixen metàfores i reflexions de caire filosòfic que enriqueixen el conjunt. I com van fer anteriorment, en un monòleg que m’atrau directament a escena des del primer moment. Enric Cambray està esplèndid en aquest muntatge. El paper és un autèntic […]

Tornem al teatre, aquest cop per anar a veure la nova proposta de Sesé i Morató: Busco pis! Xavi Morató escriu i dirigeix aquest espectacle, amb música i direcció musical de Gerard Sesé. He de dir que vaig anar convençut per un amic i acompanyar-lo. I m’he trobat amb una sàtira implacable i divertidíssima dels nostres dies, que se’n riu absolutament de tothom i de tot. Com ja passa en altres propostes seves, hi trobem les lletres marca de la casa, amb aquell estil irònic, directe i molt reconeixible. I té una sort que no sempre es troba en altres musicals: compta amb diverses cançons que realment t’enganxen, que et queden al cap en sortir del teatre. És una qualitat […]

Aquest cop he anat dissabte a la Sala Fènix, per poder quedar-me al col·loqui que es va realitzar al finalitzar. I amb molt bona acollida pels espectadors que ens vam quedar per escoltar com van realitzar l’obra, com va crear-se i arribar la versió que podem veure actualment. La nit del 4 al 5 és una creació col·lectiva de la Cia CuldeSac a partir del text de Rachel Graton. L’obra arrenca amb una agressió sexual, però el focus no es queda només en el fet en si, sinó en tot allò que ve després: el silenci que s’instal·la, la por que ho impregna tot, el pes de la mirada dels altres i el procés íntim -sovint lent i ple d’entrebancs- […]

Aquest cop l’he vist al Teatre de l’Aurora d’Igualada, una proposta que s’ha programat i que de moment sembla que no té prevista anar a Barcelona. El darrer viatge és una història d’amor intensa i profunda, però també parla de la solitud que queda quan la persona estimada ja no hi és. L’obra, escrita per Pep Tines i inspirada en fets reals, explica un viatge molt especial i alhora colpidor. Durant tres setmanes, en Raúl va travessar Europa amb el cos del seu marit al seient del costat, enmig de la pandèmia de la COVID. Aquest recorregut no és només un desplaçament físic d’un lloc a un altre, sinó també un camí emocional marcat pel dol, pels records compartits i […]