Priscilla “Reina del desierto”, el musical

Descripció
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions
Articles

Sinopsi

Priscilla, el musical “feelgood” per excel·lència, es basa en la pel·lícula guanyadora de l’Oscar i compta amb més de 40 artistes a l’escenari i una sofisticada escenografia.

SINOPSI

Basat en la pel·lícula guanyadora de l’Oscar, el musical PRISCILLA narra les divertides experiències de tres artistes drag que travessen el desert australià a bord de l’atrotinat autobús que dóna nom al musical, representant el seu atrevit espectacle en un viatge a la recerca de l’amor i de l’amistat. Amb els grans èxits de la música disco – des Tina Turner a Madonna – la seva banda sonora és la més ballada de tota la història, en una desfilada ininterrompuda de cançons i coreografies que converteixen PRISCILLA en el musical “Feelgood” per excel·lència.

PRISCILLA es representa a Espanya amb la posada en escena original amb la qual es va estrenar a Londres, incloent 40 artistes en escena, 500 vestits extraordinaris, 200 perruques delirants, un autobús real totalment robotitzat, al costat de la tècnica teatral més complexa i sofisticada, oferint un espectacle total per a una experiència feliç i inoblidable.

Guanyador de premis Oscar, Tony i Olivier, i triat com el MILLOR MUSICAL 2015 a Espanya pels Premis Broadway World, PRISCILLA ja ha estat vista per més de 3 milions i mig d’espectadors a Broadway, Londres, Sydney, Estocolm, Toronto, Itàlia (gira), Buenos Aires i Madrid, on ha ofert 511 representacions i estat aclamat per més de 400.000 espectadors.

Durada:
100 minuts

Idioma:
Castellà

Sinopsi

Priscilla, el musical “feelgood” per excel·lència, es basa en la pel·lícula guanyadora de l’Oscar i compta amb més de 40 artistes a l’escenari i una sofisticada escenografia.

SINOPSI

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 36

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Sílvia Moreno Palomar
Teatre Barcelona

Les noies s’ho passen molt bé

Advertència: els espectadors no poden cantar al teatre. Ni ballar. Si més no, teòricament. Us aviso perquè si aneu a veure Priscilla "Reina del desierto", el musical no podreu evitar primer moure els peus al ritme de la música disco i després, sense poder-ho remeiar, començareu a taral·lejar les lletres de I will survive, Hot stuff, It's raining men o I say a little prayer. Les plataformes, els vestits impossibles i el bon humor que irradien tots els personatges fan d’aquest musical una experiència molt divertida que necessita ser compartida amb amics i familiars. Com a la pel·lícula, hi ha moments de tristor, però es compensen de sobres amb la festa que se celebra cada dos per tres dalt de l’escenari. Bernadette, Tick i Felicia ho tenen molt clar: Girls just wanna have fun.

25/11/2016
Andreu Rami
Teatre Barcelona

Una gran festa petarda

Priscilla, Reina del Desierto no enganya a ningú. A aquest musical s'hi va a gaudir, a cantar, a ballar i a flipar amb una espectacular posada en escena amb glitter a tonelades i plataformes de dos pams. És una gran festa petarda a ritme dels millors 'hitazos' discotequers.

El musical té una trama lleugera que es centra en les aventures de dos transvestits i un transsexual que recorren Austràlia perseguint els seus somnis en una furgoneta, la Priscilla, que vindria a ser una versió marica i tot-terreny del vaixell de Mar i Cel (completament robotitzada, gira sola i ofereix moments divertits). Tot el muntatge esdevé una exaltació del món drag, amb uns personatges tan estereotipats com els que podeu trobar a la cantonada de l'ARENA un dissabte nit. Tota l'energia del muntatge es focalitza en les resolutives i vistoses coreografies i els impressionants vestuaris de Tim Chappel, que esdevenen un dels grans atractius del musical. Val la pena d'anar-hi només per admirar aquests vestits: són una autèntica mostra de creativitat desbordant... una obra d'art. Destacable també José Luis Mosquera, l'actor que interpreta la protagonista Bernardette: és el punt de seny entre tanta ploma, i la defensa amb tanta honestedat, sobrietat i feminitat que és impossible imaginar que sigui un home.

Tot i que els acudits simplots i la frivolitat exagerada que destil·la tota la proposta puguin maquillar el fons de la història, Priscilla és un gran cant a la llibertat, a l'acceptació de la diferència i al respecte per les minories. Benvinguts siguin els musicals de masses que, a banda de boniques històries d'amor, treballen a poc a poc per a normalitzar les diferents condicions sexuals i vitals.

Si t'agraden els grans espectacles efectistes, gaudiràs com una mala bèstia!

22/11/2016
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Un Musical extraordinari, llàstima de la Música enllaunada

Malgrat les nostres pors per aquest tipus de franquícies Musicals, hem de dir que l'espectacle ens ha agradat moltíssim, especialment per la seva extraordinària banda sonora, que es basa en cançons molt i molt populars que enganxen de seguida; malgrat que la música està totalment enllaunada i en cap cas existeixen músics en directe, sonava a la perfecció, potser amb un volum excessivament elevat, almenys des de la quarta fila on estaven asseguts. Ens ha agradat molt també el seu espectacular vestuari, que a cada escena sorprèn una mica més .... i sobretot ens ha agradat en conjunt per l'energia i entusiasme que els actors desprenen en tot moment.

D'ençà que la pel·lícula original es va estrenar l'any 1994, aquesta es va convertir en un cant a la diversitat i a l'acceptació del que un és o vol ser; molt aviat, va donar origen al Musical que va triomfar a Broadway i que va tenir un profund impacte en la comunitat gai; la seva dramatúrgia explora els estereotips de gais, transvestits i transsexuals sense ridiculitzar-los, ja que els seus personatges no són pas pecadors, ni persones antisocials, ni molt menys malvats, ... només són un grup d'amics que volen guanyar-se la vida en el món de l'espectacle.

Volem destacar a un extraordinari José Luis Mosquera en el paper de Bernadette, sense desmerèixer als altres dos drags Jaime Zatarain (Tick) i Christian Escuredo (Felicia) ni la resta de l'elenc, i molt especialment a les tres magnífiques cantants que es passen bona part de la representació penjades a l'aire: Silvia Parejo, Teresa Ferrer i Aminata Sow.

Ens ho vàrem passar molt i molt bé, i malgrat alguns acudits que no són massa del nostre gust, no ens importaria pas tornar-la a veure d'aquí a unes setmanes, si no fos pels preus prohibitius que ens ho impediran de ben segur.

Si desitgeu llegir l'apunt sencer, només heu de clicar AQUÍ

17/11/2016
David Elfa Novoa
Teatre Barcelona

El glamour de la música disco

Barcelona va rebent amb comptagotes musicals procedents de Broadway o, com en el cas de Priscilla, del West End londinenc. Es tracta d'un musical basat en una pel·lícula de culte australiana dels anys 90 que va donar veu als transformistes i transexuals i que va suposar un inesperat èxit comercial en el seu moment, enduent-se a més l'Òscar al millor vestuari. Així, en l'actual febre per adaptar pel·lícules a grans musicals de teatre, no sembla res estrany que aquest film tan vistós donés el salt als escenaris, resolent amb encert la translació d'una road movie al teatre, sense que aquesta grinyoli, i fent un ús molt adequat de l'autocar que dóna nom a l'obra, tant a nivell conceptual com escenogràfic. De fet, la posada en escena resulta molt àgil, gràcies a una bona direcció d'actors, però també a les coreografies i a les transicions efectuades. A més, el muntatge desprén una gran elegància, destacant un disseny de vestuari molt ampli i creatiu, el qual és el mateix que el que va ser utilitzat a la producció original de Londres.

En l'apartat musical, l'espectacle no conté cap tema original, ja que s'opta per fer un recull de cançons populars de la música disco, seguint així la tendència actual de fer musicals tipus jukebox. Tot i això, aquests encaixen perfectament en la història i són molt adients pels personatges protagonistes, dotant a l'espectacle de personalitat pròpia a l'hora de fusionar-se tots aquests elements. A més, cal destacar que els temes són interpretats en anglés de forma molt encertada, a excepció d'algun breu fragment d'algun d'ells que resulta significatiu per a la narració. En aquest sentit, l'espectacle esdevé una gran festa, en la que l'espectador gaudeix d'una història tendra i divertida a través d'uns personatges carísmàtics amb els que resulta senzill empatitzar. Així doncs, tot i que en algun moment el ritme de l'espectacle es veu tímidament ressentit, aquest resulta amè i presenta una molt bona factura que, sens dubte, delectarà a l'espectador.

14/11/2016
Gema Moraleda
Teatre Barcelona

Plataformes, perruques i lluentons

Priscilla, reina del desierto té tot allò que promet al cartell: perruques, maquillatge, plataformes, colors vius i molta festa. Amb una banda sonora que agrupa tot de cançons d'aquelles que aixequen qualsevol festa i un pressupost que permet canviar de vestuari a cada escena, Priscilla és un musical que entra, sens dubte, pels ulls.

Tot i que es troba a faltar que la música sigui en directe, el cert és que tot sona de meravella i que les tres solistes principals, malgrat passar la major part del temps penjades de la boca de l'escenari, ens regalen unes interpretacions magnífiques.

Una bona opció per a una tarda entretinguda.

Més informació a Somnis de teatre

22/11/2016
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Benvinguts al parc temàtic

Quan es va decidir que la pel·lícula d'Stephan Elliott es convertís en un musical, els seus responsables podien optar per les relacions personals dels tres protagonistes o per les conseqüències de la seva aventura pel desert d'Austràlia. Però no, la opció escollida va ser la música discotequera i l'estètica drag queen. El musical es basa pràcticament en això, deixant l'argument i els diàlegs com a simple lligam entre número i número... al més pur estil del gènere de revista, ara transformat en luxós espectacle de drags. Si un accepta la proposta s'ho pot arribar a passar força bé, però si la premissa ja no és del vostre gust millor que no insistiu. L'espectacle és el que és, i el públic, pel que sembla, sap molt bé al que va.

Als poc minuts de començar l'espectacle un s'adona de seguida que ha entrat en un parc temàtic del transformisme, on no hi falta de res: lluentons, plomes, purpurina, boles de discoteca, boys, comentaris procassos i serpentines de colors. La producció llueix i la maquinària funciona a bon ritme, aconseguint números que tenen un nivell d'espectacularitat molt alt. Ara bé, la part musical (amb l'excepció de les tres magnífiques coristes, que pràcticament porten el pes musical del show) és justeta, la història perd importància entre tant rebombori i els actors fan el que poden entre acudits dolents i diàlegs impossibles. Només José Luis Mosquera dóna una certa profunditat al transsexual Bernardette, que a la versió cinematogràfica tenia la cara impassible del magnífic Terence Stamp.

20/11/2016
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

I Will Survive

“Priscilla, reina del desierto” és un musical amb llibret de Stephan Elliot i Allan Scott, basada en la pel·lícula “Las aventures de Priscilla, reina del desierto” estrenada l’any 1994.

L’espectacle que es va estrenar al 2006 en el Lyric Theatre de Sídney, ha passat per nombrosos països com Londres, New York, Canadà, Grècia, Israel, Itàlia, França, Austràlia, Argentina,... Fins hi tot ha format part de la programació de musicals de Broadway que es podia veure en el vaixell Norwegian Epic de la companyia de creuers Norwegian Cruise Line .

Després dos anys d’èxit a Madrid, el vell autobús batejat amb el nom de Priscilla puja a l’escenari del Tívoli, en una adaptació de Miguel Antelo.

Aquest musical és la revelació contra una societat intolerant, plena de prejudicis davant la llibertat sexual de les persones. És una denúncia contra l’homofòbia, la discriminació, el comportament social, els rols de gènera i l’etiqueta social. És molt alliçonadora la mirada d’un nen davant els convencionalismes socials, quan és capaç d’entendre, sense cap mena de prejudicis, la orientació sexual del seu pare.

La meva valoració en aquesta ocasió l’he de fer des de dos punts de vista:

- La del públic que descobreix per primera vegada un musical amb una espectacular presència escènica ( vestuari, infraestructures,...) dels grans musicals que es poden veure a Londres. On la meva valoració és de ****

Els que no heu tingut gaires oportunitats de veure molts musicals de gran format, aquesta és una molt bona ocasió per gaudir de valent. Us ho passareu molt bé, riureu, ballareu i al final dempeus aplaudireu entussiasmats. Veureu sobre l’escenari un autobús que es mou mitjançant una sofisticada tecnologia, veureu un vestuari espectacular, coreografies molt vistoses,...

- Els espectadors que ja en porten uns quants de vistos, i que busquen quelcom més que una presència escènica espectacular, la meva valoració és de ***.

Els que porteu uns quants musicals a l’esquena, a part dels que ja n’heu pogut veure algun a Londres (incomparable) , hi trobareu molts detalls que no estan a l’alçada: veus, interpretació, ritme, música enllaunada,... Tret de les magnífiques veus de les 3 Dives Silvia Parejo, Teresa Ferrer i Aminata Sowque que hi ha penjades dalt de l’escenari durant les seves actuacions, els espectaculars canvis de vestuari i els efectes d’il·luminació, no he acabat de connectar emocionalment amb l’espectacle. No sé, m’ha faltat alguna cosa. El impacte del començament del musical es va anar apagant en el transcurs de la funció; tot i que haig de reconèixer que m´ho he passat molt bé i he rigut molt en diverses ocasions.

19/11/2016
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Llum, color i música disco

Ara que sembla que Barcelona s’està posant de moda com a ciutat de referència en el que respecte a la programació de musicals (segons diuen els productors nacionals), estem tenint el privilegi de poder veure cada vegada més espectacles mundialment coneguts. D’altra banda, però, la nostra mirada, amb l’experiència com a espectadors, s’està tornat menys ingènua i, per tant, tenim dret a ser una mica més exigents. Priscilla és un show lluminós, alegre i desenfadat que aposta per l’entreteniment lleuger, la música disco i la diversió superficial. Això no és cap defecte: al contrari! Resulta molt necessari tenir propostes que proporcionen bon rotllo a la platea i fan aixecar la gent del seient i ballar una estona. El problema és que aquesta versió teatral de la pel·lícula de la Metro-Goldwyn-Mayer es decanta tant per l’estètica que, pel camí, perd una mica la seva ànima. No aconsegueix connectar emocionalment amb l’espectador com caldria esperar i, tot i la seva energia, pot no estar a l’altura de les expectatives de qui ve, exclusivament, a desconnectar i passar-ho bé. El seu sentit de l’humor es queda en la paròdia i el traç gruixut, i només l’actor José Luis Mosquera aconsegueix aportar matisos i una certa dimensió real al seu personatge. Finalment, tampoc en l’àmbit vocal trobem l’espectacularitat que ens agradaria, amb l’excepció de les tres coristes que ajuden a salvar el conjunt amb la seva portentosa tècnica. Malgrat això, el muntatge és amè, molt vistós i variat, tot i que la seva llum i els colors no aconsegueixen fer-nos oblidar del tot les seves carències.

17/11/2016
Francesc Esteve i Tomàs
Teatre Barcelona

De Madrid a Barcelona, por los Monegros

En trobem amb una road-movie amb autocar inclós. Tot i que la posada en escena és molt àgil, amb grans coreografies i un muntatge on s'ha de destacar el disseny de vestuari, ens quedem amb això i poc més. Estilisme impossible, perruques, purpurina i plataformes. Hi ha números que treuen un gran partit de tot el vestuari.

En la part musical, tot i no tenir cap tema propi, tot el que podem escoltar és la música disco. Una banda sonora Gloria Gaynor, Pep Shop Boys, Tina Turner, Madonna, etc ... Bona selecció per el record i executada amb força talent quan les canten en directe i per les 3 Dives que s'han penjat dalt de l'escenari durant les seves actuacions. Segurament la part més agradable de l'espectacle.

Però la part de text, queda molt per treballar. Amb un humor que no connecta amb el meu estil, ni en aquells moments que vols desconnectar i directament pasar-t'ho bé. Com dit, un espectacle amb un humor una mica 'castizo' que ha vingut per l'antiga N2 per los "Monegros" per quedar-se una temporada a Barcelona.

S'ha de dir que va ser un èxit per gran part del públic, d'en peus al finalitzar el musical. Pot ser un èxit durant aquestes dates que s'apropen, tot i que personalment no repetirem.
I a més...

17/11/2016
paquibordeta

Una obra, muy buena y divertida,

06/12/2024
Ana ISABEL CARRASCO MATEOS

Pies y manos al ritmo de la música!!

01/12/2017
Francisco Gubetich

Entretenida.

23/01/2017
Marina MG

Gran trabajo,gran obra,grandes artistas,infinitas risas y un talento maravilloso,quiero destacar al personaje de Felicia(Christian Escudero) con el que no paras de reir. Me ha emocionado,sales con un subidón.Repetiria la experiencia muchas veces más y recomiendo verlo a todo aquel que tenga ocasión!Gran elenco!

27/12/2016
ESTHER

Per mi, no és gens recomanable.
Està basada en una pel.lícula dels anys 90 molt interessant i reivindicativa, però el musical … no ha assolit gran cosa.
Bona part del públic no va conectar… : vestuari esperpèntic, coreografies fluixes, veus mediocres, plays backs excessius, humor patètic….. i preu exagerat, o millor dit…. exageradíssim.
El millor de l’espectacle va ser la veu de les 3 cantants penjades.

18/12/2016
Teresa Medina Jiménez

Maravillosa. De las tres horas quellenas duró el musical disfruté cada minuto de principio a fin. La música, la fantástica interpretación, la voz, la puesta en escena, la caravana!! Toooodo de PRISCILLA me halo gustado todo!! Lo queque más , Christian Escuredo, su verdad, su arte, su sensibilidad, su personaje pizpireta y deslenguado, la magia con la que ilunina el escenario. Maravilloso actor este chico, y todos los del reparto.

14/12/2016
Teresa Medina Jiménez

Una tarda meravellosa, tres hores de pur espectacle. Tot lo que puc dir es positiu, la musica, les veus, la impecable interpretació, el ritme, l’escenari, les Dives, la caravana.. Tooot de PRISCILLA m’ha agradat tot i lo que més en Christian Escuredo, aquest actor omple de magia l’escenari amb la seva energia,sensibilitat i pasió. Recomano a tothom anar a veure aquest meravellos espectacle

14/12/2016
Sandra Guasp Sifre

Ha sigut una nit màgica. És el millor musical que he vist i això que només tinc 16 anys! Ha estat molt graciosa, bonica, fantàstica i sens dubte màgica! Totes les cançons, el vestuari, el maquillatge, la història i sobretot les ganes inmenses que ficaven els actors. Gràcies a tots els actors, ballarins, cantants, productors, director etc…i sobretot gràcies als meravellosos actors que feren de Felicia per Christian Escuredo, Tick per Jaime Zatarain i Bernadette per Jose Luis Mosquera i obviament a Priscilla! Gràcies per fer-me gaudir d’una bona estona i per fer del meu viatge màgic. Sens dubte la tornaría a vore infinitament encara que tarde més de 4 hores en anar! UN MUSICAL FANTÀSTIC!

11/12/2016
A. Slot

Musical genial que volvería a ver y disfrutar. Actuación brillante del equipo pero especialmente me ha convencido Christian Escuredo. Angel Llàcer lo ha vuelto a hacer… Es genial! Impresionante vestuario y música. Las voces femeninas increíbles.

11/12/2016
Toni Grau Colom

Espectacle digne de veure tantes vegades com sigui possible; el muntatge, l’escenografia, els músics, l’atrezzo, els cantants, els ballarins, els actors… tot en general és de 10. Em bas només en el musical, no en el treatre on està en cartell l’obra. Cal dir que no té res a envejar a altres musicals ni molt menys amb els musicals americans. És una obra gens pesada, el temps vola, submergit totalment dins la història. I des del meu punt de vista, humil, doble enhorabona al gran Christian Escuredo, un gran descobriment per part meva i per molta gent. Esperem gaudir d’ell molts d’anys damunt un escenari.

10/12/2016
Noelia Fernández

La Felicia de Christian Escuredo es lo más!!! Musical divertidísimo con un elenco impresionante. Todos lo hacen muy bien, pero la interpretación de Christian Escuredo en el papel de Felicia es lo que le da más frescura al espectaculo y hace que se te pasen las casi 3 horas en un suspiro. Bravo!!!

09/12/2016
Yolanda Franco

Sensacional! El ritmo de la obra es espectacular, en ningún momento decae la expectación. El elenco al completo enamora. Los tres protagonistas están brillantes. El vestuario es maravilloso, y los cambios rapidísimos. Sin duda este musical es un #must

09/12/2016
Raul Del aguila

Gran espectaculo.. muy recomendable uno de los mejores musicales que he visto. En una palabra Brutal!!!

09/12/2016
Jofre

M’ha encantat unes de les millors obres que he vist!!! el paper del Christian Escuredo m’ha encantat!!!

05/12/2016
Sergio Palomo

SIN PALABRAS
Un viaje a un mundo a veces poco conocido realmente, experiencias duras que se viven y que la gente no valora. Unas actuaciones excepentes y puesta escena brillante. Piel de gallina desde el primer momento.
Divertida, entretenida, emotiva… se hace muy corta porque sabe transportate desde el primer momento a la historia. Vestuarios y voces excelentes, … la verdad es que no pararía de decir pequeños detalles que hacen a la obra exquisita.
SIMPLEMENTE PERFECTA
;)

28/11/2016
Anaïs Batanero

Si tuviera que resumir el espectáculo en una palabra sería: Increíble.
A nivel de elenco y personajes excepcionales, jamás había disfrutado tanto de una función. Además de todos los elementos técnicos, y visuales que acompañan a esta representación son una auténtica pasada. Espectáculo para repetir una y mil veces.
Simplemente SUBLIME.
Pens

25/11/2016
Lia Laparda

Igual que cuando queremos comer solomillo no vamos a un vegetariano, cuando queremos ver Teatro, Danza, Opera, Circo o Magia, sabemos a dónde tenemos que ir.
Cuando queremos ver un musical, y queremos ver el mejor de la cartelera, Priscilla Reina del Desierto es la elección adecuada.
Una trama sencilla que plantea el conflicto desde el inicio.
Tres personajes, tres actitudes diferentes ante la vida con los que lo natural es conectar…y todo fluye, la trama, los diálogos, la música, el baile, …
Absolutamente rendida al atractivo Tick (Jaime Zataraín) y a la frescura de Adam (Christian Escuredo). Qué manera de disfrutar con sus diálogos sus pullas su bailes (qué cuerpos) y sus canciones (qué voces). Reír a carcajadas con sus hilarantes diálogos y llorar de rabia, de emoción o de felicidad es todo los que el musical te regala.
Un placer para los sentidos.
A la salida, encantadores posaron para nuestras fotos. Un 10 chicos!!! Sois inmensos.

24/11/2016
Ariadna

Sens dubte, el millor espectacle musical que es pot veure ara mateix. La música, les coreografíes, el vestuari, l’escenografía… Tot és perfecte. Menció especial per a Priscilla, l’autobús és màgic, ple de llums i mil detalls que el fan un personatje més de l’obra.
Tot el musical és un no parar de riure, ballar i cantar amb moments molt dolços i plens de sentiments també. És una injecció d’alegría i bont rotllo que et dura díes i díes.
Menció especial per als actors, que són meravellosos. En especial el Christian Escuredo, que fa el paper de Adam/Felicia i aconsegueix conquerir-te des de’l moment en que apareix sobre l’escenari, amb una força i sensibilitat increïbles.
Ja l’havia vist a Madrid, i a Barcelona és igual de meravellós.

21/11/2016
Cintia Hernández

li poso ***** perquè va el musical és fantàstic, i l’adaptació de gira està molt bé. l’únic que vaig trobar a faltar va ser el trio protagonista de Madrid, encara sort que continuen Christian i Jaime. jose Luis Mosquera no em convenç.

20/11/2016
carlos

Espectáculo fresco y dinámico.
Lo peor son las instalaciones del Tívoli. Deberían ir pensando en renovar butacas y mejorar el estudio de visibilidad de la sala. #yatoca

20/11/2016
Ana Sanz

“FELICIDAD”
Podría resumirlo simplemente con esa palabra: FELICIDAD. Y es que sales del ese espectáculo con una sonrisa plena y ¡desbordando alegría! La puesta en escena es increíble, el vestuario, majestuoso. La música, sublime. Canciones súper reconocidas que no te dejaran inmóvil y no podrás parar de cantar (y sonreír) y de bailar.
Amistad, amor, familia… valores que nos enseña este musical por encima de cualquier condición.
Y el actor que encarna a Adam/Felicia (Christian Escuredo)… ¡qué decir! Nos enseña a una Felicia descarada, divertida, alocada… incluso algo egoísta…, pero poco a poco su personaje evoluciona para dejar ver al público lo realmente humano que es. Y Christian lo hace tan bien, que es imposible dejar de mirarle desde que sale a escena.
Volveré… porque a los lugares que te hacen feliz, es obligatorio volver.

18/11/2016
Hebert Parodi

“PRISCILA” en el Tívoli (lleno) tiene una virtud enorme: es un musical que gusta a los que no les atrae el género. Y eso hay que valorarlo.
La historia (casi inexistente) la conocemos: tres hombres de diferentes edades cruzan Australia en autobús para llevar a cabo su número de Drag Queens y resolver un tema personal. Por el camino, se conocen, se unen, sufren la intolerancia y encuentran también cariño. Mucha purpurina, pelucones, plataformas, vestuario llamativo y colorido como para empachar, en el mejor sentido.
A mí me ha dejado algo frío, que el mundo drag me atrae más bien poco y el recurso del autobús espectacular se queda en poco una vez disfrutado del “vaixell”. La selección musical es buenísima (agradable sorpresón al oír “Colour my world”) con predominio de la contagiosa “Hot stuff”.
Lo peor: música y, al menos los coros, grabada en un espectáculo de 70 €. Las voces de los protagonistas tampoco son destacables. Y diálogos, para mí, de vergüenza: (se rompe el autobús) – Pues venga, ponte atrás y empuja. – Uy, cariño! Llevo haciéndolo toda la vida…
Lo mejor (y mucho): las tres cantantes, suspendidas, con unas voces de infarto (Sylvia Parejo, entre ellas).
En resumen: como el algodón de azúcar: atrae mucho, colorido y dulce, pero se desinfla rápido.

13/11/2016
JORDI MARCH

Els cantants principals son “justets”. Les millors veus son de les tres personatges secundaries.
Admetem la música enllaunada però no es pot acceptar en un musical que es faci play-back amb les veus. La diferència del trio principal quan cantan en solitari amb veu d´home i quan ho fan conjuntament amb veu de dona, així ho demostra. També en els cors (per exemple en els números de ball).
El ritme de l´espectacle es trenca continuament amb dialegs carrinclons sense cap força ni dramàtica ni cómica.
Es molt dificil en el nostre país veure un musical que valgui la pena.

13/11/2016
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

El musical por antonomasia con más purpurina, divinismo y pelucones!!
Imposible no flipar con todo lo que se ve: escenografía ESPECTACULAR, estilismos imposibles e increíbles, pelucones máximos, petardeo a tope y mariconeo mil!!!
Me ha encantado!!! La historia es preciosa, los actores lo bordan, los cantantes te dejan la piel de gallina y todo es purpurina y colorines!!
No dejéis de ir a verla porque os va encantar!!!
Por cierto… imposible no mover la almorrana al son de la música petarda jajajaja

11/11/2016
Josep Via Santacana

Musical divertit i vistós basat en la pelicula de Stephan Elliot, guanyadora de un oscar si, pro menor com es al diseny del vestuari també aquest musical el guanyaria si es dones dons el vestuari es espectacular.Un recorregut per el desert australia amb un autobus real dalt del escenari, es el pretexte per fer una road movie per llocs i gents amb diferents actituts devant de aquets artistes i amics drags, desde la mes agresiva intolerancia a la mes oberta aceptaçio tot amanit per la millor banda sonora de la musica disco de la epoca. Escenografia i treball de actors cantants amb Angel Llacer dirigint, magnific en una historia que es també un cant a la tolerancia i a la amistat.Malgrat tot no dono una valoraçio mes alta dons crec no s’ ha aprofitat alló que diriem la cuarta paret, el Tivoli es gran i calia i l ´espectacle ho hagues agrait sortir del escenari,ocupa la Sala i participa directament amb el public, també la utiltzaçio del video potser amb imatges de la peli , hagues enriquit l horitzó de aquest viatge per al desert i perque no, malgrat la bona direcció musical de Manu Guix, de alguna forma visualitza la presencia en directe de alguns musics.Per descomptar recomanable per pasar una estona molt entretinguda quasi diria t agradin o no els musicals.

04/11/2016
Julià

Espectacle fresc, chapeau amb els numeros corals. Cal dir que al Tivoli falten acomodadors i caldria una restauració.

30/10/2016
Josep OS

Avui al Tivoli he estat veient per segona vegada aquest musical, ja que fa un any i mig el vaig veure a Madrid. Està basada en la pel·lícula del mateix nom que es va estrenar l’any 1994. És un cant a la tolerància, especialment contra l’homofòbia i ens narra les aventures de tres amics drag que travessen el desert australià amb tota mena d’anècdotes, amb l’excusa de realitzar el seu atrevit espectacle en un conegut hotel, sense saber que allà tindran una sorpresa. Per a això utilitzen un autobús de 10 metres que és el gran protagonista del musical i que s’ha robotitzat i es mou a travès d’una sofisticada tecnologia. El ritme és trepidant amb uns canvis de vestuari espectaculars ja que passen per escena més de 500 vestits i 200 perruques. Les tres dives romanen penjades a 16 metres durant el 80% de l’obra, la qual cosa ha requerit construir un sistema perquè pugin, baixin i es desplacin. La direcció artística és de Angel Llácer i la interpretació en general m’ha semblat magnífica. La musical va a càrrec de Manu Guix que compta amb una orquestra de nou músics que interpreta tots els temes que conformen la banda sonora Gloria Gaynor, Pep Shop Boys, Alicia Bridges, Madonna etc. amb èxits de la mùsica disc com will Survive, Go West, I love d’Nightlife, Material girl o Like a Prayer entre d’altres. Per a mi és sens dubte un dels millors musicals que he vist, i són molts, Per tant als que us agradi aquest gènere us aconsello que no us ho perdeu. Són dues hores i quaranta minuts que passen volant.

28/10/2016