És possible entendre’s amb una persona que pensa el contrari que tu? La pandèmia ha deixat al descobert algunes de les mancances de les nostres democràcies. Aquesta proposta teatral de Jordi Casanovas, barreja de realitat i de ficció especulativa, porta a judici popular la gestió de la crisi sanitària que recentment hem viscut.
Immunitat constitueix una nova immersió en el territori entre la realitat i la ficció, en aquest cas especulativa, del dramaturg i director Jordi Casanovas.

Sinopsi

Sis persones son convidades a participar en un mostreig demogràfic. Es busca millorar la gestió política en el cas de l’arribada de futures crisis. Aquestes persones han estat reunides en una sala, els han assignat una xifra i els han donat una capseta amb únicament dos polsadors: Un de verd i un de vermell. La intel·ligència artificial els preguntarà com volen actuar en cada un dels casos que els plantegi i aquestes persones hauran de votar si hi estan a favor o si hi estan en contra. Aparentment molt senzill. Aparentment molt fàcil de resoldre. Però hi ha un problema. Totes les decisions s’hauran de prendre per unanimitat. Tots han de votar el mateix.

La ràbia i la frustració aviat afloraran per posar a en perill el sistema democràtic que els planteja la computadora. La pressió, la necessitat i els nervis, posaran a prova les seves habilitats per fer-se entendre, per convencer, per seduir o per comprendre als demés.

Durada:
90 minuts

Idioma:
Català

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 8

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Convertir la realitat en espectacle

No és cap secret que a Jordi Casanovas li agrada tractar, de tant en tant, temes que encara són notícia, que encara acaparen noticiaris i nodreixen moltes tertúlies mediàtiques... o de cafè. A vegades ho fa des del document pur i dur (Ruz-Bárcenas, Jauría) i d'altres des de la ficció, com en el cas d'Alguns dies d'ahir o la que ara ens ocupa. I a més, en el cas d'Immunitat podríem dir que hi ha sumat la seva habilitat pel thriller, pel joc escènic i la comèdia tenyida de reflexió. El resultat és sorprenent, i molt efectiu. Una mena de Mètode Grönholm de caire social, però amb una mirada pròpia, particular, i una sèrie de girs dramàtics que descol·loquen i emocionen.

Immunitat tanca a sis personatges en una habitació i els sotmet a una mena de mostreig demogràfic amb l'objectiu de millorar la gestió política en cas de futures crisis. Es parla de la darrera pandèmia, dels efectes que ha tingut en cadascun d'ells, de les coses que es van fer malament, de les oportunitats perdudes... Però també estem davant d'un exercici de democràcia -una mica pervers, tot s'ha de dir- que acaba donant resultats molt interessants, extrapolables a molts altres temes. Potser no obtindrem una solució clara, ni tampoc la immunitat promesa, però almenys ens haurem interrogat sobre qui som, com ens comportem i com hem de front a determinades situacions. L'obra es decanta finalment cap a la positivitat, cap a l'esperança... i potser aquí és on flaqueja una mica, ja que ha de fer algunes concessions per tal d'arribar-hi. Però, sigui com sigui, el text és brillant, intel·ligent i amb una càrrega de profunditat que dura més enllà de la funció

I si Casanovas perfecciona cada vegada més els seus escrits, el mateix es pot dir de la seva tasca com a director. Crec que sap dosificar molt bé la tensió, sap com portar-la i també com acabar en un punt molt àlgid determinades escenes. També ha encertat amb l'escenografia triada (atenció amb el sostre lumínic, quasi un personatge més) i amb la direcció d'actors, que és realment meritòria. Tots estan molt bé i tots tenen el seu moment de lluïment, tot i que és un plaer tornar a veure a Vicenta Ndongo i Mercè Pons en dos personatges de pes, i de molta càrrega emocional. El mateix puc dir d'un Òscar Muñoz que m'ha arribat a posar la carn de gallina... Un gran repartiment per a una obra que mereix elogis, i també espectadors. Sé que fa mandra anar a veure una obra que parla de la pandèmia -a mi mateix me'n feia-, però també cal dir que parla de moltes coses més... a part de ser un entreteniment de primera.

13/07/2022
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

La dificultat de prendre decisions

Sis persones han estat convidades a l'atzar a participar en un mostreig demogràfic. Aquestes persones han estat reunides en una sala, se'ls ha assignat una xifra i se'ls ha donat una capseta amb únicament dos polsadors: un de verd i un de vermell. La intel·ligència artificial els preguntarà com volen actuar en cada un dels casos que se'ls plantegi i aquestes persones hauran de votar si hi estan a favor o si hi estan en contra. Aparentment, tot sembla molt senzill, les preguntes són fàcils de resoldre, però hi ha un problema, totes les decisions s'hauran de prendre en seixanta segons i per unanimitat o no podran sortir de la sala. Evidentment, és molt complicat anar tots a una; l'entorn, la ideologia i les experiències personals de cadascun d'ells en són un factor molt important a l'hora de decidir quin dels dos botons prémer.
Davant l'inevitable, la millor manera d'entendres és parlar i intentar descobrir qui hi ha al darrere de cada número.

Ha estat l'atzar?, o han estat seleccionats amb coneixement de causa?
Aquests personatges amaguen coses?
Tenen alguna cosa en comú?
S'entendran?
Arribaran a un acord?

A Immunitat t'adones que de vegades un mateix fet pot tenir dues lectures, que no tot és blanc o negre, i que de vegades les decisions que prenem davant la vida són per a un mateix difícil, perquè el que per a uns és positiu, per altres és negatiu.
Pot ser abans de jutjar el que ens caldria és una mica d'empatia davant els altres.

Després de veure Immunitat jo em pregunto...de tot el que hem viscut durant aquest temps de pandèmia, n'hem après alguna cosa?

Si sou dels que us agraden les comèdies tipus Mètode Grönholm no us la podeu perdre!

També us diré que hi ha alguna escena en la qual vaig haver de fer servir el mocador per eixugar alguna llagrimeta.

10/07/2022
Sílvia Moreno Palomar
Teatre Barcelona

Intel·ligent reflexió curativa

S’ha de ser molt hàbil per poder parlar de l’actualitat i fer una revisió de la història més recent (entesa com a esdeveniments ocorreguts en un termini d’un parell d’anys) des d’un punt de vista reflexiu i conciliador, sense exaltar-se ni buscar fer més sang. Jordi Casanovas té una destresa única en l’ús de les paraules, la construcció del text i l’elaboració d’una història com aquesta, que remou i fa ferida, però que també cura.

Ens trobem en una sala on sis persones han estat convocades per formar part d’un mostreig demogràfic, a través d’un algoritme, que ajudarà a millorar la gestió política en cas que es torni a produir una situació d’emergència com la pandèmia del COVID. Del que passa a dins la sala només es pot explicar que cadascú té assignat un número i un polsador amb dos botons, verd i vermell, perquè votin aquelles qüestions que els hi faci la intel·ligència artificial encarregada de fer el mostreig.

En aquesta producció tot encaixa a la perfecció, com si es tractés d’un trencaclosques. Amb una escenografia cuidada i pensada al detall, els personatges entren, s’acomoden i de seguida es troben en el marc perfecte per explicar la seva història. El muntatge sonor i de llums és el colofó perfecte per a un entramat de paraules i diàlegs que va descobrint quin és l’objectiu de tot plegat. Cada element s’ajusta a una necessitat de l’obra i ajuda a ubicar a un públic cada vegada més entregat.

L’embolcall és l’adequat i el repartiment es dilueix rere els seus personatges, mostrant una veritat innata en ells que neix de cadascuna de les paraules que pronuncien.

Hi ha una cosa, però, que està per sobre de tot en aquesta producció i és el text. És innegable que sense aquesta base l’obra tindria més d’un peu coix. Parla d’un tema força complex i que, sobretot, encara està a flor de pell en la nostra societat. Tot el que es va viure quan va començar la pandèmia, com ho va gestionar cadascú, les experiències tan diferents entre uns i altres i aquesta mirada enrere que fem, ara, entre desconsolades, fartes i emprenyades.

Aquí, Casanovas aconsegueix un equilibri exacte per no deixar ni coses a mitges ni passar-se amb l’explotació emocional de la qual es podria haver servit fàcilment. D’una manera molt intel·ligent, entrellaça cada personatge i la seva història amb la dels altres. I funciona. Deixa un regust, un pòsit a cada espectador/a que surt del teatre reflexionant sobre què han viscut els personatges dalt del l’escenari. I d’aquí, passa a adonar-se en quin moment es troba dins d’aquesta pandèmia que sembla no tenir final.

Imprescindible veure aquesta obra per totes les raons esmentades, però sobretot perquè trasllada una realitat verídica i latent en totes nosaltres i ajuda a fer el següent pas.

08/07/2022
Jordi Casas Duocastella

Sis persones es troben en una sala per participar en una enquesta que avalua la gestió de la crisi provocada per la covid. Aviat descobreixen que la seva selecció no és tan aleatòria com pensaven.
Jordi Casanovas torna a demostrar el seu domini del tempo narratiu i la seva capacitat per tractar temes de l’actualitat més recent. El bon repartiment ens dona unes actuacions solvents a mesura que anem descobrint què amaguen els personatges i s’incrementa la tensió entre ells.
Una obra molt recomanable per recordar com es van prendre segons quines decisions i què s’hauria pogut fer millor.

21/11/2022
Victòria Oliveros Layola

Si la reprograman per la temporada 2022-23 no os la perdeu

06/08/2022
Ana ISABEL CARRASCO MATEOS

Brutal!Maravillosa!Sensaciones ysentimientos a flor de piel!Muy recomendable!

02/08/2022
Josep OS

Ahir vaig estar a La Villarroel veient aquesta obra escrita i dirigida per Jordi Casanovas. Estem sortint encara de dos anys que tots hem estat sotmesos a la pandèmia, la manera com s’ha gestionat lògicament ha provocat tensions tant entre els mateixos ciutadans com a nivell polític, doncs bé Casanovas que és un mestre en temes d’aquest tipus fa un exercici de crítica on no manca la provocació de tot ell. I ho fa en forma de thriller reunint sis persones a l’atzar que estaran tancats en una habitació sense sortida i que se sotmetran a un mostreig demogràfic on una intel·ligència artificial els anirà fent preguntes a les quals només poden respondre amb si o no, però i aquí hi ha el quit de la qüestió, tots han de votar el mateix o dit d’una altra manera hi ha d’haver unanimitat. La tensió entre els sis està servida i va en augment a mesura que avança l’obra, la temperatura no para de pujar i al final es descobrirà la identitat de cadascú i el perquè de ser-hi. Una escenografia molt encertada amb uns jocs de llums que donen el toc de tensió de cada moment. I unes molt bones interpretacions dels sis tant a nivell individual com a coral, bé allà són números L´1 Òscar Muñoz, 2 Mercè Pons, 3 Javier Beltràn, 4 Vicenta Ndongo, 5 Ann Perelló, 6 Borja Espinosa i Lia (veu) Carla Tovias. M’ha semblat molt interessant i surts del teatre donant-te compte que el que per a uns és positiu per a altres és nagatiu o dit d’una altra manera no tot és blanc o negre, també hi ha una gamma de grisos. Fins el 7 d´agost.

31/07/2022
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Jordi Casanovas nunca me decepciona.
Sus obras siempre me remueven por dentro y me hacen cuestionar mis opiniones y empatizar con los personajes. Tiene un don.
En “Inmunitat” 6 personas son llamadas a participar en un estudio demográfico. Tendrán que responder a una serie de preguntas con un SI o un NO. Pero las preguntas tendrán que resolverse de forma unánime.
En poco empezarán a salir las peleas, los intentos por convencer al resto, las incognitas…
Un gran trabajo actoral, de escenografía y con una iluminación que es un personaje más de l historia.
Me ha recordado a “Él Método Gronholm” o algún espisodio de “Black Mirror” pero con un fondo realista y un tema de rabiosa actualidad!
No os la perdáis!!

20/07/2022

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

‘Immunitat’: La crisi de la pandèmia des de la política

Jordi Casanovas és un dels autors catalans més polític. Si repassem el seu catàleg d’obres escrites i estrenades hi ha un gruix considerable que tracta sobre temes socials candents per […]

3 juny 2022