Tootsie, la sitcom musical

Comèdia contemporània on n'hi hagi, Tootsie és una adaptació de la pel·lícula que va dirigir en el seu moment Sydney Pollack en 1982 que compta amb un elenc d'actors del més alt nivell capitanejats per Ivan Labanda i Diana Roig en els papers principals, seguits de Ricky Mata o Diana Roig que posen la guinda en aquesta comèdia  brillant.

La trama, un actor convertit en actriu per a aconseguir feina, es va complicant a mesura que avança i fa que els personatges creixin i es facin amb l'escenari. Ivan Labanda, l'actor de musicals per excel·lència, sorprèn per la seva gran interpretació, caracterització i amb la seva veu al costat de Diana Roig que és una companya perfecta en aquest embolic d'escenes. A aquest duo màgic s'uneixen Berta Butinyà i Ricky Mata que ofereixen alguns dels moments més còmics de l'obra.

L'orquestra en viu sobre l'escenari és un deu, no només per la seva qualitat sino perquè secunda tot el conjunt, marcant els tempos i les transicions d'escenografia que se succeeixen gairebé sense notar-se. I no oblidem el vestuari pensat al detall perquè l'espectador es fiqui de ple en l'obra i oblidi tot el que hi ha fora de la sala teatral.

Un encert la producció, la interpretació de tots i cadascun dels actors que broden cada pas i ho donen tot sobre l'escenari en moments més que eixelebrats d'aquesta història d'amor i supervivència.

Tootsie és una comèdia romàntica satírica estatunidenca de 1982 dirigida per Sydney Pollack i protagonitzada per Dustin Hoffman, a partir d'un guió de Larry Gelbart i Murray Schisgal, i una història de Gelbart i Don McGuire.
Schisgal es va inspirar en el cas real de Renée Richards, un tenista que es va sotmetre a una operació de canvi de sexe en 1975.

Es va estrenar per primera vegada, com a musical, al Marquis Theatre de Broadway l'any 2019.

El musical que podem veure al Teatre Apolo de Barcelona, és una adaptació de Bernabé Rico.
Es tracta d'una versió molt més divertida i actualitzada als nostres temps.

Si us haig de ser sincera, vaig triar d'anar a veure aquest espectacle perquè m'agraden molt els musicals. Però no les tenia totes. Els que em coneixeu, sabeu que jo no soc gaire fan de l'Ivan Labanda. No em pregunteu per què?, no us ho sabria dir. Però haig de reconèixer que en aquest musical, fa una feina interpretativa brillant. De fet, tots els actors estan sensacionals.

El tarannà dels personatges que ha creat Bernabé Rico m'han agradat molt més que els de la pel·lícula original (que vaig mirar l'endemà de veure el musical, per refrescar la memòria).


Rico els hi ha donat un enfocament molt divertit. Especialment, el personatge de la Sandy Leste (Berta Butinyà) i el del Jeff Slater (Héctor Vázquez), que m'han fet riure molt. M'han semblat genials!
Ivan Labanda (Michael Dorsey – Dorothy Michaels) i Diana Roig (Julie Nichols) tornen a coincidir com a protagonistes en un musical.
L'Ivan Labanda està sensacional, sobretot interpretant la Dorothy.
L'actriu Diana Roig ho té tot, presència escènica, una interpretació brillant i una veu meravellosa.

Una altra de les coses que més valoro d'un musical és que la música sigui en directe. Tootsie compta amb una orquestra de nou músics tocant en directe, sota la batuta del director, compositor i pianista argentí Julio Awad.
De fet, la música i les melodies per si mateixes són meravelloses.

Tootsie és una comèdia contemporània amb esperit de sitcom.
Igual que la pel·lícula, el musical narra la història d'un actor talentós, però que per culpa del seu caràcter, li és difícil trobar feina. És per això que decideix fer-se passar per dona per aconseguir treballar.

Tootsie és una història de supervivència i d'amor; i una sàtira envers la indústria teatral, sobretot pel que fa als agents teatrals.

Personalment, penso que és un musical que resisteix bastant bé el pas del temps, tot i que, això de què un home es faci passar per dona, per interpretar un paper, avui en dia, ens hi tiraríem a sobre.
Però s'ha de reconèixer que el missatge feminista continua funcionant.
Que el protagonista s'hagi de posar tacons, i viure el que moltes dones han de suportar, per aconseguir una feina (en un entorn dominat per homes), fa que s'adoni de com n'és de difícil ser dona i es rebel·li contra això.

No us la perdeu!

Moltes vegades, per molt que una persona ho intenti, les coses van maldades. No acaba d’arribar l’oportunitat professional, el món sembla que està a la teva contra i veus que tot el que desitges li arriba a una altre persona que, potser, no ho vol tant com tu. El pitjor és deixar-se vèncer o fer tot el possible per aconseguir l’objectiu marcat?

Va ser al 1983 quan Sydney Pollack va portar a la pantalla la història de Tootsie: un actor molt bo, però que no aconsegueix arribar a l’èxit perquè no s’adapta a les voluntats d’aquells que l’han de contractar. Amb una imatge de persona difícil amb la qual treballar, el van rebutjant a tots els càstings fins que un dia, disfressat de dona, aconsegueix un paper que el portarà a ser reconegut. El problema? Que pel camí pot perdre allò que li doni sentit a tot. Aquesta pel·lícula es va convertir en musical a Broadway al 2018 i ara ha arribat a casa nostra.

Al capdavant d’aquest musical esbojarrat –que difereix una mica de la pel·lícula- hi ha un Iván Labanda entregat i gaudint tota l’estona sobre l’escenari. Amb una habilitat especial aconsegueix donar vida a aquest personatge neuròtic i purista del seu ofici, al mateix temps que mostra un ampli rang de veu i emocions amb aquesta, tot i que a vegades l’entusiasme queda massa marcat. Al seu costat brilla, com ja va passar a Cantando bajo la lluvia, un Ricky Mata increïble que dóna al públic alguns dels moments còmics més memorables de l’obra. És una sort veure el seu creixement a l’escenari, canviant de personatges com si fes cap esforç. A la part femenina, Diana Roig és la companya i interès amorós del protagonista, i d’una manera senzilla i fàcil es menja l’escenari amb una presència escènica potent i hipnòtica.

La producció és molt divertida, animada i amb un llibret musical molt atractiu. L’escenografia és una meravella, i les transicions es realitzen ràpidament i amb precisió per crear el marc idoni per a cada escena. Els músics sobre l’escenari és un autèntic encert, dona sensació de comunitat i proximitat, al mateix temps que permet una interacció real amb l’obra que suma a mesura que avança la trama.

Aquest musical és una proposta molt potent per passar una molt bona estona al teatre, no pensar en res més i deixar-se emportar per la música i les situacions més esbojarrades.

L’any 1982, Sydney Pollack va dirigir una de les comèdies més emblemàtiques dels 80, Tootsie, just el mateix any en que Blake Edwards també va transvestir a Julie Andrews a la fantàstica Victor Victoria. Les dues pel·lícules tenien al capdavant a un actor o a una actriu que per pura necessitat –alimentar el cos i també l’ego- es veien en la tessitura de fer-se passar pel sexe contrari. La versió musical es va estrenar a Broadway el 2019 i ja portava incorporats alguns petits canvis per fer-la més assequible a l’època post Meetoo. Respecte a l’argument, s’ha canviat molt convenientment el món televisiu pel dels musicals i s’han eliminat alguns personatges importants com el del pare de la Julie o l’actor veterà de la telenovel·la, que aquí estan substituïts en part per un jove exconcursant de realities. Aquestes petites llicències, juntament amb alguns acudits interns o descaradament autòctons, no sempre ajuden... però acaben encaixant en la mena de vodevil en el que es converteix la segona part.

La música de Tootsie és molt de l’estil Broadway, i en un musical on s’exalça Nova York i el món dels musicals la veritat és que hi escau d’allò més bé. No hi ha un leit motiv massa evident, i a vegades sembla més aviat un compendi de bones cançons, però al final tot acaba encaixant. Potser faltaria un número final a l’alçada, i una escena clau de desemmascarament –com sí passa a la pel·lícula- però el resultat és més que correcte i el públic gaudeix amb aquesta versió. Una versió, precisament, que utilitza tots els recursos que pot i que llueix amb una escenografia sobretot funcional. Una versió que dona molta importància a la música –l’orquestra en directe és un plus que no cal oblidar- i que cuida les interpretacions a molts nivells. En aquest sentit, Ivan Labanda surt ben airós d’un personatge extremadament complicat, sobretot a l’hora de cantar. Una Diana Roig més encantadora que mai i el sempre divertit Ricky Mata completen un repartiment que funciona des del primer número.

Estrena absoluta! Tootsie, la sitcom musical, arriba per primera vegada als escenaris de Barcelona amb una proposta plena d’humor, música i emoció. Aquesta aclamada comèdia musical, inspirada en la mítica pel·lícula de 1982 protagonitzada per Dustin Hoffman, ofereix una divertida reflexió sobre la identitat, el talent i les segones oportunitats, amb un ritme trepidant i números musicals irresistibles. Després del seu èxit a Broadway, Tootsie promet conquerir el públic català amb una posada en escena espectacular i un repartiment de primer nivell. Tenint com a referència la pel·lícula original, on tota l'acció transcorre dins d'un culebró televisiu, aquesta adaptació sorprèn des del primer moment. Tot i que la seva proposta pot semblar arriscada d'entrada, els dubtes s'esvaeixen tan bon punt comença l'espectacle.





Aquesta versió gira al voltant de l'estrena d'un musical i manté l'essència de la història: la d'un actor fracassat que, en un gir inesperat del destí, troba l'èxit interpretant un paper d'actriu. Una comèdia intel·ligent i entranyable sobre la reinvenció personal i el poder transformador de l'escenari.





Si, com molts espectadors, tenim presents els personatges tan definits de la pel·lícula original, aquesta versió teatral aconsegueix recrear-los amb un encant propi. Retrobarem el company de pis, igualment divertit i ocurrent, i l'amiga una mica neuròtica, que en aquesta adaptació brilla gràcies a la fantàstica interpretació de Berta Butinyà, capaç de combinar moments d'humor amb una presència escènica i musical que enamora. El metge peculiar de la pel·lícula es transforma aquí en un jove atractiu i desimbolt que arrenca somriures constants del públic. I, per descomptat, el pes principal recau en els dos grans protagonistes: Diana Roig i Iván Lavanda, que aporten carisma, química i una energia contagiosa a aquesta versió tan viva i divertida de Tootsie.





L'escenografia és un dels grans punts forts d'aquesta producció, capaç de transformar-se amb fluïdesa i precisió per transportar-nos a tots els escenaris de la història sense que el ritme ni la màgia de la funció se'n ressentin. Cada canvi d'espai esdevé natural i espectacular alhora, reforçant la immersió del públic.





Com en tot gran musical, la música juga un paper essencial, i aquí comptem amb una orquestra de onze músics excepcionals que, sovint visibles a escena, aporten una energia i qualitat indiscutibles. Un encert total que el muntatge els concedeixi el seu propi moment de lluïment, merescudament aplaudit pel públic.





L'he gaudit força, i espero que la resposta del públic de Barcelona s'animi a omplir el teatre per ser un gran èxit.Pots veure la resta de la meva opinió a l'enllaç