Carles Armengol Gili

En els darrers anys ens han arribat diverses obres que volen radiografiar la família catalana actual. Alguna ho fa fet amb un llenguatge poètic (L’hort de les oliveres), alguna altra ha optat per la comèdia dramàtica (Vilafranca) i d’altres, com Avui no sopem o la que ara mateix ens ocupa, s’han decantat més per la comèdia de situació. En totes elles s’han usat tòpics i zones comunes, i encara que cadascuna parteix d’uns objectius diferents al final dóna la sensació que les conclusions són més desesperançades que optimistes. A Adossats ens trobem dos germans que han encarat la vida de forma molt diferent i que ara no saben afrontar la vellesa del pare, amb el que mai han tingut comunicació […]

Cada cop que veig en algun reportatge que es pregunta als adolescents sobre Franco i aquests no el coneixen, o bé el confonen amb algun polític actual, m’entra un cert malestar. Qui no coneix el seu passat històric corre el risc de que, tard o d’hora, el torni a repetir. En aquest exercici teatral o experiment escènic, depèn de com es miri, es parteix precisament d’una premissa similar. S’agafa un grup d’actors joves i se’ls empeny a bussejar en la memòria històrica de la Guerra Civil espanyola. El resultat és estrany, a estones, però quasi sempre fascinant i encertat. I és que a dalt de l’escenari tenim una sèrie de reflexions que no ens fem sovint, i que mereixen tota […]

Ahora que están de moda los tributos a cantantes o grupos de relieve, este musical podría significar un homenaje encubierto a la carrera de la gran Whitney Houston. De hecho, en esta versión musical de El guardaespaldas se incluyen éxitos de la cantante que no aparecían en la película, como How will I know, Saving all my love, One moment in time o la archiconocidísima I wanna dance with somebody. Por tanto, podríamos decir que el argumento era una mera excusa, como ya ocurría en Mamma Mía o en We will rock you, con la diferencia de que en este caso sí existía un precedente fílmico que marcó a una generación y que permitía hacer un doble ejercicio nostálgico bastante […]

La fórmula de The hole és ja coneguda pels barcelonins, però cal precisar que la franquícia va començar a Madrid l’any 2012. Des de llavors, s’han creat tres espectacles diferents sota la mateixa premissa: barrejar cabaret, burlesque i circ a parts iguals, sense oblidar l’humor ni unes gotes de provocació. La veritat és que les bases es mantenen i la repetició de la fórmula ja s’ha convertit quasi en estil, canviant només la temàtica o la inspiració de l’espectacle. Si en el primer hi havia un ull posat en el cabaret alemany i en el segon els referents eren els de la revista musical, a The Hole Zero els fonaments principals venen de la música disco. De fet, tot passa […]

Si el Mag Lari hagués nascut als Estats Units segur que tindria un show de màgia a Las Vegas. Els seus espectacles, partint de la màgia basada en els números més clàssics del repertori, es distingeixen sobretot per tot el que els acompanya: escenografia i vestuari molt treballats, grans efectes d’il·luminació, música a tot volum, cos de ball, molts lluentons i, sobretot, molt sentit de l’humor. Un humor característic que marca el seu personatge i que aguanta perfectament tot el que dura el show. Un humor que dispara amb bala, però que s’acompanya d’un toc d’innocència que el fa immune a tot. En aquest darrer muntatge, el Mag Lari ha volgut celebrar els seus 25 anys dalt de l’escenari amb […]