Només una vegada

Molt recomanable obra que tracta el delicat tema de la violència masclista. L’autora Marta Buchaca sap captar l’atenció de l’espectador a través de les converses entre els tres personatges: un presumpte agressor, la seva parella agredida i una psicòloga.
La denúncia l’havia fet el pare de la víctima, mentre ella insisteix que l’agressió va ser un accident no intencionat. Al llarg de l’obra sabrem què va passar realment i serem testimonis de com ens podem habituar a alguns comportaments que són inacceptables.

No la vaig poder veure al Grec ni al TNC i avui l’he recuperat a l’Auditori de Cardedeu i ho he fet amb ganes per les bones crítiques que havia llegit i la veritat és que rebut molt menys del que esperava. Escrita i dirigida per Marta Buchaca tracta de la violència en la parella i en concret d’un jove matrimoni tots dos amb un elevat nivell cultural i econòmic i que arran d’una discussió, ell li va donar una empenta i en caure ella es va trencar el braç i el seu pare va posar una denúncia, el que va originar que el jutge obligués al gendre a assistir a una teràpia a un psicòleg d’ajuda a la dona. Primer va ser ell només, després i voluntàriament va ser ella i al final acaben anant els dos alhora. Allà com era d’esperar aflueixen les seves pors, les seves angoixes i les mentides que oculten. Al tema crec que se li podia haver tret molt més perquè s’aprofundeix molt poc en ell i sobretot en les formes ja que m´ ha semblat més un interrogatori policial que la tasca d’una psicòloga molt dura amb la parella i molt feble en ella mateixa que també és víctima de violència per amenaces per part del marit d’una altra pacient. L’obra deixa un final sense tancar deixant a l’espectador un munt de reflexions. Crec i aquesta obra m’ho ha tornat a confirmar, que la figura de l’autor i la direcció siguin la mateixa persona ja que un mateix és difícil que vegi els seus propis errors, i aquí n’hi ha. L’escenografia un tant tètrica però encertada pel lloc on transcorren els fets, un despatx d’ajuda social. La interpretació extraordinària d’Anna Alarcón, Maria Pau Pigem i Bernat Quintana especialment les dues actrius. En definitiva, un tema que em podia haver ferit la sensibilitat i no ho ha fet.

Representa perfectament una situació de violència de gènere. Una història que viuen milers de dones cada dia. Una lacra amagada, viscuda en la intimitat i de la que cada dia més dones en son víctimes.

Pocas veces me pasa que voy al teatro, se acaba la obra y pienso: Yaaaa???
Esta vez me ha pasado! Me he metido de lleno en la historia de Eva y Pau, una pareja que llevan años de relación y que en un momento de discusión se llega a las manos. Nunca había ocurrido antes. Solo ha sido una vez. Tampoco pasa nada, no? Mientras no se vuelva a repetir…
Pero esto es sólo el principio de esta obra que te atrapa hasta el final. A mí me ha encantado!!!
Todas las interpretaciones magníficas pero siento debilidad por Maria Pau Pigem por como ha interpretado con Eda serenidad a la psicóloga. Magnífica!!
Bravo a Marta Buchaca por crear esta obra! Pero necesito una segunda parte ya!! Jajajajaja

Una peça formidable, impecable sobre la violència de gènere. Una petita gran obra amb un text extraordinari i molt ben estructurat on l’acció ens manté intrigats durant tota la representació fins al final. Un muntatge intel·ligent, ben mesurat i molt oportú. Un treball impecable ben dirigit i espléndidament interpretat gràcies a un casting clavat. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2018/10/26/nomes-una-vegada/

Bon repartiment en un text molt necessari.