La dona del 600 → Teatre Goya
8/11/2019
Clàssica i emotiva

Diu Pere Riera que tenia intenció de fer una obra sobre el 600, i el cert és que s’ha enginyat un punt de partida ben original per tal d’homenatjar al cotxe més famós dels anys seixanta i també per explicar-nos els petits o grans secrets d’una família catalana molt concreta. En Tomàs i les seves filles discuteixen per la presència d’un automòbil al mig del menjador de casa, però en el fons estan assumint l’absència de la mare, peça fonamental d’una estructura familiar aparentment normalitzada. Els records que tenen d’ella, i també les discussions o els petits problemes diaris ens regalen un text que fluctua entre drama i comèdia d’una forma natural, quasi sense salts. Aquest és el principal valor de Riera, un autor que sap crear situacions interessants (Desclassificats, Lluny de Nuuk), que utilitza impecables estructures dramàtiques (Barcelona) i que crea diàlegs realment brillants (Infàmia). És cert que aquí li surt una peça un pèl llarga i més conservadora que d’altres, més tradicional, però evitant sempre la carrincloneria o el perill de caure en sentimentalismes innecessaris.

La direcció, també de Riera, aposta per una naturalitat imperiosa. Res tindria sentit si els actors i les actrius no apostessin de forma decidida per la versemblança i per la generositat escènica. En aquest sentit, funciona molt bé la complicitat entre les germanes (impecables Àngels Gonyalons i Rosa Vila), i també amb el record d’aquesta mare fantasmal, omnipresent i lluminosa (seductora interpretació de Mercè Sampietro). No podem oblidar, però, els dos personatges masculins (el veterà i sempre encertat Jordi Banacolocha i el feliçment retrobat Pep Planas), que aporten el contrast necessari en aquesta peça eminentment femenina. Un repartiment en estat de gràcia que es mou com peix a l’aigua per un espai escènic creïble, però amb un punt de teatre clàssic massa acusat… Per cert, si es poguessin evitar els cops de les parets del fons cada cop que s’obren i es tanquen, seria tot un detall.

Tot el que necessites per anar al teatre

La dona del 600

A partir de 20,00€

Comprar Entrades
La dona del 600

Mercè Sampietro i Àngels Gonyalons protagonitzen La dona del 600, un espectacle escrit i dirigit per Pere Riera que es podrà veure al Teatre Goya a partir del mes d’octubre.

Sinopsi

En Tomàs és vidu, té més de setanta anys, i el metge l’obliga a estar-se del cafè, la llet, la sal idels greixos. Viu sol, i passa les hores com aquell que compta estels a mitjanit. Un bon dia, laseva filla Montse li du un regalinesperat: la maqueta d’un Seat 600. Ella, que és metgessasense fronteres i es passa més temps lluny que no pas a prop, ha pensat que el regalmantindria en Tomàs entretingut; més encara, reconstruint una còpia a escala del vehicle quevan tenir a casa durant tants i tants anys. El “confit”, com ells n’hi deien; el nom amb què laCarme, la dona d’en Tomàs, va batejar el 600 el dia que, fa un munt d’anys, ell el va dur a casa,per convertir aquell cotxe petit i bonic en un membre més de la família.

Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    12345

    Una buena tarde disfrutando de una comedia dramática interpretada maravillosamente por todos los actores y con el Seat 600 como gran protagonista!

    Tomàs es viudo, hace 3 años que su mujer murió de cancer y vive solo ya que sus hijas hace mucho tiempo que se independizaron.
    Para recordar a su difunta esposa decide reconstruir en su comedor el 600 de la familia. Ese coche con el que la matriarca se sentía libre!
    Claro… las hijas al encontrarse el coche en medio del comedor se empezarán a preocupar por su padre…

    Una obra que habla sobre temas peofundos como la soledad, la amargura, el abandono de la familia y sobretodo el amor.
    El elenco femenino está maravilloso y también sobresale Jordi Banacolocha que se me ha hecho muy tierno y entrañable su personaje.
    Un texto fresco y muy disfrutable. Quizás recortaría un poco su duración y tendría en cuenta el sonido cuando los actores están dentro del coche ya que apenas se escucha…

    03/11/2019
  • Elsa Cano
    12345

    Tendresa i comèdia en sintonia

    “La dona del 600” em va cridar l’atenció des del principi. Tenia molta curiositat de saber de què anava aquesta obra amb un cartell a l’estil “Miss little sunshine”. Vaig decidir no llegir la sinopsi i anar a veure-la que per intuïció ja sabia que seria molt tendre.
    El teló s’obra i apareix un menjador amb un Seat 600 al mig. L’avi Tomàs (Jordi Banacolocha) l’està netejant amb tanta cura que sembla porcellana xinesa. Li truca la seva filla Montse (Àngels Gonyalons) dient que està a Burkina Faso quan en realitat està entrant per la porta de casa per fer-li una sorpresa.
    I s’enceta el conflicte: perquè hi ha un cotxe al menjador, ho sap la meva germana?, és el cotxe de la mama, tots la trobem a faltar però muntar un cotxe papa, si la Pilar ho veu…
    L’autor i director Pere Riera utilitza el mític cotxe Seat 600 com a nucli per fer orbitar els 5 personatges al voltant d’aquest. Tots ells tenen conflictes, temes sense resoldre, tristeses enquistades molt a dins, i sobretot el dolor de perdre una mare i el dolor de perdre una esposa. Cada personatge ho viu diferent i per això és tan fàcil empatitzar amb qualsevol d’ells. De fet, els actors estan magnífics i es percep un treball en la seva direcció molt ben planificat i encertat (l’escenari i l’attrezzo quasi cinematogràfic ajuda molt).
    Tanmateix, en alguns moments vaig trobar l’obra un xic extensa. Com també una insistència per part del guió de descriure els personatges de manera tan exhaustiva que a vegades se t’acabaven fent llargues certes escenes. Sobretot amb les germanes i el marit d’una d’elles: sí, ja sabem que la Pilar no està bé, sí ja sabem que no sap què fer la Montse, sí, ja sabem que en Manel no entén res,… Això sí, els flashbacks, sempre tan polèmics, estan molt ben triats i s’entenen molt fàcilment.
    En definitiva, una obra ben construïda que passa de la comèdia al drama de manera subtil i orgànica, et trobes somrient i amb els ulls plorosos al mateix temps. Opino que pels més joves potser és una mica complicat poder connectar amb els personatges, ja que els seus dilemes els hi poden quedar una mica lluny… No obstant això, segur que hi poden veure reflectits els seus pares i els seus avis en els personatges.
    Perquè, com diu la Montse, ens fem grans, tenim més experiències, però al cap i a la fi, continuem sense saber quines són les bones decisions.

    LA FRASE CLAU: “Quan tornem a casa els pares ens comportem com si mai no haguéssim marxat”

    03/11/2019
  • Josep Oliva Sasé
    12345

    Ahir vaig estar al Goya gaudint d’aquesta comèdia escrita i dirigida per Pere Riera. Que el 600 és un cotxe que ha marcat història i fins i tot que formava part de les nostres famílies, crec que en totes n´hi ha hagut un, és una realitat i aquest cotxe és el fil conductor que Riera ha utilitzat per endinsar-nos en el si d’una família formada per un pare que fa poc ha enviudat, una filla que per la seva condició de metgessa a Metges sense Fronteres sempre està molt lluny de casa, l’altra filla casada i el seu marit, encara que el seu matrimoni està a punt de fer aigües, i la mare. Conforme va avançant es van obrint capes que ens parlen de la vellesa, la relació pares / fills, les diferents formes d’encaixar el dol i les conseqüències que comporta la mala relació que hi ha entre les dues germanes. I ho fa amb tendresa, amb una gran dosi d’humor i amb uns durs diàlegs qe mantenen les dues germanes. El text està molt bé teixit i et manté expectant les gairebé dues hores que dura l’obra. Una escenografia adient que com no podia ser d’una altra manera, presidida per un 600. Pel que fa a la interpretació, un repartiment de luxe i en la qual els cinc sense excepció, estan extraordinaris. Per posar un però, i com ja m’ha passat altres vegades al Goya falla la sonoritat i encara que estava a la fila 3, sobretot quan són dins el cotxe, em vaig perdre part del que deien. Són les primeres funcions i crec que estan a temps de solucionar-ho. M’ha agradat molt i pels aplaudiments crec que va ser generalitzat i auguro serà un èxit.

    27/10/2019
Articles relacionats
10 propostes de teatre optimista per a moments difícils

10 propostes de teatre optimista per a moments difícils

30 Octubre 2019

En moments difícils, molta gent busca refugiar-se en les propostes teatrals més alegres, optimistes i lluminoses que aportin una mica d’esperança i bones vibracions al mal rotllo que ens envolta. […]

'La dona del 600', una comèdia de Pere Riera arriba al Teatre Goya

'La dona del 600', una comèdia de Pere Riera arriba al Teatre Goya

17 Octubre 2019

L’obra La dona del 600, una comèdia amb un toc de nostàlgia escrita i dirigida per Pere Riera, arriba al Teatre Goya a partir del pròxim 25 d’octubre amb un […]

Cal ser usuari de Teatre Barcelona
Uneix-te, és gratuït! Ja som més de 80.000

Ja estàs registrat?

He oblidat la contrasenya

Crear usuari

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.