Francesc Esteve i Tomàs

Fa uns dies vaig poder assistir a veure un pasi de “Maremar” l’últim músical de Dagoll Dagom i aquest cop ens apartem del Paral·lel de Barcelona i anem a les Rambles. Amb una platea plena de gom a gom, vam assistir a una de les millors representacions que he vist. Aquest cop, Dagoll Dagom fuig de grans escenaris i ens presenta amb una safata d’or un espectacle curt i preciós amb un missatge crític i a la vegada amb una mica d’esperança (aquella cosa que els americans fan tan bé i que li diem “ensucrats“; amb això no vull dir que sigui dolent, el que passa és que a la vida real tot és més cruel del que ens ensenyen). […]

Primer vaig poder acudir a la lectura que és va fer a la Sala Beckett per acomiadar-se del seu espai i anar a la nova seu. I van quedar contents del resultat que vam poder veure. Com va quedar la lectura i com es van divertir (i ens van divertir) al final van voler portar-ho de nou als escenaris. El Maldà va recollir fa un any el nou muntatge, i ara torna de nou per la recepció que va tenir. El text i la direcció són de Victòria Szpunberg i repeteixen Marc Rosich, Sandra Monclús i Jordi Andújar. Els personatges són el Senyor Bruno (Marc Rosich), la màquina de parlar (magnífica Sandra Monclús) i el gos que dóna plaer al […]

Vam assistir a una doble estrena, primer de Fun Home i de la proposta de Onyric que vol oferir-nos una nova experiència en el teatre musical. Si fem una petita història de Fun Home, tenim com a base un còmic dibuixat i escrit per Alison Bechdel com adaptació de la seva propia història. De l’èxit va poder saltar a Broadway i ara a Barcelona. A més, és el primer músical de Broadway amb una protagonista lesbiana (preparem-nos que la comunitat LGTBI+ puja amb força als escenaris barcelonins, no us perdeu el següent enllaç). Els que ens agrada el teatre musical estem de sort. Tenim actualment al teatre Condal una obra per assaborir una i més cops. Aquest músical no el […]

Estrena del nou espectacle de Bruno Oro. Sembla que tot ha de sortir bé però sembla que al final no és així (però amb un final dolç). És una obra que partint d’una premissa (la immortalitat) i amb el text de Alejo Levis/Marc Angelet i la direcció de Marc Angelet ens ofereixen un munt de personatges que gaudeixen, pateixen i s’enfronten a la gran celebrada immortalitat. Tornem a un nou espectacle de monòlegs i on hem de riure, ja que és el que s’ha vingut al teatre. Sempre que vaig a un d’aquests monòlegs em temo el pitjor (i a vegades així ha estat), però aquest cop no. La veritat és que el desdoblament en la multitud de personatges del […]

Dilluns, una nova estrena al Teatre Goya i l’inici de la seva temporada teatral 2018-19. En aquest cas Miquel Gorriz dirigeix un espectacle per el gaudiment de Mercè Aránega. Una Shirley Valentine que tot i tenir uns anys (el text), encara és molt vigent en els nostres dies. Shirley Valentine es una dona casada, que actualment està aburrida de la seva rutina, de la seva própia vida. Inicialment la veiem en la seva propia monotonia parlant a les parets i mirant si decideix fer un canvi. Amb l’excusa d’un regal sorprenent (un viatge a Grècia) veiem com Shirley presa d’una rutina infernal de la seva vida en un suburbi de Liverpool vol obrir les ales i marxar. Aquesta Shirley m’agrada […]