Carles Armengol Gili

A partir d’un fet real i molt concret –el curiós soterrani de la casa de Barbra Streisand-, Jonathan Tolins va escriure un monòleg divertit i nostàlgic que es va representar amb èxit a l’Off Broadway. Aquesta obra, que no dura molt més d’una hora, farà les delícies de tots els mitòmans, perquè si una cosa té la famosa cantant són fans i seguidors incondicionals. En aquests seixanta minuts es parla del seu gust per la decoració, d’algunes de les seves pel·lícules més emblemàtiques, dels seus vestits més famosos, dels seus amants i marits… i fins i tot d’un projecte imaginari que fa volar la imaginació: una nova versió cinematogràfica de Gypsy, d’Arthur Laurents, Jule Styne i Stephen Sondheim. Ara bé, […]

Quan algú pregunta quin és el millor musical de la història sempre s’engega una àrdua discussió en la que apareixen gustos, estils i noms molt diversos. Un dels que sempre apareix és Chicago, un musical que sembla representar l’estil Broadway i que remet a noms que ja formen part de la llegenda del gènere: Fred Ebb i John Kander, Bob Fosse, Gwen Verdon, Chita Rivera, Liza Minnelli, Ann Reinking, Bebe Neuwirth, Joel Grey, Ute Lemper, etc. Tots ells han format part, en algun moment o altre, d’aquest musical que no va començar de la millor forma, ja que en el 1975 va quedar un pèl eclipsat per un altre títol emblemàtic, A Chorus Line. Quan es recupera amb la mítica […]

Quina relació hi ha entre actor, personatge i persona? Som els espectadors el mirall en el que es reflecteix l’actor? El món és un escenari i nosaltres els seus actors? O bé el món funciona com un cervell en el que nosaltres som les neurones que hi actuen conjuntament? Aquestes són algunes de les preguntes que intenta respondre’s Pablo Macho Otero –primer com a actor, després com a personatge- en aquesta deliciosa faula filosòfica sobre la identitat i tot el que gira entorn d’ella. Quan tot comença trobem l’actor en una mena de taller escultòric. Allà elabora les màscares que tant de joc donaran a la peça, desenvolupant contínuament un joc de miralls que arriba fins a les últimes conseqüències. […]

Aquesta és una obra que passa quasi a temps real, que és narrada en primera persona pel protagonista i que descriu una festa a la Sala Apolo durant la nit del Sarao Drag de Futuroa. Tot comença al metro, per passar després al Paral·lel, a la sala abans citada –escenari principal de l’acció- i també a una mena de tablao flamenco reconvertit en bar musical. Escenaris que el públic reconeix, que sap on col·locar dins del seu imaginari i que contextualitzen de seguida la història dels quatres amics: en Guillem, protagonista de la nit; l’Albert, la seva parella; en Gorka, que es presenta a concurs amb les seves millors gales; i el Víctor, que gaudeix de la nit com el […]

La companyia Bendita Inocencia torna al Condal després d’haver fet un parell de temporades amb Gordas, una comèdia que va aconseguir un bon èxit de públic. La tornada, però, és amb l’adaptació de la novel·la de Teresa López Cerdán, que a la vegada protagonitza la peça juntament amb Ger i Raúl Pulido. Estem davant d’un gènere que potser podríem anomenar com la nova comèdia romàntica, on la crisi dels trenta, els amics que comparteixen pis o les parelles que es dediquen a fer ghosting són el pa de cada dia. La veritat és que em va costar identificar-me amb els personatges, que en moltes situacions demostren tenir molt poca maduresa… tot i estar rondant la trentena (de fet, fan coses […]