Sinopsi

The Mamzelles s’endinsen als escenaris teatrals amb aquesta tragicomèdia inspirada en la màfia italiana. Amb Bàrbara Mestanza, Paula Ribó, Paula Malia i Júlia Molins.

SINOPSI

Estem en alguna part de Calàbria en algun moment dels anys 90. Ens trobem en una cuina, en la nit més calorosa de l’any, la vespra de les noces de la filla petita de Salvatore Maritzzo, un dels homes més poderosos de la ciutat. Les quatre germanes Maritzzo esperen els homes de la família per sopar. Se non li aspettiamo ce andrà di Traverso! Sona el timbre: hi ha una nota: – On vas? –diu Llaria– A buscar al pare –respon Emilia– I qui et protegirà? –Emilia la mira…– Nosaltres ens protegim soles.

Durada:
80 minuts

Idioma:
Català

Sinopsi

The Mamzelles s’endinsen als escenaris teatrals amb aquesta tragicomèdia inspirada en la màfia italiana. Amb Bàrbara Mestanza, Paula Ribó, Paula Malia i Júlia Molins.

SINOPSI

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 12

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Hebert Parodi
Teatre Barcelona

Elles no fugen, elles no s’amaguen

Quatre germanes encaren una notícia dramàtica i les seves conseqüències. En el dia més important d'una família mafiosa, el casament de la filla petita, un assassinat ho dinamita tot. Enmig del caos i davant l'absència de nuvis, cosins i marits, els suposadament valents, elles, les dones, podran prendre les regnes de les seves vides, brindaran per allò que mai no van rebre i decidiran per si mateixes, per una vegada a la vida ... o mort.

MAFIA dóna el protagonisme a qui acostuma a estar en segon pla, les dones. The Mamzelles (creadores i intèrprets) qüestionen els rols assignats, esperats, executats i assumits -fins i tot amb baralles entre les protagonistes per envejar el paper assignat a una altra de les germanes-. Han escollit com a mostra un terreny malaltissament masculí: els clans mafiosos, on les dones o són mammas que cuinen (no és casualitat que tot passi en una cuina), esposes silencioses o prostitutes / amants. Sí, un món extrem però sota les capes de la caricatura, que tan bé funciona, hi ha molt pòsit de realitat. El missatge reivindicatiu és clar i directe com un tret però allunyat del simplisme.

Tot a través de personatges ben definits i embolicat amb humor molt, molt negre, gore i mala llet però també moments de dolor per l'amor no rebut, transicions electròniques i fins i tot inici en italià. He vist l'obra en diverses ocasions i temporades i en la seva evolució han aconseguit un equilibri entre la farsa i ser contundent -més que estrident- summament apreciable.

La frase: - Éramos sus princesas. - Y sólo eso.

En resum: delirant, tarantiniana, excessiva, divertida, creativa, salvatge i, sobretot, reivindicativa. Estupendes The Mamzelles (Paula Malia, Barbara Mestanza i Paula Ribó) i estupenda Júlia Molins (el seu moment de transició del riure al plor és magnífic).

29/12/2018
Alba Cuenca Sánchez
Teatre Barcelona

Thelma y Louise en El Padrino

Desprotegidas. Así es como se sienten de entrada las protagonistas de esta historia cuando su padre, el capo de una familia de la mafia, muere. Sin el patriarca y sin el resto de hombres del clan, que huyen despavoridos en cuanto pierden a su benefactor, ellas se quedan solas. Y aunque siempre las han educado para ser meros complementos, ahora tendrán que decidir si siguen las normas o imponen su dignidad.

Sin tener una trama especialmente original, la gracia de esta comedia negra está en su mensaje claramente feminista. Los personajes lanzan de forma inesperada pequeños dardos que impactan en la mente del espectador y le hacen pensar en aquellas conductas sutiles en las que quizás no ha reparado. “Éramos sus princesas”, dice la pequeña Emilia defendiendo la estima de su padre. “Solo eso”, le responden rápidamente sus hermanas. La reflexión culmina en un brillante brindis final con el público y unas palabras sobreimpresas en pantalla, en completo silencio, que destapan ya totalmente el sentido reivindicativo.

Las cuatro actrices (el trío The Mamzelles más Júlia Molins) hacen un buen trabajo de definición de los personajes: Paula Malia es Regina, la hermana mayor, la más dirigente y protectora; Paula Ribó es Ilaria, la hermana más fría y racional, y Molins es Flora, la que pese a odiarlo siempre se le ha atribuido el rol de niña frágil. Completa el cuarteto Emilia, Bárbara Mestanza, espléndida como la hermana más activa, atrevida y pasional. Ella misma y Ribó dirigen la propuesta con un ritmo dinámico con musicales, rompedoras y coreografiadas transiciones.

Les ayuda mucho el vestuario de Verónica Febrero, vintage, llamativo y perfectamente acoplado con el carácter –propio o impuesto- de cada uno de los personajes. También la escenografía diseñada por Anna Auquer, Maria Auquer y Javier Sanagustín nos transporta a la cocina donde ocurre toda la acción, un espacio tupido y visualmente atractivo.

Con enfoques muy distintos, desde Lorca hasta Thelma y Louise, muchos son los referentes críticos con el trato que la sociedad da a la mujer. Y es que el cuidado en el que viven todos estos personajes se parece demasiado a una jaula que las encierra. Más allá de ellas, esto afecta al clásico papel que se le otorga a la mujer todavía en la sociedad actual. The Mamzelles ponen una vez más el tema sobre la mesa –de la cocina-, esta vez a golpe de comedia negra y con un telón de fondo ambientado en El Padrino. La crítica sigue siendo necesaria, sea en la forma que sea.

12/01/2018
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Quatre dones que decideixen “decidir”

Aquest espectacle de The Mamzelles Teatre va ser presentat al mes de juny dins del cicle DespertaLab 2017, esdevenint l'espectacle guanyador. Nosaltres llavors érem de viatge pel nord d'Europa i no la vam poder veure; ara, hem tingut la sort de poder "repescar-la" a la Sala Atrium, on ara prorroga funcions fins al 21 de gener.

Un text que ens parla de les dones vinculades als clans mafiosos, aquelles que sempre estan en segon terme, que són dones, germanes o mares de ... aquelles obligades a assolir el paper que els homes li volen donar dins "la família".

Una cuina és l'espai que sembla que comparteixen les germanes i on descobrim, en els primers minuts a tres d'elles. Criden, gesticulen i parlen en italià. Parlen dels seus marits, de la mare morta i d'un colom que sembla que s'hi ha instal·lat al pis de dalt.

Quatre dones, quatre personalitats ben dibuixades, preparen el dinar del casament d'una d'elles, que s'ha de celebrar l'endemà. Truquen a la porta, no hi ha ningú, només una nota, una notícia que fa trontollar tot i elles decideixen "decidir".

Treuen el veritable jo que porten dintre per enfrontar-se a la seva realitat, inicien un procés d'autoconeixement i d'alliberament de tot allò que havia marcat les seves vides. El destí d'Ilaria (Paula Ribó), Regina (Paula Malia), Emilia (Bárbara Mestranza) i Flora (Júlia Molins) pren un camí diferent del que tenien marcat i cadascuna d'elles ho afronta a la seva manera. En aquesta proposta, la idea original, direcció i dramatúrgia és de Bàrbara Mestanza.

Unes bones interpretacions d'una proposta dotada d'un alt grau d'humor negre però que no obvia el dramatisme de tot plegat. Un text molt equilibrat a mig camí entre la comèdia i el drama.

Una escenografia molt elaborada que ens ha portat a una cuina plena de vida i vivències, amb fotos a les parets, iconografia religiosa i un telèfon "dels d'abans". El vestuari dibuixa a la perfecció les personalitats de les germanes, fins i tot abans de descobrir com són.

I una posada en escena magnífica, on no falten paraules grolleres, tabac, música, la ceba o el sofregit de tomàquet per l'estofat que serviran als convidats al casament. Els primers minuts en italià, inicialment ens han descol·locat, però reconeixem que serveixen perfectament per acotar el context i submergir-nos de ple en una llar calabresa on la màfia ho controla tot, dins i fora de les cases.

Ens hem divertit, hem rigut, i al mateix temps hem gaudit d'un text molt potent i amb moltes capes, ... en definitiva una proposta que ens ha agradat molt pel que té de provocadora i diferent.

La nostra valoració es de 7 sobre 10

Si voleu veure la ressenya original, només cal que cliqueu en aquest ENLLAÇ

07/01/2018
Josep Maria Ribaudí i Martí
Teatre Barcelona

Calia cridar tan?

Perquè més que interpretada aquesta funció ha estat cridada, i com va dir Sant Nicolau Pistoler no per dir-ho més alt s'entén millor. D'una manera inexplicable l'obre comença parlada en italià, no en algun dialecte calabrès tot i que els personatges són de la 'Ndrangheta. Al cap d'una estona es passa al català. Motiu? Misteri.

La trama té molt poc gruix i es mou una mica, o molt, a empentes i rodolons. S'han autodirigit les mateixes autores i això generalment és perillós, però en una comèdia és de risc alt, tant que penso que s'han fotut la plantofada.

Per sort és un DespertaLab i possiblement l'aniran retocant per aquí i per allà i d'aquí a un temps estarà afinada, perquè ara, segons la meva opinió, ja ben poc d'aprofitable.

Crítica completa » http://blocdenkbrota.blogspot.com.es/2017/06/mafia.html

14/06/2017
Xavi Pijoan
Teatre Barcelona

La màfia nostra de cada dia

Hi ha troballes interessants a Màfia. Sovint, la música és utilitzada al teatre per a subratllar o emfasitzar allò que no has estat capaç de transmetre mitjançant l'estrictament teatral. Les Mamzelles, però, han sabut incloure-la de manera natural el "xumba-xumba", que, en aquest cas, no subratlla de manera brusca sinó que és el mateix vehicle d'expressió de la intensitat que exigeix l'escena.

També gaudim amb l'equilibri entre humor negre i càrrega dramàtica del text. Les quatre actrius han estat capaces de trobar el to adequat i de definir el seu personatge amb pocs trets des del primer moment.

En canvi, Màfia es queda a mig camí a l'hora de colpejar la màfia a la que fa referència el títol: els homes masclistes. Fins al final no es percep en la posada en escena, que no aconsegueix fer sobrevolar l'amenaça masclista durant l'obra. Per aquesta raó, quan ens n'adonem, ho fem de forma massa abrupta.

12/06/2017
Josep OS

Avui a la Sala Atrium he vist aquesta comèdia negra però negre atzabeja i gore molt gore que va ser la guanyadora del cicle DespertaLab 2017 interpretada per la Companyia The Mamzelles. Ens situa a Itàlia on viuen quatre germanes filles d’un capo de la màfia que estan preparant el casament d’una d’elles i reben la notícia que el pare ha mort .Aquest fet els dóna la llibertat de la qual sempre han estat privades a causa del sistema patriarcal al qual estaven sotmeses. No he entès ben bé perquè els primers 15 minuts parlen en italià, i si llegeixes el traductor et perds el que fan les actrius, però bé després canvia ja a castellà fins al final. Una magnífica escenografia i una acurada posada en escena juntament amb un fons de música techno dels anys 90 per a un text que es mou entre la comèdia i el drama però amb una càrrega brutal d’humor negre. Pel que fa a la interpretació Paula Malia, Barbara Mestanza, Júlia Molins i Paula Ribó, les quatre sense distinció, fan un treball extraordinàri. He passat una molt bona estona i he rigut moltíssim, però entenc que algú en alguns moments se senti incòmode. Quina alegria un dimecres amb les entrades exhaurides

11/01/2018
Hebert Parodi

#MAFIA en la Sala Atrium, ciclo DespertaLab, da el protagonismo a quienes siempre están en segundo plano en estas historias: las mujeres de los clanes. Cuatro hermanas encaran una noticia dramática y sus consecuencias. Drama, humor delirante y sin ser simplonamente explícitas, con mensaje reivindicativo: en medio del mundo mafioso, tan machista, ellas brindarán y decidirán por sí mismas, por una vez en la vida… o muerte.
Personajes bien definidos y creatividad a cargo de The Mamzelles y una es-tu-pen-da Júlia Molins a quien hacía demasiado tiempo (gran “Collectivus”) que tenía ganas de volver a ver.
Sí, quizá una dirección externa podía haber redondeado algún pequeño aspecto pero yo me lo pasé muy, muy bien. Ah! Play list ya, por favor!

16/06/2017
Lídia Nuñez

Molt bé! Exel•lent!

15/06/2017
Mireia grau camps

Sorprenent i impactant de començament a final, plena de detalls que no pots perdre, dones fortes i tendres .Molt bones interpretacions. Aneu-hi si podeu.

12/06/2017
SILVIA CARRETE

Nos ha encantado tanto a mi como a mi pareja.
Muy amena, original y las actrices estan sublimes en sus papeles
La recomiendo mucho porque han pasado super deprisa los 80 minutos de la obra.
No me extraña que le hayan dado grandes premios a esta obra.

11/06/2017
Jordi Casas Duocastella

Obra molt original en el seu plantejament i execució, amb un sorprenent inici en italià (amb subtítols). Cal destacar especialment el treball de les quatre actrius i la posada en escena, que acaba involucrant el públic. Molt recomanable.

10/06/2017
san

Grata sorpresa al ver esta obra,original y muy buena actuacion de las actrices,ir a verla pq vale la pena.

10/06/2017