‘Priscilla’, la reina del color, la purpurina i els greatest hits

Redacció

Ha triomfat arreu del món amb la seva “formula de la felicitat” i ara aparca el seu autobús, fins el 25 de desembre, al Tívoli. Priscilla, reina del desierto, basada en la pel·lícula guanyadora d’un Oscar, compta amb 40 artistes damunt de l’escenari, 200 perruques, molta purpurina i els grans èxits de la música disco.

teatre_barcelona-priscilla-revista_1

Si busqueu sortir del teatre amb un somriure d’orella a orella i havent passat una bona estona amb els greatest hits de la música disco, de Tina Turner a Madonna, Priscilla és el vostre musical. Amb 400.000 espectadors a l’esquena i funcions en ciutats com Broadway, Londres, Sydney o Toronto, aquest musical basat en la pel·lícula homònima guanyadora d’un Oscar, arriba ara a Barcelona amb la posada en escena original amb la qual es va estrenar a Londres.

El musical explica la història de Tick, Bernadette i Adam, tres artistes drag queen que, amb el seu autobús, porten de gira per Australia un espectacle extravagant. Durant aquesta aventura, els tres amics cercaran l’amor i l’amistat, i acabaran trobant molt més del que havien somniat en iniciar el viatge.

40 artistes, entre els quals 9 músics que toquen en directe 16 instruments, a més d’un autobús real totalment robotitzat, acompanyen la història d’aquests tres artistes en una desfilada ininterrompuda d’algunes de les cançons més ballades de la història –It’s raining man, I will survive, Like a virgin...– i coreografies explosives, converteix el musical en una injecció d’energia i felicitat per al públic.

Lluentons, plomes, estampats… Amb més de 500 vestits, 200 perruques i 150 parells de sabates que s’han endut un Oscar, un Tony i un Laurence Olivier, el vestuari i les plataformes esdevenen una insígnia del musical.

Priscilla, Queen of the desert the musical, es va estrenar l’octubre de 2006 a Sydnei i es va convertir en un èxit immediat, amb una gran resposta tan del públic com de la crítica.

Articles relacionats

Els dilluns també hi ha teatre

“Els dilluns no existeixen per al teatre”… s’ha dit tradicionalment del dia que el sector teatral s’ha agafat per descansar. Avui en dia, però, aquesta afirmació va perdent el sentit […]

Comentaris
  • JORDI MARCH

    Els cantants principals son “justets”. Les millors veus son de les tres personatges secundaries.
    Admetem la música enllaunada però no es pot acceptar en un musical que es faci play-back amb les veus. La diferència del trio principal quan cantan en solitari amb veu d´home i quan ho fan conjuntament amb veu de dona, així ho demostra. També en els cors (per exemple en els números de ball).
    El ritme de l´espectacle es trenca continuament amb dialegs carrinclons sense cap força ni dramàtica ni cómica.
    Entre els 40 (?) artistes semble que hi han 9 músics que tocan 16 instruments (!)… no els vaig veure.
    Es molt dificil en el nostre país veure un musical que valgui la pena.

    Respondre
    13/11/2016
Enllaç copiat!