GREC 2022

‘Immunitat’: La crisi de la pandèmia des de la política

Jordi Casanovas presentarà al Grec un thriller on sis personatges fiscalitzaran la gestió de la crisi pandèmica

Martí Figueras

Jordi Casanovas és un dels autors catalans més polític. Si repassem el seu catàleg d’obres escrites i estrenades hi ha un gruix considerable que tracta sobre temes socials candents per cada època. Fins i tot, ha fet obres sobre polítics (Ruz-Barcenas) o fets polítics (Alguns dies d’ahir). Si bé Casanovas sempre ha tingut una vocació d’entretenir el públic, no crea mai obres lleugeres sinó amb un pòsit que obliga a l’espectador a remoure la seva consciència. L’espectador no està còmode davant una obra de l’autor vilafranquí. I és que la intenció final del dramaturg és la de trencar mirades monolítiques, la de transformar o modelar posicionaments inamovibles. “El que m’agrada és que des del teatre em facin pensar en coses que a mi no m’agraden, que em facin posar en el cap de persones a les quals d’alguna manera jo no tindria ganes prèviament de voler comprendre” va comentar ja fa un temps en Jordi durant una entrevista per Sopar amb Batalla. Ara, però, ha deixat aquell menjador i ens situa en l’actualitat més immediata, en un espai tancat. Però amb les mateixes ganes de fer-nos volar el cap. Estrena Immunitat, escrita i dirigida per ell i que es veurà al Festival Grec 2022 a La Villarroel, del 2 de juliol al 7 d’agost. 

L’obra ens mostra sis personatges anònims tancats en un espai. Han estat convocats per participar en una mostra demogràfica per a la millor de la gestió de futures crisis. Ara que la pandèmia provocada per la Covid sembla diluir-se, l’Administració vol copsar l’opinió dels ciutadans sobre com han gestionat aquesta crisi. I la millor manera és la d’agafar aquestes sis persones, donar-los una caixeta amb un botó vermell i un altre verd i que vagin contestant les preguntes d’una intel·ligència artificial. Verd, sí. Vermell, no. Però com tots sabem la vida no és qüestió sols de sí o de no. De fet, el mateix Casanovas ja ens adverteix que “les mateixes preguntes poden suggerir una resposta o l’altra. Sempre són aspectes que ens preguntem i posem en dubte durant la funció”. La vida no és binària. 

Aquesta nova obra de l’autor de perles com Una història catalana, Jauría o Vilafranca és un encàrrec de Focus i el Grec. Volien que escrigués sobre la pandèmia i que hi aportés una mirada política. “D’entrada se’m va fer molt gros perquè ni la pandèmia havia acabat, de fet, ni ha acabat, i era molt recent tot. Però vaig arribar a una idea que em va semblar que podia ser útil: una mena de judici popular” explica l’autor. Tot i tenir els personatges tancats en un espai, obligats a respondre una sèrie de preguntes, Immunitat no és com El Mètode Gronhölm, ni és els Deu Negrets. Potser més aviat podria ser vist com els 12 homes sense pietat (Sidney Lumet, 1957), ja que aquests sis personatges d’alguna manera també formen part d’un judici que pot canviar un sistema. 

“L’espectacle té una mirada molt d’aquí i ara. La gent podrà pensar que ha estat escrita realment fa deu minuts quan l’estiguin veient”

Tot i que el que realment li importa a en Jordi és que “es generi un debat popular amb sis personatges que aporten una mirada a les conseqüències que van tenir sobre les seves vides algunes decisions polítiques durant aquesta gestió”. Casanovas és un autor a qui li agrada parlar dels problemes socials i polítics que vertebren la nostra societat. Sens dubte, les seves obres podran ser enteses dintre d’uns anys com a documents de gran valor per entendre la realitat social i històrica que estem vivint. I Immunitat n’és un clar exemple. “L’espectacle té una mirada molt d’aquí i ara. La gent podrà pensar que ha estat escrita realment fa deu minuts quan l’estiguin veient”.

Així doncs, el text de l’obra es desplega com un thriller “en el que es descobreixen les relacions que tenen entre ells, en com és cada personatge”, explica Casanovas: “Arriben en un espai, no es coneixen de res i han d’anar descobrint-se. El què decideixen, democràticament o no, ho fan com a persones perquè n’han patit les conseqüències”.

Més que mai ens trobem en una obra de personatges, on cadascú tindrà definit un perfil social i psicològic i on, ben segur, que hi haurà moltes friccions entre ells. “D’entrada el més important és que ens trobem amb sis personatges que d’alguna manera encara estan ferits, tocats per la vida que han tingut durant la pandèmia”, comenta l’autor: “Tot i que la situació estigui passant en un futur pròxim, encara van carregats de certa tristor, angoixa, ira, emocions que els ha provocat aquestes vivències extraordinàries”. Casanovas sempre fa patir els seus personatges i els enfronta a situacions desagradables. És un autor amb mala llet: “El que més m’interessa, el que em fa més gràcia és que disparen des de llocs contradictoris. Són personatges que lluiten entre ells al mateix temps que es defensen”.

Queda clar que l’argument ja planteja l’ús de dues eines de control social com són les enquestes demogràfiques i la Intel·ligència Artificial (IA). Casanovas explica que els governants “sempre tenen la dificultat de saber què pensa la població, els ciutadans. Aquestes eines deuen ser útils per moltes qüestions, però per altres resulten escasses. Les mateixes preguntes [d’una enquesta demogràfica] poden suggerir vàries respostes, són aspectes que ens preguntem i posem en dubte durant la funció”. I que sigui una IA la que plantegi aquestes preguntes, que sigui aquesta la que pugui cuinar la pròxima enquesta demogràfica que pugui esdevenir cabdal per gestionar possibles crisis, doncs, a priori, fa una mica de por. L’ús d’algoritmes, segons l’autor, “és interessant perquè d’alguna manera ens fa preguntar qui podria ser capaç de gestionar millor tota una sèrie de qüestions de coses que demanen molta atenció sobre moltes dades. Llavors se’m va acudir que l’estat pogués desenvolupar un algoritme, una intel·ligència artificial que gestionés les crisis com la que hem viscut”, afegeix el dramaturg: “M’interessava suposar que existia i descobrir quina era la reacció que aquests personatges podien tenir sobre aquesta qüestió”.

El sistema democràtic en qüestió

El qüestionament del sistema democràtic i les seves regles planeja sobre l’obra. Malgrat tot, Casanovas, murri, prefereix tirar pilotes fora quan se li pregunta si la pandèmia ha debilitat els fonaments democràtics del país. “Aquesta és una de les preguntes que flota en l’obra. Jo no sé respondre-la. Precisament, la resposta seria múltiple. Per això fan falta sis personatges, sis mirades, sis pensaments diferents i contraposats per poder arribar a una pregunta una mica més complexa”. Les grans qüestions que impliquen la societat s’han de saber formular de la millor manera, però el consens, si tenim en compte el que esperem d’aquests sis personatges, sembla difícil.

“No hi ha hagut un replantejament del teatre perquè impacti a les necessitats de la contemporaneïtat”

No sembla, però, que en Jordi vulgui donar una resposta esperançadora amb Immunitat. Anteriorment, Casanovas ja havia manifestat certa desesperança amb què la pandèmia pogués sacsejar el sistema per canviar-lo. “L’esperança que la pandèmia ens transformés, en millors persones o millor societat, s’ha esvaït, els resultats són frustrants”. Tampoc té molta esperança respecte aI sector teatral el que en anteriors converses ja havia criticat pel seu conservadorisme. “No hi ha cap sacsejada, no hi ha hagut un replantejament del teatre perquè impacti a les necessitats de la contemporaneïtat”. De fet, “la sacsejada hauria de ser pels qui tenen poder. Els hi hauria de tremolar aquest poder que ostenten”. Casanovas apunta directament a un seguit d’institucions i responsables massa apoltronats. “Fa quaranta-cinc anys que estem en democràcia i fa quaranta-cinc anys que es van fundar moltes grans propostes, en l’àmbit cultural també. Són molts anys i crec que estem a les acaballes d’aquest cicle. Això fa que els qui tinguin més poder, els que han de tirar endavant els grans projectes, no arrisquin. Estan arribant al final del seu camí, estan cansats i prefereixen ser conservadors”.

Una gran obra amb un gran equip

Tornant a l’obra que s’estarà cinc setmanes a La Villarroel, Casanovas vol donar valor a un equip molt potent. En primer lloc, està el sextet d’intèrprets. Amb alguns ja ha treballat i està ansiós per tornar a aixecar una obra amb ells. Són la Vicenta N’dongo, la Mercè Pons, l’Ann Perelló, el Borja Espinosa, el Javier Beltrán i l’Òscar Muñoz: “A mi m’agrada comptar amb actors que alguna vegada ja hagin tingut papers protagonistes i que han estat capaços d’aguantar una funció, amb aquest grau de responsabilitat”. Casanovas no és sols un bon dramaturg. La seva tasca com a director també la gaudeix. Li agrada fer feina amb actors amb qui confia perquè aportin la seva mirada al text. “Jo plantejo un text, però intento que sigui un codi obert en el sentit que ells també puguin aportar i sobretot demanar. Necessito que siguin molt exigents en cada una de les seves pròpies trames i que entre tots trobem els moments emocionants i emocionals”. L’exigència que demana als actors és inherent en aquests sis intèrprets. “Sé que serà un grup amb el qual podré fer un treball molt coral, amb moltes ganes de col·laborar l’un amb l’altre i aquest és un dels principals objectius també, ja que pràcticament estan tots junts en escena”.

Tan importants són els actors com la resta de l’equip artístic i tècnic. Casanovas cuida les seves produccions amb el mínim detall i està clar que l’espai escènic d’Immunitat té una funció cabdal. “L’espai, dissenyat per l’Albert Pascual, serà un espai molt potent. Serà estrany, una mica incòmode, però a la vegada còmode i estèticament molt potent” avisa l’autor i director. És un espai que ha d’actuar com una olla de pressió, perquè dins d’aquest queden tancats sis persones forçades a interactuar i debatre. “La principal premissa és que han d’estar en un lloc que se sentin una mica ofegats i asfixiats. I això La Villarroel ho permet molt bé”.

Immunitat és una obra fosca, un thriller que ha d’imprimir un ritme molt marcat. La tensió ha d’estar des del minut u. I una de les claus per transmetre aquesta tensió al públic (i també als mateixos intèrprets) serà la il·luminació de la Sylvia Kuchinov. La Kuchinov és una de les il·luminadores més presents en l’escena catalana. Una d’aquestes tècniques que deu tenir l’agenda de projectes més plena. Per aquest nou projecte, les premisses de l’autor són clares: “la il·luminació marcarà el ritme de tensió que té la peça”. Ja han treballat moltes vegades junts, Casanovas s’hi entén molt bé i ella interpreta molt bé els desitjos del director. “Sempre hem fet propostes més complexes, però en aquest cas serà molt més subtil i que buscarà donar aquesta tensió” explica el vilafranquí.

Una altra pota de l’espectacle serà la de l’espai sonor. Si la llum ha de transmetre tensió, la música, els efectes sonors que s’escoltin han de submergir encara més a l’espectador en aquesta angoixa constant. “Amb l’Enric Vinyeta hem pensat la idea de plantejar un so de molt de suspens, de molt de joc, de mantenir la tensió constantment”. Aquest tipus de teatre interessa al públic, els thrillers sempre han tingut un recorregut comercial interessant. I això és el que busca en Jordi. “Vull que el teatre sigui un lloc sofisticat, de tensió, opressiu, i que ens faci vibrar tota l’estona”. I per això té “sis persones en tensió absoluta, que en qualsevol moment es podrien mossegar la jugular”.

El Grec i el futur

Casanovas és un autor i director molt valorat pel públic i encara més pels programadors que el veuen com una assegurança per omplir les platees. I en aquest sentit ja és la quarta vegada, segons els càlculs del mateix autor, que és convidat a participar en el Grec. “Sempre fa moltíssima il·lusió formar part del Grec. Que es mostri en el context d’un festival on hi ha tantes coses, tants estils d’obres. I et posa el repte d’experimentar una cosa més. A més a més, en aquest cas podem fer temporada més llarga, ja que altres vegades havia estat més breu” explica. Afortunadament, Immunitat estarà programada durant les cinc setmanes que dura el festival.

La dramaturga Marta Barceló va guanyar el VI Torneig de Dramatúrgia del Temporada Alta amb ‘Tocar mare’

A l’agost vindran les desitjades vacances, però pel curs vinent en Jordi Casanovas ja té més d’un projecte en marxa. El més immediat és la direcció d’un text aliè. “Dirigiré el Tocar mare, de la Marta Barceló”. Aquest és un text que va guanyar el VI Torneig de Dramatúrgia, el 2016. S’estrenarà a la tardor i ja ha estat estrenat abans a molts països (Grècia, Alemanya, Romania i Polònia). “Estarà interpretat per la Lluïsa Castells i la Georgina Latre, un equip amb el qual em fa molta il·lusió treballar de nou després d’unes quantes vegades. De fet, serà la tercera vegada que faran de mare i filla” comenta il·lusionat el dramaturg. Allà estarem per veure-les, per descobrir la Marta Barceló i per veure una nova direcció ajustada d’un dels autors més interessants de l’escena catalana.

Més informació, imatges i entrades a:

Articles relacionats

Stephen Sondheim, l’art de fer musicals

Dir que l’obra de Stephen Sondheim marca l’inici del teatre musical modern no és cap superlativisme gratuït ni cap exageració fruit d’una devoció que, vista de fora, pugui semblar excessivament […]

El Conde de Torrefiel: Realitat o ficció?

Ara mateix hi ha dues companyies catalanes que triomfen més a fora que aquí. Una és La Veronal, que aquest Grec recupera Opening night, i l’altra és El Conde de […]

Acceptar la mort, estimar la vida

T’has plantejat mai com vols que sigui el teu funeral? Saps quines alternatives tens? Per què mantenim el tabú sobre l’única certesa universal? Es pot pensar en la mort des […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari