Carles Armengol Gili

Ja tenim aquí una nova obra de teatre amb el terror o el misteri com a excusa, i en el que va de temporada ja em portem com a mínim quatre… si no em fallen els càlculs. El més curiós, a més, és que moltes d’elles coincideixen en posar com a escenari de la història una masia o una casa rural ubicada prop dels Pirineus (Turisme rural, Allà lluny hi ha una caseta), amb tot el que comporta de mitologia i amb un bon reguitzell de criatures fantàstiques: els marracos, els minairons, la balanguera, la pesanta, etc. També coincideixen la majoria en utilitzar la comèdia com a vehicle per explicar la seva història, i en aquest sentit La presència no […]

La temptació de passar del teatre al cinema és molt gran, però també hi ha directors i guionistes que de tant en tant escullen els escenaris per provar idees noves o buscar el plaer de tenir un públic en directe. Cesc Gay ho ha fet, i amb força èxit, en diverses ocasions. Ara li ha arribat el torn a David Trueba, conegut per pel·lícules com La buena vida, Soldados de Salamina, Vivir es fàcil con los ojos cerrados o Saben aquell. El seu estil, quasi sempre intimista i lligat a personatges quotidians i molt reals, encaixa la mar de bé amb aquest debut interessant i prometedor. Los guapos ens parla de dos amics que es retroben molts anys després. Però […]

Daniel Anglès ha volgut celebrar els seus 30 anys de professió, i ho ha fet amb un concert sorprenent i molt pensat. De fet, ha centrat el recital en l’amor, sobretot el que sent cap al teatre i cap al públic que l’ha seguit tot aquest temps. Un amor incondicional, gestat des de fa molts anys… quan va descobrir Mar i Cel i va tenir clar que allò era el que volia fer. O quan veia i reveia el musical Memory, d’Àngels Gonyalons, que li va servir per començar a conèixer un gènere tan extens i tan prolífic. D’aquells primers anys, i del debut professional amb Pinotxo, ha recuperat cançons que tenia ja quasi oblidades en el repertori. Però el […]

Quan entrem a la sala ens trobem amb una mena de dipòsit de cadàvers. Tres cossos descansen al terra, o a sobre de taules metàl·liques, i una sèrie d’artefactes acaben de construir una escenografia mortuòria que aviat es veurà trencada per l’aparició de dos curiosos personatges. Són dos homes que van vestits amb hàbit negre, però que porten aparells de mesurament energètic. Són possiblement espiritistes a la recerca d’algun esperit o d’algun bri de vida, perquè de fet d’això va Totentanz. Va de buscar la fràgil frontera entre la vida i la mort, de la separació i de la unió dels dos universos, de la pèrdua de valors d’un món que cada cop mira la mort amb menys respecte i […]

Tal com ve a dir Voltaire cap al final de l’obra, només la cultura serà capaç de salvar-nos. I aquesta idea, emmarcada a l’obra dins del context de la Il·lustració, encaixa molt bé amb el nostre present. Cada cop són més les veus que en aquest món convuls i tremendament polititzat advoquen per un reforç del pensament i de la cultura en general. I Josep Maria Flotats, amb l’elecció d’aquest text de Jean-François Prévand, demostra que defensar un teatre de les idees des d’un teatre privat és també un senyal inequívoc d’optimisme i esperança. Sentireu a dir que es tracta d’un espectacle d’un altre temps, per no dir un espectacle passat de moda, però jo crec que la seva necessitat […]