Carles Armengol Gili

Alessandro Baricco és un novel·lista italià que, curiosament, ja ha aterrat als escenaris en vàries ocasions. Aquí hem pogut veure Novecento, Ilíada i Oceà, que ja va ser dirigida en el seu moment per Iván Padilla. De fet, el director, actor i adaptador ha tornat a Baricco després d’haver portat als teatres altres novel·les importants amb la companyia L’El·lida: Sunset Park, de Paul Auster, o Anna Karenina, de Tolstoi. Projectes complexos i arriscats que intenten acostar als espectadors el món de les lletres. Amb La jove esposa, Padilla intenta fer un retrat d’una família italiana atípica, realment peculiar i carregada de petits secrets. L’arribada de la futura esposa del fill fa sortir a la llum tota una sèrie d’estranys comportaments […]

Des del 2019 el Poblenou torna a tenir un dels espais audiovisuals més importants de la ciutat, l’IDEAL Centre d’Arts Digitals. Més de 2000 metres quadrats dedicats a l’exhibició, la formació i la producció d’arts digitals immersives. Ara bé, no s’ha d’oblidar que aquest mateix espai ja va tenir una llarga i exitosa vida… Va ser primer un conegut cinema de barri des del 1917 fins el 1984 (Cine Ideal) i més tard un plató de televisió on es van enregistrar nombrosos programes i sèries. La primera exhibició d’aquesta nova etapa va ser la dedicada al pintor expressionista Claude Monet. Ara li toca el torn a sis reconeguts fotògrafs catalans (Català-Roca, Maspons, Pomés, Biarnés, Miserachs i Colita) per tal de […]

L’hèroe va ser una obra molt popular -i també molt provocadora- en el moment de la seva estrena, l’any 1903. De fet, es diu que poques hores abans d’alçar-se el teló al Teatre Romea, Rusiñol va marxar cap a París i va posar terra pel mig entre ell i l’escàndol que li venia a sobre. Es tracta d’un text antimilitarista que posa en evidència el paper del govern espanyol a les colònies d’ultramar (Cuba, Filipines, etc.). Fins i tot a dia d’avui molts dels seus passatges, i principalment el monòleg inicial, resulten esfereïdors. La cruesa en que es descriu la guerra i sobretot la impunitat i també la indiferència cap al suposat enemic són encara vigents, i desgraciadament contemporànies. El […]

L’any passat es va presentar al Teatre Onyric una nova companyia de dansa clàssica, el Ballet de Barcelona, que venia per omplir un forat que ha restat buit per massa temps. La formació es presentava amb una plantilla de ballarins d’arreu del món, capitanejats per Carlos Renedo (exballarí del Metropolitan Opera House) i Chase Johnsey (exintegrant dels Ballets del Trockadero de Montecarlo y de l’Engish National Ballet). Tot apuntava a que, per fi, Barcelona tindria la companyia que molts professionals havien somniat… però la pandèmia de Covid es va creuar pel mig. Res els ha aturat, però està clar que el confinament i la manca d’assajos i actuacions ha condicionat la vida dels seus components. En aquest petit espectacle, tres […]

Aquesta obra de teatre està basada en el relat de Charlotte Perkins Gillman, una autora nord-americana que va destacar per ser molt activa en la defensa dels drets civils de les dones. L’empaperat groc va ser considerada un exemple molt eficaç de literatura gòtica… però amb el temps també s’ha destacat per ser una reivindicació feminista en un segle en que el sufragisme estava empenyent amb força. De fet, la història ens explica com la societat de l’època tractava a les dones que presentaven “comportaments estranys”… quan en realitat -com és el cas de la protagonista- estaven patint una depressió postpart. La versió teatral, que utilitza una fina ironia per acostar més la història a l’espectador, ha barrejat molt bé […]