publicitat

Dones violentes a la ‘Màfia’ de The Mamzelles

The Mamzelles estrenen el seu projecte més ambiciós, Màfia, una peça que posa en qüestió el sistema patriarcal a través de la història de quatre filles d’un capo de la màfia calabresa. Guanyadora del Primer Premi de la Beca DespertaLab, organitzada per la Nau Ivanow i la Sala Àtrium, es podrà veure del 7 al 18 de juny.

“The Mamzelles portem set anys juntes, però aquest és el nostre projecte més ambiciós perquè dirigim l’espectacle, n’hem escrit el text i fem d’intèrprets“, explica Bàrbara Mestanza, que actua al costat de Paula Malia, Paula Ribó i Júlia Molins, que s’incorpora a la companyia. Màfia està ambientada a la Calàbria dels anys 90. Les protagonistes són les quatre filles de Salvatore Maritzzo, un dels homes més poderosos de la ciutat. Quatre dones “violentes, amb força i vísceres, que treuen l’animal que porten dintre”. “Dones reals -diu Mestanza-, que no apareixen mai al teatre català i que són les que ens agradaria veure-hi”.

Les quatre germanes, fins ara supeditades al poder del patriarca, s’enfronten a una nova realitat: Matrizzo és mort. Així, aquestes dones que fins al moment havien viscut a l’ombra de la vida dels marits i familiars, viuran un procés “d’alliberament i autoconeixement” i començaran a qüestionar-se i rebel·lar-se contra el model patriarcal.

Mestanza explica que han volgut investigar els rols que desenvolupen les dones en la jerarquia d’una família supeditada al domini masculí quan aquest desapareix. “La família és un tema recurrent en les nostres obres. A l’Àtrium ja vam estrenar-hi F.A.M.Y.L.I.A, que posava en qüestió la vigència de la família amb cinc actors que interpretaven un mateix personatge femení. Ara ho fem a través d’una família de la màfia, però realment tampoc no hi ha tanta diferència perquè acabem cometent els mateixos errors”.

GORE I TARANTINO

L’obra, a cavall entre la comèdia i el drama, utilitza volgudament els clixés de les pel·lícules de Hollywood. “No hem volgut evitar la violència, sinó que l’hem apropat a nosaltres. Mostrem dones violentes, amb caràcter. Hi ha molt gore i Tarantino. Ens mullem de sang, literalment. I, ja ho avançem, no hi ha happy end. Aquestes històries mai no acaben bé i seria injust maquillar-ho”.

Escrit per
Articles relacionats
El perill de dir-ho tot

El perill de dir-ho tot

La comèdia Mejor no decirlo, de Salomé Lelouch, arriba Barcelona amb Imanol Arias i María Barranco com a protagonistes i direcció de Claudio Tolcachir. El muntatge es podrà veure al […]

Una història de cites escrita en vers

Una història de cites escrita en vers

Buscar parella estable, encadenar cites que no van enlloc, provar de sostenir la monogàmia o acabar gestionant la frustració formen part del dia a dia sentimental de moltes persones. La […]

Tot allò que no voldríem que la història tornés a repetir

Tot allò que no voldríem que la història tornés a repetir

L’obra de teatre Història d’un fracàs: l’ascens dels feixismes caurà damunt dels espectadors com un gerro d’aigua freda, perquè sacsejarà tot allò que estem normalitzant: discursos feixistes, manifestacions neonazis i […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Ja estàs registrat?
Entrar amb email
Encara no estàs registrat? Crear un compte gratuit