Tot el que necessites per anar al teatre

Himmelweg

Himmelweg és una obra produïda per la Sala Atrium, amb dramtúrgia de Juan Mayorga i direcció de Raimon Molins. Inspirada en el fet real succeït al juny de 1944, la propaganda nazi va organitzar una visita de representants de la Creu Roja Internacional al camp de concentració de Theresienstadt.

SINOPSI

Inscrita en el terreny del teatre històric i polític, s’aixeca sobre un triumvirat de personatges: una delegada de la Creu Roja a la qual s’encarrega inspeccionar un camp de concentració, el comandant del camp nazi qui orquestra una farsa ideada amb antelació i el cap de la comunitat jueva que no sap si està treballant per a la salvació del seu poble o si està cooperant amb els botxins. A la delegada de la creu vermella se li presenta davant els ulls una mentida acceptable ideada pel comandant del camp amb “l’ajuda” del cap de la comunitat jueva on intenten demostrar que les condicions són òptimes i que el dia a dia es desenvolupa en un ambient de normalitat i tranquil·litat.

Una faula del passat que serveix per a parlar-nos de l’actualitat, per reflexionar sobre com les nostres ments es veuen modelades a conveniència dels estaments de poder. L’espectacle no pretén únicament plasmar la dura realitat dels camps de concentració, sinó provocar una reflexió més general sobre la propaganda, els mitjans de comunicació i el tracte dels successos a la premsa internacional. Què sabem en realitat dels esdeveniments dels quals ens informen cada dia? És una obra que pren un fet històric per parlar del present i sobretot ens avisa d’un possible futur que ja ha succeït. Una obra que parla, entre altres coses, sobre la invisibilitat de la violència, la manipulació de les víctimes, o la moralitat

 

Fotos

HimmelwegHimmelwegHimmelweg

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    Hebert

    La Creu Roja va visitar un camp de concentració. No van veure l’horror sinó un lloc gairebé idíl·lic. Es van empassar el teatre que els van muntar o no van voler anar més enllà? Si van ser víctimes, perquè s’han de justificar?
    Amb nomes tres actors -esplèndids-, projeccions i titelles i sense recórrer a l’exhibició explícita de la violència ni a provocar la llàgrima, ens esclata al davant tot l’horror del passat i perquè no, del present. La manipulació, la comoditat de deixar-nos enganyar, l’horror a tocar de casa. Joc de manipulacions, d’enganys creguts i fingits.

    La primera part és la que vaig trobar més interessant, amb tocs de teatre documental. La responsable de l’Informe explica què va veure, què no es va atrevir a indagar, què li explicava el comandament, aparentment il·lustrat. I la culpa amb què viu, en part imposada, per no haver vist què passava. Hauria canviat la realitat si ho hagués fet? És igual pecar per omissió que per acció? Patricia Mendoza transmet molt bé el sentir-se culpable i culpada per no haver vist més enllà del que li ensenyaven. No obrir la porta del final del Himmelweg la perseguirà per sempre.
    Una altra part, un pèl massa llarga, on veiem el comandant en una espiral de monòleg reiteratiu cada cop més violent on va caient la màscara de la cultura, que tant ràpid associem com a antídot de la barbàrie. Raimon Molins se’n surt de no caure en la paròdia o el cliché, tot i els crits en algun moment.
    També el veiem “convèncer” a un dels jueus de la necessitat de fer una gran representació que amagui al món la realitat. I que aquest faci que els altres presoners també amaguin la veritat dels trens,el fum… Podien negar-se? És col·laboracionisme, voler sobreviure?

    En resum, una obra que sense recòrrer a la violència explícita, tantes vegades vista, ni al sentimentalisme de pel·lícula, té molt dolor, culpa i patiment.

    17/12/2017

  • 12345

    Aria Paco

    Intensa, intel·ligent. Potser una de les recreacions més rodones d’un general nazi que he vist, la de Raimon Molins. La repetició de frases i motius compleix a la perfecció la comesa de dibuixar-nos una psicologia i una moral que han hagut de fer malabars per humanitzar el que estan fent. Una d’aquelles obres que dóna molt més amb molt menys del que et donen grans produccions a grans teatres.

    14/12/2017

  • 12345

    Hèctor Fibla Ferrà

    Gran text de Juan Mayorga i una posada en escena magnífica a la Sala Atrium. Els tres intèrprets estan genials. Totalment recomanable.

    11/12/2017

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    Sembla ser que en alguns camps de concentració nazis hi havia unes rampes que portaven a les càmeres de gas i que els guardians anomenàvem eufemísticament Himmelweg (camí al cel), títol d’aquesta obra. La peça és molt dura pel tema, doncs has d’anar assistint a la preparació de la farsa i els assajos de l’escenografia que preparen davant la visita del personal de la Creu Roja. Només hi han tres personatges: la delegada de la Creu Roja, el comandant del camp i “l’alcalde del poblat”. La resta de personatges han estat titelles. Jo no he vist l’obra feta tota amb actors, però m’ha semblat que representada d’aquesta manera no perd res de credibilitat. Els titelles no deixen de ser un objecte manipulat que amb la seva humanització, omplen d’esperit l’obra

    08/12/2017

  • 12345

    Raquel Velázquez Velázquez

    Muy buena como texto dramático, pero también interesante desde el punto de vista de la representación y la puesta en escena: pequeña ruptura de la barrera entre espectadores y actores, simultaneidad de escenas, uso de proyección audiovisual y marionetas!! Excelente la interpretación del comandante!!

    01/11/2015

  • 12345

    ignasi tomás lopez-doriga

    30/10/2015

  • 12345

    Xavier Montagut Rodríguez

    Siempre he admirado el trabajo de los actores, me parece un trabajo harto difícil, pero en este caso la proximidad con ellos es tan grande, que aún te parece más complicado. La actuación de los tres actores es brillante, te llega y emociona. La puesta en escena con el uso de video y marionetas es una de las partes que más me gustaron. Por otro lado el argumento, duro, porque la historia que explican es así, además de la historia real, también sirve de reflexión sobre el papel que jugamos cada uno en nuestras vidas.

    16/10/2015

  • 12345

    Maria Rosa Duran Albareda

    Ahir vaig poder veure, gràcies a vosaltres, HIMMELWEG, de Juan Mayorga, a la Sala Atrium, una peça interessant argumentalment i amb una posada en escena aparentment senzilla però bastant agosarada. I el que més m’ha agradat és la reflexió al voltant de la ficció, sovint, de la vida. Us la recomano.

    15/10/2015

  • 12345

    Marta Malagon

    Un d’aquells espectacles que no et deixa indiferent un cop surts de la sala.
    L’argument és dur i les interpretacions dels actors fan que encara ho sigui més. És especialment destacable la relació entre el comandant alemany i l’alcalde jueu, no només com està escrita sinó com està meravellosament interpretada. És una obra llarga però val molt la pena de veure-la.
    Vaig guanyar les entrades al sorteig, així que moltes gràcies!

    24/11/2013

Articles relacionats

Juan Mayorga: "La proliferació de relats sobre l'Holocaust pot tenir un costat pervers i banalitzant"

Juan Mayorga: "La proliferació de relats sobre l'Holocaust pot tenir un costat pervers i banalitzant"

28 novembre 2017

Himmelweg no és una obra convencional. No és una obra més sobre l’Holocaust. Aquí no s’hi ve a plorar a llàgrima viva. Ni a redimir-se sentint-se al costat de la víctima. El dramaturg Roger Bernat diu que quan anem a veure una obra, sobretot històrica o política, busquem confirmar-nos en la nostra postura, fer-ne un acte militant. Juan Mayorga ens ho posa més difícil.

Llegir més... e

Juan Mayorga: "La proliferació de relats sobre l'Holocaust pot tenir un costat pervers i banalitzant"

Juan Mayorga: "La proliferació de relats sobre l'Holocaust pot tenir un costat pervers i banalitzant"

28 octubre 2015

Himmelweg no és una obra convencional. No és una obra més sobre l’Holocaust. Aquí no s’hi ve a plorar a llàgrima viva. Ni a redimir-se sentint-se al costat de la víctima. El dramaturg Roger Bernat diu que quan anem a veure una obra, sobretot històrica o política, busquem confirmar-nos en la nostra postura, fer-ne un acte militant. Juan Mayorga ens ho posa més difícil.

Llegir més... e