Carles Armengol Gili

Gabriele di Luca és un dels dramaturgs italians més exitosos, sobretot per aquesta Thanks for Vaselina que va escriure per a la seva pròpia companyia, Carrozzeria Orfeo. Es tracta d’una obra gamberra i políticament incorrecta que completa una trilogia, juntament amb Animals de bar i Cous Cous Klan. Segons Sergi Belbel, director d’aquesta proposta, es tracta d’una “obra poligonera”, tot i que a moments recorda fins i tot l’humor salvatge i sense prejudicis de la sèrie britànica Els joves. Aquí es parla de drogues, de sexe, d’alcoholisme, de ludopatia, de transsexualitat, de veganisme, de síndrome de Down… però sense cap filtre ni cap autocensura. Tot això provoca situacions divertides i d’altres d’incòmodes, mentre la trama avança a un ritme irregular […]

És obvi que aviat tindrem una allau de propostes teatrals que ens parlaran de l’avançament de les ultradretes o dels feixismes, en totes les seves vessants i variants. Ja ho hem vist en alguns muntatges, però auguro que en vindran molts més… i el cert és que serà sa i necessari. Persones potencialment perilloses vol parlar-nos d’això, però traslladant la maquinària feixista a l’interior d’un nucli familiar. Tot comença amb una mare i una filla que parlen d’un germà absent, però que augurem problemàtic. Quan el gos de la família mossegui a la filla, tot agafarà un camí desconegut i inexplorat. Un fet puntual desencadenarà moments crítics i, sobretot, farà caure les caretes d’alguns dels involucrats. Crec que la intenció […]

València és un compendi de tradicions diverses, des del folklore o la música, passant per totes les que estan vinculades a elements com el foc o l’aigua. Sol Picó, la banda Chapicó, la Banda Municipal de Barcelona i el cantant Carles Dénia han construït un espectacle que, per iniciativa de l’Institut valencià de Cultura, homenatja les tradicions del país. A l’escenari es donen la ma cultures diverses, fent que una sèrie de personatges vestits a l’estil medieval acabin ballant a ritme de Ximo Bayo. I és que València és tot això i molt més, des de la cultura més vinculada al camp i als cultius, d’on sorgeixen moltes i molt interessants manifestacions musicals, fins a la festa del foc que […]

Toni Gomila ja ens va disseccionar la societat mallorquina amb aquell Acorar que encara avui molts recordem. Ara va un pas més enllà, o bé fa un pas al costat i es mira al seu poble i els seus habitants des d’una altra perspectiva. Si abans parlava de l’ànima dels mallorquins, de les seves pors i els seus anhels, ara ens parla de la seva ambició i de tot el que ha provocat el fenomen del turisme a ses illes. A través de la rondalla d’en Joanet de sa gerra, i seguint els passos d’una família que s’assembla força a la del Macbeth shakespirià, Gomila ens endinsa en les contradiccions i els paranys que ha hagut de sortejar la societat […]

Els Pirates Teatre és una d’aquelles companyies que ha anat creixent davant dels nostres ulls i que s’ha mantingut sempre fidel al seu estil. La comèdia i el musical -tal com ells l’entenen- han estat dues de les bases sobre les que han aixecat els seus espectacles, quasi sempre de petit format i amb una imaginativa posada en escena. En aquesta nova aventura -la tercera comèdia de Shakespeare que afronten en 18 anys de carrera- han tornat a les temàtiques de sempre… però en aquesta ocasió han optat pel gran format. I potser és aquí on han començat a encallar-se algunes coses. Crec que el muntatge és competent i la companyia mostra l’eficàcia de sempre, però un gran escenari potser […]