Tot el que necessites per anar al teatre

Solo creo en el fuego: Una història que parla de passions

Solo creo en el fuego
15/09/2017

Una història d’amor que acaba en una història d’amistat entre dos escriptors que es van conèixer a Paris l’any 1931.

Una història que parla de passions, d’apassionar-se per la vida, d’apassionar-se per allò que s’estima, d’apassionar-se per una persona, d’apassionar-se per l’amor.

Henry Valentine Miller (1891-1980) és un escriptor estatunidenc l’obra del qual es compon de novel·les semi autobiogràfiques que van ser censurades als Estats Units pel seu estil i el seu contingut provocatiu. Va voler denunciar la hipocresia moral de la societat nord-americana.

Anaïs Nin Culmell (1903-1977) és una escriptora nord americana nascuda a França de pares cubans-espanyols. Autora de novel·les d’estil surrealista és coneguda pels escrits sobre la seva vida i el seu temps, recollits en els “Diaris d’Anaïs Nin”.

Tots dos es van conèixer a Paris i van esdevenir amants, relació que van mantenir durant deu anys quan en esclatar la segona Guerra mundial es van separar mantenint una amistat que queda reflectida en les cartes que es van continuar enviant i que després van ser publicades.

La companyia “Los Prometidos” es va crear l’any 2016, són Àngela Palacios (a la que recordem per “Mirta en espera“) i Carlos Martín-Peñasco (a qui seguim d’ençà que el vam veure a “Hamletología“) i del que intentem no perdre’ns cap proposta en la què participa.

Una proposta que ens ha agradat moltíssim, pel que té de dualitat, contrast entre passat i present, entre ficció i realitat. Una posada en escena molt dinàmica on els dos protagonistes parlen entre ells mitjançant els seus escrits i on veiem la passió que els va arrossegar i que va més enllà d’una relació sexual per esdevenir en una profunda relació d’amistat i respecte.

Al mateix temps, en un salt de l’ahir a l’avui els dos protagonistes ens parlen també de la seva visió dels personatges, de l’enfocament que li donen en el context de l’obra i de les seves inquietuds personals.

Com ells mateixos diuen en el programa de mà, un joc de miralls, una barreja de temps i espais que fan d’aquesta proposta, conceptuada com a teatre experimental, un imprescindible de la cartellera teatral.

Per veure l’apunt original, només heu de clicar AQUÍ

← Tornar a Solo creo en el fuego