Després del gran èxit de La jaula de las locas, Àngel Llàcer i Manu Guix es llancen a representar un altre gran musical: La tienda de los horrores. La comèdia musical electritzant, a ritme de soul i rock & roll, està protagonitzada per Marc Pociello, José Corbacho, Diana Roig, les Sey Sisters i Ferran Rañé.
Sinopsi
Aquesta és la història d’amor impossible entre Seymour i Audrey, treballadors de la vella floristeria del Senyor Mushnik, dóna un gir inesperat amb l’aparició d’una misteriosa planta. L’exòtica planta, que salvarà el negoci i aportarà nou clients, té un petit gran problema: és carnivora i s’alimenta de sang humana… La vida d’aquest tranquil barri de Los Angeles està a punt de canviar per sempre.
La Tienda de los Horrores es una historia de amor y también de hasta donde llegarías por alcanzar tus sueños. Un buen espectáculo musical salpicado con buenas piezas musicales de todos los géneros y letras convertidas al castellano muy logradas.
Crítica completa en el blog El Rincón del Taradete
Una obra entrañable para pasar un muy buen rato. Una historia con un mensaje importante para replantearse algunas cosas y que llega a través de un buen elenco y escenografía
Me ha encantado esta obra de teatro musical. Grandes voces, interpretaciones buenas y muchos momentos de humor. Destaco las voces de las Sey Sisters, Sylvia Parejo, Marc Pociello y Manu Guix. Me gustó mucho la interpretación de Jose Corbacho y Ferran Rañé. El resto del elenco acaba de completar esta magnífica obra. Una muy buena forma de pasar la tarde.
El nuevo musical del tándem Llàcer y Guix llega para revolucionar la cartelera!
Personalmente me ha gustado muchísimo!
La historia de la planta carnívora sedienta de sangre me ha atrapado por completo.
Marc Pociello es el gran protagonista y está genial. Tanto su interpretación como por su voz al cantar! Muy bien!
Y Diana Roig le da muy bien la réplica.
Grandes protagonistas!!
La escenografía es muy vistosa y está muy bien aprovechada al igual que el vestuario (sobretodo la de las chicas del coro)
Quizás lo único que no me ha acabado de gustar es el diseño de la planta. Audrey II es demasiado extraterrestre.
No se… me gustaba más el aspecto tradicional.
Un musical muy recomendable y ligero!
Por fin un musical que no sea interminable!
els intèrprets sobretot la Sylvia Parejo i el mestre Rañé. El escenari a 3 alçades
Ideal para pasar un rato super divertido.trabajo coral muy bueno.quizas la modernizacion de la obra no creo que sea muy acertada y el coro de chicas cantan como los angeles pero no se les entiende casi nada.
Ua gran festa del ritme i la música amb una protagonista, no humana i amb un elenc que desborda energia i una posada en escena increïble. El teatre ple de gom a gom i on tots els actors han estat rebuts per un públic de peu. Ara bé, el rei de la nit ha estat sens dubte Manu Guix, la qual ha portat l’ovació més gran. La seva interpretació enèrgica d’Audrey II mentre toca el piano i dirigeix l’orquestra ha posat la pell de gallina a més d’un dels assistents. Espectacular! https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/09/14/la-tienda-de-los-horrores/
Espectacular!!! Súper entretenida!!! De 10, tanto los actores, como la puesta en escena, el decorado, las canciones, los cantantes, los bailarines…No hay que perdérsela! Es una obra maestra, sin duda!
El tàndem Àngel Llàcer i Manu Guix funciona molt bé, no queda dubte. Tenia les expectatives molt altes per ‘La tienda de los horrores’ després de sortir emocionadíssim del teatre veient ‘La Jaula de las Locas’ just fa un any, però la sensació que m’he endut no ha sigut exactament la mateixa…
L’obra està bé i funciona: el repartiment canta, balla i actua molt bé (destacar el Manu Guix que ho fa tot bé, el Marc Pociello, la Diana Roig, les estupendes Sey Sisters i la Raquel Jezequel, que tant de bo tingués més protagonisme). A més a més, el decorat és una xulada, les cançons molen molt i l’Audrey II és espectacular!!!
El meu únic inconvenient és que no he connectat del tot amb la història… És qüestió de gustos, suposo! Reconec que tracta temes interessants des d’un punt de vista còmic i, de fet, vaig riure, se’m va passar volant i m’ho vaig passar molt bé, però no crec que sigui una història que em marqui ni recordi per sempre.
El teatre també és això: divertir-se i desconnectar durant una estona i aquest musical ho aconsegueix molt bé. En definitiva, ‘La tienda de los horrores’ és un xute d’energia que entretindrà i estic convençut que enamorarà a molts!
Tot i que la presentació es va fer el mes de juliol al Teatre Grec, ahir vaig assistir a la primera representació al Coliseum d’aquest musical de gran format basat en el llibret i lletres de Howard Ashman, la música d’Alan Menken i la pel·lícula de 1960 ” Little Shop of Horrors “de Roger Corman i amb guió de Charles Griffith. Adaptada i dirigida per Àngel Llàcer i Manu Guix a la part musical, ens parla de la història d’amor impossible de Seymour (Marc Pociello) i Audrey (Diana Roig) empleats d’una floristeria que està a punt de tancar per inactivitat, però l’aparició d’una planta carnívora donarà un gir total a la història i el seu propietari Mushnik (Ferran Rañé) continuarà amb el negoci que torna a ser rendible. Una escenografia impactant d’una alçada considerable a diferents nivells i que recorda per la seva concepció la de Rent, presidida per l’estrella del musical, la planta (Audrey II) que ha anat creixent fins a convertir-se en un monstre de més de dos metres d’altura i que gràcies a una avançada tecnologia, es mou, balla, menja i molt, i parla gràcies a l’extraordinari treball de Manu Guix que és qui li dóna veu. Il·luminació i efectes visualment atraients així com una impactant i potent sonorització. Pel que fa a la part musical, 20 cançons amb ritmes que van del rock clàssic dels 50, a soul i funk dels 70, magníficament acompanyats per una orquestra de sis músics dirigits i alhora toca el piano per Manu Guix. La interpretació en general molt correcta tant els personatges principals (Pociello / Roig), com els actors (Rañé / Corbacho) i el trio The Sey Sisters tot i que em va sorprendre que una de les millors veus que tenim com és Raquel Jezequel tingués un paper tan poc rellevant. Donar veu a la planta cantant o parlant, dirigir l’orquestra, llegir la partitura i tocar el piano, és possible fer tot això alhora?, Doncs sí Manu Guix, ho fa i més a més de forma extraordinària. Una comèdia negra feta musical que us aconsello anar a veure si voleu passar una molt bona estona.