Port Arthur

Jordi Casanovas no en va tenir prou d'agafar la transcripció del interrogatori del jutge Ruz a Bárcenas i fer-ne una molt bona obra de teatre, que ara hi ha tornat amb un de policial, que va tenir lloc fa vint anys a Tasmània, que cau més o menys per allà on nostre senyor va perdre la gorra, i el millor és que l'ha tornat a clavar. En una escenografia freda, dos polis intenten que confessi el presumpte autor d'una massacre, un personatge estrany que costa d'aclarir si és innocent, està tarat o és fred com el gel. Magnífica, no us la perdeu.

Crítica completa » http://bit.ly/2a0Zs8y

Resulta molt interessant comprovar com Jordi Casanovas, precursor amb Ruz-Bárcenas del que s’està denominant com teatre documental tan present a la nostra cartellera darrerament, sigui ara l’encarregat de fer un pas més enllà fent evolucionar el subgènere. A Port Arthur, Casanovas posa en escena un text real d’un interrogatori policial, filtrat per WikiLeaks, on dos policies parlen amb un detingut acusat d’un crim horrible. L’elecció d’aquest material és un encert absolut i tota una troballa que conté, sorprenentment, elements de ficció dramàtica exemplar. La dosificació de la informació i els detalls del terrible succés durant la conversa genera una tensió, una intriga i un malestar molt valuosos i suggerents. El trio protagonista fa un treball interpretatiu esplèndid, tot i que, per la riquesa i ambigüitat del seu personatge, cal destacar a l’actor Dafnis Balduz que sap mesurar amb habilitat l’encarnació de l’assassí. D’altra banda, el fet de tractar-se d’una situació real aporta una autenticitat en els diàlegs i una naturalitat fantàstica, sorprenent i, sobretot, molt inquietant. D’acord que el recorregut està limitat pel seu propi punt de partida i, per tant, no té girs impactants com Idiota o com les obres de Jordi Galceran. No obstant això, la seva sobrietat estructural, probablement, és el que fa que l’espectacle sigui molt més esfereïdor.

Potser tocaria tornar a parlar de teatre documental, tant de moda les últimes temporades, però crec que Port Arthur va una mica més enllà. Tot i que transcriu parts d'un interrogatori real realitzat a Tasmània l'any 1996, permet a Jordi Casanovas endinsar-se en un gènere tan poc teatral, però tan agraït, com és el thriller. Una habitació preparada per a interrogatoris, dos policies i un acusat que no sap massa bé què hi fa allà són els únics elements que es necessiten per servir-nos una història que, curiosament, ja es va desenvolupar a la vida real com si fos un guió cinematogràfic. És de suposar que l'autor ha tret les parts més feixugues per fer créixer el misteri i l'interès de l'espectador durant poc més d'una hora, però no es pot negar que els policies parlen com si fossin autèntics personatges i l'acusat és un retrat a mitges entre el psicòpata, el malalt mental i la víctima d'un malentès. A això s'hi ha d'afegir una interpretació molt creïble per part de Javier Beltrán i Manel Sans, però sobretot una creació meticulosa i esfereïdora de Dafnis Balduz en el paper del suposat assassí. Les seves mirades i els seus petits gestos -es passa emmanillat tota l'obra- ens recorden que és un dels grans actors joves del moment i que sap aprofitar molt bé oportunitats tan suculentes com aquesta. Casanovas ha encertat de nou amb això dels interrogatoris -ja ho va fer amb èxit a Ruz/Bárcenas- i ha provat el gust dels arguments amb tensió i misteri. Esperem que prengui notes per oferir-nos aviat alguna història original amb els mateixos elements i intentar, per una vegada, que la realitat no superi sempre a la ficció...

Jordi Casanovas ha escrit i dirigit aquest thriller documental, la transcripció real de l'interrogatori del presumpte assassí Martin Bryant per part de dos policies, un interrogatori que va durar vuit hores i que ell ha sabut condensar magistralment en una hora intensa i brillant.

Martin Bryant està detingut i entra a la sala d'interrogatoris emmanillat de mans i peus, l'acompanyen dos policies. Quan comença l'obra nosaltres no sabem exactament de què està acusat i ho anirem esbrinant de mica en mica a mesura que els policies van aprofundint en el seu interrogatori i van descobrint les proves amb què compten.

Jordi Casanovas ha sabut dosificar la informació que ens van descobrint al mateix temps que anem descobrint aspectes de la personalitat dels tres protagonistes. El ritme d'angoixa que ens provoca va creixent.

Dafnis Balduz és Martin Bryan, extraordinària interpretació d'un home jove que sembla aliè a tot el que li estan explicant i s'interessa pels fets menys importants amb un punt d'innocència, a qui en principi ens creiem, malgrat que de mica en mica ens anirà mostrant un perfil més psicòtic amb mirades o gestos que ens indiquen que el que diu, potser no és veritat. Fins al final dubtem, realment si ell no recorda res del que va fer, o, és la seva una forma de defensa per no enfrontar-se a la brutalitat del que potser va fer??

Una proposta magnífica que ens ha agradat molt, amb unes interpretacions genials i que ens fa plantejar l'etern dilema, diem el que pensem o diem el que els altres esperen que diguem? És tot com sembla que és?

Podeu llegir la valoració sencera clicant AQUÍ

 

Port Arthur és la proposta de Jordi Casanovas per BCNegra 16.

BCNegra neix l’any 2005 de la mà del llibreter Paco Camarasa, propietari de la llibreria Negra i Criminal de Barcelona. És un encontre dedicat al gènere negre de literatura en la qual s’organitzen conferències, taules rodones, debats, exposicions i projeccions. Compta amb la implicació de periodistes, autors, investigadors, psicòlegs i dibuixants. Enguany, es vol retre homenatge als periodistes d’investigació i al fotoperiodisme, gairebé anònims, i cada cop més necessaris.

Jordi Casanovas amb porta a escena la gravació real de l’interrogatori policial fet a Martin Bryant, un noi de 28 anys nascut a New Town (un suburbi d'Hobart), després de la massacre de Port Arthur. Tot el que es diu a escena és extret literalment de la gravació original.

Ha estat un privilegi poder veure aquest projecte, primer de tot pel lloc on s’ha representat: el soterrani de l’antiga Fàbrica de cervesa Moritz; un indret màgic i acollidor, on s’hi ha instal·lat un petit espai escènic, i en segon lloc perquè m’encanten les històries policíaques i de judicis, i més encara si estan basades en fets verídics com és el cas d’aquesta proposta de Jordi Casanovas.

Tota l’acció transcorre en una sala d’interrogatoris, Andrés Herrera i Javier Beltrán interpreten a dos policies de caràcters molt diferents i, tot i que els hi falta una mica de rodatge, ho fan bastant bé. Pel que fa en Dafnis Balduz la seva interpretació, la de l’acusat, l’ha clavat, ha estat impressionant! S’ha ficat tant en el paper que semblava ben bé que realment estigués boig, me l’he cregut des del primer instant que ha entrat a escena; el seu caminar, la seva mirada, el seu somriure, tot tan ben estudiat... una interpretació immillorable!!

Forts aplaudiments que han fet sortir als actors vàries vegades a saludar.

I si després d’una bona nit de teatre, et conviden a una cervesa... és tot un detall que s’agraeix.