Qui ets?

Fa uns mesos vam anar a la presentació del darrer llibre d’en Marius Serra i durant la xerrada va explicar la història del seu fill, va parlar del llibre “Quiet” publicat al 2008 i portat més tard al teatre sota el títol de “Qui ets?”. Tinc la sensació que sempre vaig tard. No m’havia llegit el llibre, no vaig assistir a la lectura dramatitzada ni vaig assistir tampoc a la representació teatral que ja ha voltat uns quants teatres. M’he esperat a tenir-la a prop, me l’han posat davant dels nassos en un bolo a Begues i no me n’he pogut estar. Feia com un rebuig. Em negava a creure que es podia posar sobre l’escena la història d’un nen amb paràlisis cerebral, que el pare mateix en pogués fer el relat i que, segons les recomanacions que havia llegit, estava en alguns moments presentada en clau d’humor. Com es podia presentar un drama així sense faltar-li el respecte al Llullu i als demés nens amb aquests tipus de problemes?

M’he deixat anar. El relat d’en Marius, la seva excel·lent escriptura i la seva peculiar manera d’interpretar la vida, m’han atrapat, m’ha anat portant a l’interior d’aquesta família, a les dificultats que van anar trobant pel fet d’anar amb una cadira de rodes que no és un cotxet de nen sinó un embalum feixuc amb el que és difícil viatjar. Però ells ho van fer, van passejar al Llullu en un intent de normalitzar la situació i també de fer-lo visible als ulls dels altres i de defensar-lo davant de la nosa, el fàstic, i la commiseració.

I he rigut. Si, he rigut sense pensar què diran els altres. He rigut i somrigut per la manera d’explicar situacions que poden arribar a ser còmiques, per la ràbia que tenien en alguns moments el pares davant la incomprensió dels altres.

Sota la direcció de Joan Arqué, els tres intèrprets  Òscar Muñoz , Judit Farrés i Roger Julià  van fent tots els papers, de pare, de mare i de germana però també dels diferents personatges que van apareixent a la seva vida tan per ajudar-los com per posar dificultats a la ja complicada  tasca de conviure amb una persona que no respon ni  interactua amb el seu entorn ni ho farà mai. I ells s’hi aboquen  per fer-li la vida agradable. És una lliçó d’amor i humanitat sense obtenir-ne cap recompensa. Això ara se’n diu “Resiliencia” que no és res més que treure profit i aprenentatge d’una situació adversa i difícil. I ells ho aconsegueixen.

Jo us recomano que estigueu al lloro seguint les actuacions que van fent pels diferents teatres de Catalunya. No us en penedireu.

 

Màrius Serra va escriure “Quiet” al 2008). Es tracta d'un llibre que va néixer de la necessitat de verbalitzar un dolor, i d'una experiència personal que l’afectava de manera molt intensa.

Si no us heu llegit el llibre, feu-ho, és realment extraordinari.

Deu anys després se'n va fer una lectura dramatitzada amb música en directe a la sala Beckett. Protagonitzada pel propi Màrius Serra, l'acompanyaven els actors Laia Alsina i Jordi Centelles (que interpretaven la resta de protagonistes), i el músic Dani Alegret.

Podeu veure aquesta lectura dramatitzada a https://www.youtube.com/watch?v=c4hTVUP1_OY. Us recomano que veieu aquest enregistrament per dues raons, primera perqué en Màrius Serra és el propi narrador, perquè conté alguns dels relats que han estat eliminats del muntatge teatral, i perquè el poema final musicalitzat és una autèntica meravella.

Un any després, “Quiet” es converteix en l’obra de teatre “Qui ets?” , una adaptació teatral escrita pel propi Màrius Serra, dirigida per Joan Arqué i protagonitzada per Òscar Muñoz, Judit Farrés i Roger Julià.  Aquest muntatge només es va poder veure a l’Espai Lliure durant tan sols cinc dies. En aquell moment em va ser impossible anar-hi perquè les entrades es van exhaurir de seguida. Espero que a vosaltres no us passi, així que, de seguida que llegiu aquesta recomanació, correu a comprar les entrades. No us passi com a mi, i us quedeu sense.

Tan punt vaig saber que es tornava a programar, en aquesta ocasió a l’Almeria Teatre, no m’ho vaig pensar dues vegades i vaig reservar les entrades.

Pimer de tot, em vaig comprar el llibre. Només us dic que me’l vaig llegir d’una tirada.

En aquesta ocasió tots tres actors l'Òscar Muñoz,la Judit Farrés i en Roger Julià es converteixen en el Màrius Serra, mostrant-nos les diferents personalitats que habiten dins seu; personalitats que van apareixen depenent de les situacions en que es va trobant. De la mateixa manera tots tres actors també es transformen en els múltiples protagonistes que hi surten en les diferents històries (Cè, Carla, Oriol, metges, els vianants,...).

La posada en escena. La manera en que se’ns ha col·locat als espectadors dins la sala m’ha semblat molt encertada. Més que observadora m’he sentit convidada a entrar dins l’espai personal d’en Llullu i la seva família.

La música és en directe. La música pren un paper determinant dins l’espectacle; per un costat ens ajuda a traslladar-nos pels diferents espais descrits, i per un altre crea els diferents estats emocionals que s’hi viuen. La composició musical és una creació de Judit Farrés i Roger Julià.

Con en el llibre, l’obra es presenta en forma de relats amb el seu títol corresponent. Van acompanyats de música. Tots tres actors toquen i canten en directe.

Els relats no segueixen el mateix ordre que en el llibre. Dels trenta que hi ha escrits, se n’han triat catorze. SENYALS, MAGNETISME, RÀBIA, SEXE, VACANCES, DISTINCIÓ, VERGONYA, CAMPING PALS, GLAMUR, VOLER, ETERNITAT, CÓRRER,...

El text és extraordinari, d’aquells que et fa reflexionar, pensar i fer-te preguntes. Un text que, lluny de buscar la llàgrima fàcil, et commou, et fa riure o entristeix. La realitat és expressada com quelcom normal, lluny de dramatismes i sense prejudicis.

Els relats m’ha recordat una mica a l’estil narratiu del gran Pere Calders, que destacava per una narrativa singular, sense prejudicis;  sempre parodiant i ironitzant sobre tot allò convencional.

“Qui ets?” és poesia en moviment, un cant a la vida. És amor. És positivitat davant l’adversitat i donar-li la volta a tot allò que en sí podria ser un problema. És reflexionar sobre qui som i intentar comprendre a qui tenim al davant. És posar moviment al que està quiet. És compartir i no deixar de fer. És un somni fet realitat. És no deixar de fer sinó fer-ho d’una altra manera.    

“Quiet”, “Qui ets?” és una lliçó d’humanitat.

De la mateixa manera que quan vaig llegir-me el llibre veia i escoltava la veu d’en Màrius Serra explicant-me cada relat, a l’obra de teatre això m’ha faltat, i no em refereixo a que buscava una imitació calcada d’en Màrius, sinó a quelcom més intern, com la ironia, la doble lectura o el transfons de la paraula que hi ha en cadascun de les històries, que em van arribar de manera diferent a través de la lectura.  Tot i així “Qui ets?” és un muntatge digne de tots els elogis possibles.

Us recomano que feu un completo : Llegiu el llibre, escolteu la lectura dramatitzada i aneu al teatre.

 

****1/2

Avui, nit d'estrena a l'Espai Lliure del Teatre Lliure per escoltar la història de Llullu, el fill de l'escriptor Màrius Serra nascut amb paràlisi cerebral.

El 2008 Màrius Serra va publicar el seu llibre QUIET, en una col·lecció de narrativa, quan el seu fill Llullu tenia 8 anys. L'obra ha estat traduïda a diverses llengües i reeditada fins a deu vegades per l'Editorial Empúries. El 14 de juny de 2009 es va fer una lectura pública amb música, en el marc del concert benèfic "Mou-te pels Quiets". El 24 de juliol de 2009 el Llullu va morir.

Després de fer moltes lectures del text davant de públic, Màrius Serra va decidir convertir-ho en una obra de teatre: QUI ETS ?

Aquesta peça s'ha estrenat al Teatre Joventut de l'Hospitalet de Llobregat el 25 de gener, i ara arriba a l'Espai Lliure on s'estarà fins al dia 10 de febrer. Dirigida per Joan Arqué, els intèrprets Judit Farrés, Roger Julià i Òscar Muñoz es posen a la pell de Màrius Serra.

Una nova mirada al text que l'ha allunyat de l'autobiografia, posant-lo en un context molt més ampli. Una obra carregada d'humanitat que tracta amb esperança i optimisme una situació que a priori descriuríem com a dramàtica. No és un drama, és un espectacle ple de llum, en paraules de Joan Arqué "Des de la cadira, la nostra i la vostra. La cadira com a objecte i com a subjecte, des de la seva com a protagonista i des de la vostra com a expectants."

Amb música en directe de la mà dels 3 actors; el paper del fill no està interpretat per ningú i alhora està interpretat per tothom.

“El regal més preuat de la seva absència és la seva presència”

És un espectacle de petit format, molt ben pensat en tots els sentits, basats en un text que destil·la una gran tendresa, però que a banda d'aquest aspecte importantíssim, ha aconseguit no provocar la llagrimeta fàcil, amb una excel·lent direcció i unes interpretacions fora de sèrie, ... i curiosament amb molt d'humor i molta música en directe, que atrapa des del minut 1 de la representació.

Han aconseguit portar amb safata de plata als espectadors un drama molt humà, però amb una sensibilitat brutal, fugint expressament d'un melodrama, buscant tots els aspectes positius possibles i en molts moments fins i tot amb clau de comèdia.

No cal dir que la proposta ens ha agradat molt i hem connectat al 100% amb el to que han sabut donar els 3 actors, amb unes interpretacions magnífiques i molt, molt humanes.

Absolutament recomanable. Esperem que es pugui prorrogar o que almenys es pugui veure novament ben aviat.

En sortir de l'Espai Lliure, ens ha estat impossible frenar els impulsos, i hem acabat comprant el llibre de Màrius Serra.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ