El 1761 Carlo Goldoni va escriure la Trilogia della villeggiatura, composta per tres comèdies (Le smanie per la villeggiatura, Le avventure della villeggiatura i Il ritorno della villeggiatura). El tríptic posa el focus en unes famílies que preparen les vacances, les viuen i en tornen. L’essència goldoniana es manté en el retrat de la burgesia i en la impecable transició de la il·lusió al desencant. Tots aquests anhels incomplets i aquestes insatisfaccions són un bon material per a Els Pirates, una de les companyies més acostumades a treballar la commedia dell’arte. La fusió de la trilogia de Goldoni amb el nom de L’estiueig s’estrenarà al Maldà el 5 de febrer de 2026. N’hem parlat amb l’Adrià Aubert, fundador i director de la companyia.
L’estiueig és una comèdia de “dues cases que s’estan preparant per anar de vacances. En aquesta preparació és on veiem els conflictes que hi ha: un possible matrimoni entre l’hereu d’una casa i l’hereva de l’altra i altres conflictes i interessos entre les cases. Els típics embolics, per entendre’ns”. Núria Cuyàs, Ricard Farré, Laura Pau i Arnau Puig són els pirates que, un cop més, es posaran a les ordres del precís Adrià Aubert, que dirigeix la peça i en fa l’adaptació juntament amb la Carla Coll. “La primera part és tota la preparació d’aquest estiueig i de com aquest perilla constantment. En la segona part, ens trobem en l’estiueig en si, quan esclaten tots els conflictes plantejats, i la tercera part és la tornada a les cases habituals i el moment en què es resol tot”. Tanmateix, no seria una obra d’Els Pirates si la història no tingués unes lleugeres variacions per portar-la a un terreny més actual i fer mal on toca fer mal. “Els interessos de cada dels personatges i les seves resolucions estan contextualitzades més en la contemporaneïtat. Intentem que hi hagi trames sòlides, especialment en els personatges femenins.”
És de justícia que la companyia faci el seu primer Goldoni i que ho faci amb un clàssic com aquest. “És un autor que estava al calaix, pendent. Teníem diferents obres que havíem anat comentant al llarg del temps i aquesta n’era una”. Cada obra que escull la companyia ho fa també perquè encaixa amb un seguit de temes que interpel·len els espectadors. La villeggiatura “justament parlava de la pressió estètica, un tema que volíem tractar des de feia temps. Aquest és el punt de partida”. Aubert i Coll han anat transformant les trames, descontextualitzant-les i contemporitzant-les. També fan una picada d’ullet a un altre dels conflictes socials que ens afecten avui: “el model de turisme que tenim, més encarat cap al consumisme, cap a la massificació, etc.”
Els Pirates celebren un quart de segle l’any vinent. Quinze membres que es van conèixer sent adolescents, que es van professionalitzar i que fa tretze anys van decidir gestionar una sala donant oportunitats a altres companyies i apostant per la dignitat. Un petit miracle que hem de celebrar amb alegria.
Més informació, imatges i entrades:
