Recomanacions

El més interessant de plantejar una història protagonitzada per tres dones (cosa que, lamentablement, no és massa habitual) és que ofereix la possibilitat de representar diferents tipus de personatges femenins, combinar-los i contrastar-los entre ells i no davant d’interlocutors masculins, com passa la majoria de vegades. Escrita per Amelia Bullmore i dirigida per Sílvia Munt (dues dones més!), Les noies de Mossbank Road és un emotiu retrat de l’amistat i el pas del temps, des de la joventut fins a la maduresa, replet de perspectiva i profunditat. El muntatge, en general, és àgil i divertit però també fa unes incursions dramàtiques d’una duresa sorprenent. Potser aquests canvis de to són el principal risc de l’espectacle. El fet de passar bruscament […]

Si us agraden les comèdies d’embolics, entretingudes i molt divertides, L’hostalera és la vostra obra. Tot i que no té un argument especialment enrevessat de mentides i mitges veritats entre els diferents personatges, en la seva senzillesa i frescor radica la seva autèntica gràcia. No cal que l’argument sigui molt complicat, perquè els personatges estan construïts d’una manera molt intel·ligent. De la mateixa manera, els actors proporcionen unes interpretacions molt naturals i amenes. La posada en escena és fantàstica, convertint la sala de la Biblioteca de Catalunya en un gran menjador d’hostal, on els espectadors també són hostes. Senzilla i eficaç, ens transporta a Itàlia en forma i esperit. La música també és un element clau en aquesta qüestió. Música […]

Fa gairebé 15 anys vaig veure a Broadway el musical Nine, el qual estava protagonitzat per Antonio Banderas en el paper de Guido Contini i les diferents dones estaven interpretades també per actrius conegudes. Sens dubte, em va meravellar en tots els sentits i des de llavors m’he convertit en un enamorat d’aquest musical. No obstant, anys després vaig veure la pel·lícula que va fer Rob Marshall, protagonitzada per Daniel Day-Lewis, i em vaig portar una gran decepció per la molt discutible adaptació que es va fer, la qual diferenciava i remarcava a través del muntatge el món intern del protagonista i el real. De fet, m’ha succeït tot el contrari quan he anat a veure al Maldà Les dones […]

L’agitació inicial és fabulós. Primer amb un inici molt actiu i alhora divertit. Tenim diferents accions en els primers minuts que a més de ser petits sketsches per endinsar-nos en la seva història, ens agrada aquesta agilitat. Però ens pertorba veure aquestes 3 actrius com 3 jovenetes que no arriben als 20 anys. A poc a poc, i gràcies al seu bon treball això desapareix i fins i tot ens creiem que estem veient unes noietes que encara no han complert els 20 anys. Sílvia Munt ens porta una história d’amistat, de dones, de personalitats completament diferents però que es complementen entre elles. Aquesta amistat sobreviu amb el pas dels anys. Amb una posada en escena senzilla, uns elements per […]

Inspirada en un fet real, la visita organitzada per la propaganda nazi, el juny de 1944, de representants de la Creu Roja Internacional a un camp de concentració, concretament al camp de Theresienstadt. Una obra que partint d’un esdeveniment històric no tracta de reconstruir uns fets del passat, sinó que vol parlar del present i sobretot ens alerta sobre el futur. No vol en cap cas, explicitar la violència que tots hem vist mil i una vegades en el cinema o en el teatre, Com hem pogut llegir, Mayorga, amb aquesta proposta vol que la violència sigui la que cada un de nosaltres, espectadors, siguem capaços d’imaginar. Fins al límit que siguem capaços d’assumir. A Himmelweg únicament hi ha la […]

Aquesta peça és la quarta del cicle Cicatrius de Exquis Teatre, després de “LA NIT DE HELVER“, “LA CONFERÈNCIA DE WANNSEE” i “PROTESTA“. LENI és un text escrit per Valeria Schulzova i Roman Oleksák que intenta fer reflexionar sobre quina és la responsabilitat de l’artista vers la seva obra. Fins a quin punt és lícit secundar un moviment polític o social per treure benefici econòmic o assolir l’èxit, si aquest moviment és contrari als drets humans? I més encara, si ni tan sols l’artista està d’acord amb els principis d’aquest moviment? Planteja simultàniament la qüestió de la incidència que tenen els mitjans de comunicació en la percepció de la realitat. On és la frontera entre la informació i la manipulació […]

Torna el Mag Lari al Teatre Condal per oferir-nos un espectacle ple de màgia i comèdia, com ja ens té acostumats. En aquest cas, es tracta d’una funció que podríem anomenar de “grans èxits”, ja que presenta els millors números que ha fet durant els seus 25 anys de carrera. No obstant, cal dir que aquests estan dins d’un xou totalment nou que probablement agradarà tant a seguidors del mag com a persones que el van a veure per primer cop i en el que també hi ha cabuda per algun número nou. La representació és molt àgil i compta amb tot tipus de números que van des dels jocs de cartes a la teletransportació, els quals estan acompanyats per […]

De la intimitat de Hampstead Downstairs al West End, i ara, a La Villarroel, per sort per als espectadors catalans. Sílvia Munt accepta el repte d’Amelia Bullmore que és a la vegada un caramel que et fa salivar des de la primera pàgina, i un viatge ple de desafiaments que poden fer trontollar el resultat final. El to del text de l’escriptora anglesa exigeix la directora catalana decidir si vol que la seva obra es decanti cap a la sitcom o mantenir un equilibri que l’acosti al drama. Les noies de Mossbank Road explora les entranyes de l’amistat entre tres noies, en la morfologia de la seva relació, en la necessitat de tenir algú al costat, en la dificultat a […]

Agradi més o menys, no hi ha dubte que Rent es va convertir als anys 90 en tot un referent del teatre musical contemporani que ha influenciat al gènere des de la seva estrena. El seu autor, Jonathan Larson, va morir el mateix dia que van començar les seves representacions, rebent elogis que arriben fins a l’actualitat i els quals no va arribar a conèixer. De fet, l’obra que podem veure aquests dies al Teatre Gaudí va ser gestada aproximadament per les mateixes dates que Rent i, malgrat que no va arribar a tenir la mateixa repercusió, es tracta d’un musical de petit format força interessant, el qual mira a fons dins del seu personatge a l’hora de plantejar la […]

Si el Mag Lari hagués nascut als Estats Units segur que tindria un show de màgia a Las Vegas. Els seus espectacles, partint de la màgia basada en els números més clàssics del repertori, es distingeixen sobretot per tot el que els acompanya: escenografia i vestuari molt treballats, grans efectes d’il·luminació, música a tot volum, cos de ball, molts lluentons i, sobretot, molt sentit de l’humor. Un humor característic que marca el seu personatge i que aguanta perfectament tot el que dura el show. Un humor que dispara amb bala, però que s’acompanya d’un toc d’innocència que el fa immune a tot. En aquest darrer muntatge, el Mag Lari ha volgut celebrar els seus 25 anys dalt de l’escenari amb […]

Amb aquesta obra Llàtzer Garcia tanca la trilogia sobre la família, però jo diria que obre un nou camí dins de la seva ja important trajectòria com a autor i director. Ho vam començar a notar a Sota la ciutat, però crec que aquí ja queda clar que els temes agafen més volada i els personatges es sobredimensionen. Només cal veure aquesta Mare que interpreta de forma magistral la gran Teresa Vallicrosa. El seu personatge, una fascinant barreja de tendresa i terror, requeriria fins i tot més minuts a escena, ja que quan no hi és es perd una mica l’interès per la història i per la resta de personatges, que malgrat tot tenen un rerefons complex i molt interessant. […]

Tres actrius protagonistes, Cristina Genebat, Marta Marco i Clara Segura, que sota la direcció de Sílvia Munt ens han ofert una delícia de representació. Un text d’Amelia Bullmore, traduït per Roser Batalla, que ens parla de l’amistat. Un recorregut de gairebé trenta anys a la vida dels personatges, les seves vides, les seves penes, les seves alegries, els espais i les situacions. Una comèdia que exposa el viatge vital de les tres dones protagonistes, una comèdia que, com la vida, es converteix en drama en fracció de segons. Una reflexió sobre la fortalesa de l’amistat, únic refugi en situacions complicades, quan hem defallit, tot creient que érem prou forts per superar sols, moments complicats de les nostres vides. Tres noies […]

Dilluns era nit d’estrena al Teatre Condal, ple de gom a gom, i un Mag Lari pletòric ens va oferir un espectacle perfecte per a tota la família, en el que vam gaudir com a nens. Una persona amb una gran capacitat comunicativa que interactua amb el públic des del primer moment, amb un especial sentit de l’humor i una acurada i espectacular posada en escena acompanyen les 25 il·lusions que porta a escena a un ritme trepidant. 25 IL.LUSIONS és un muntatge de nova creació amb un recopilatori dels 15 números més emblemàtics del seu repertori i incorporant 10 de nova creació. Ens ha ofert uns números de màgia d’una polidesa exquisida i amb una gran bellesa estètica, però […]

Quin trio! Tot neix d’Otto e Mezzo, i a partir d’aquí el musical de Maury Yeston i l’adaptació i direcció de David Pintó, amb idea i interpretació de Mariona Castillo, el pianista i director musical Gustavo Llull, les coreografies d’Ariadna Peya… Rodó, un espectacle rodó, un musical de petit format amb res a envejar, sinó del West End, del Off londinenc (o el Fringe, com preferiu anomenar-lo). Es va estrenar a l’Eòlia fa un any i ara s’ha recuperat al Maldà, Una joia, paraula de Kabrota. Només amb l’arrancada de l’Oberture delle Donne, ja val la pena, però no marxeu que la Mariona ens fa un recital de categoria superior i el seu pianista no la deixa de la mà […]

Els somriures a l’entrada del teatre on actua el Mag Lari són diferents dels de la majoria d’espectacles teatrals. Quan t’acostes en el temps i en l’espai al Lari, el seu humor, el record de les seves mirades, les seves cares i ganyotes, la seva tendresa i també la seva irreverència t’hi acompanyen. La màgia del Mag Lari és una altra màgia. És la màgia que transforma famílies senceres en riures i boques immenses que al·lucinen amb els trucs. És la màgia que meravella la gent de l’espectacle per què el Lari és un grandíssim actor. És la màgia d’un somni que el mag Lari ha anat construint i ha fet realitat amb molt d’esforç, molt de treball, molt de […]