Projecte Ingenu: Hamlet

El famós 'ser o no ser' torna a un escenari barceloní de la mà de la Sala Atrium i Projecteingenu. Parteixen de la traducció de Joan Sellent per fer reviure la història més popular de William Shakespeare.

Amb una direcció bicéfala decidida a respectar el text, l’escenografia esdevé un dels elements clau d’aquesta proposta. Una virgueria en fusta sobre rails ben pensada i ben resolta. Elements moderns en el vestuari, en l’atrezzo i en la música. Algunes oportunes projeccions sobre les parets negres de la sala. I aigua, molta aigua. Sobre aquest escenari un Hamlet de veu tremolosa que convenç acompanyat d’una colla d’actors joves amb molt talent que interpreten els diferents personatges que requereix el drama.

És una d’aquestes revisions que es fan en justa mesura, sense potinejar, respectant l’essència de l’obra i jugant amb els elements. Per aquest motiu penso que farà gaudir tant als avesats als versos de Shakespeare com a aquells espectadors que no han vist mai un Hamlet. Una proposta que cal veure.

Projecte Ingenu ens porta de nou el clàssic Hamlet, una història que serà contemporània durant molts més anys . Ens parla de la bogeria del nostre món, de la complexitat dels individus, i la relació entre ells. Un Hamlet fidel a l'original, que utilitza elements actuals per reforçar la vigència del discurs de l’obra.

La gran dificultat de representar aquesta obra és la fama en ella mateixa, buscar el sentit de la seva representació. Malgrat que parli de temes universals, quan un va a veure Hamlet sempre busca trobar-hi coses noves.

En aquest cas caldria destacar la interpretació dels actors, ja que juguen a dos temps: no estan acompanyants amb la indumentària de l’època, i a la vegada tenen el solemne pes de la monarquia. Hamlet és representat per Rosa Serra, amb un resultat espectacular, una personalitat complexa que es veu en cada moviment i paraula executada.

Si hagués de posar la cirera del pastís, diria que la Roser és el resultat d’un treball minuciós per part de la direcció (Marc Chornet Artells i Raimon Molins) i en ella mateixa, que aconsegueixen que Hamlet es posi a la seva altura, i no ells posar-se a la seva.

La companyia Projecte Ingenu porta 5 anys i per celebrar-ho porta 3 Shakespeares al Teatre Akadèmia. Des que Projecte Ingenu va començar, tant amb les propostes de William Shakespeare com d'altres, ens ha cridat l'atenció la seva forma de presentar-nos aquests clàssics. Ara s'han decidit a recollir 3 textos de Shakespeare presentar-nos de nou per celebrar aquests cinc anys que celebren. Tres clàssicsde la literatura universal com Hamlet, Romeu i Julieta, i Vaig ser pròsper, inspirada en La tempesta.

I vaig anar a veure la primera d'elles, un Hamlet amb veu femenina (trencant barreres de mica en mica). Del 23 d'octubre fins al 3 de novembre tenim temps per anar a veure aquesta nova revisió del clàssic on els temes de sempre semblen més actuals que mai. La monarquia, la política, la familia, l'enveja i els rols de gènere.

Aquest últim, el rol de gènere, és el primer que notem a l'hora de veure els interprets. Aquest cop tenim un Hamlet amb l'interpretació de Rosa Serra. Una proposta que pot semblar arriscada inicialment i que personalment m'ha convençut. S'ha de dir que al principi no estava gaire content però que de mica en mica veus el personatge en lloc de l'actriu. I no m'ha convençut a l'inici, ja que veia que el text no s'ha alterat per fer un Hamlet en tercera persona del femení, s'ha quedat amb un Hamlet en tercera persona del masculí; i sempre que parlavèm de Hamlet era "ell" i no "ella".

Tret d'aquest petit "però" la proposta ha estat interessant. Amb una proposta escènica minimalista, sembla mentira com la Closca ens enlluerna amb propostes totalment diferents, ara amb ens torna a oferir un escenari cru i efectiu.

L'experiment amb el video és interessant, l'espectador pot veure més a prop el primer plano de l'escena, de l'actor sense perdre en cap moment el seu centre. Aquest cop em va adradar, i com a mínim em va sorprendre.

S'ha de dir que les dues hores i escaig que dura l'espectacle no es van fer eterns, no vaig tenir en cap moment la intenció de mirar l'hora i veure quan queda (sense cap mena de dubte la prova del cotó per saber si t'agrada o no la funció que estem mirant).

Podeu llegir tota la meva opinió al següent enllaç

En aquest Hamlet, la Sala Atrium es transforma de dalt a baix per acollir un muntatge originalíssim. Si sempre l’havíem vista amb una grada estreta al davant d’un escenari reduït, aquí han aprofitat la llargada de la sala per convertir-ne la part central en un escenari enfilat damunt d’una tarima de fusta formada per blocs que es pleguen i es despleguen com si fossin peces de lego, i sota dels quals hi ha aigua. L’únic objecte físic d’escenografia és la copa, símbol del verí i de la mort, omnipresent en tota l’obra, que està tenyida de mort, com tots sabem. Potser l’única observació crítica que faria a aquest muntatge tan imaginatiu és que el líquid de la copa sigui transparent i no de color vermell fosc, com correspondria a la sang vessada.

Jo, que no sóc gaire partidària de les actualitzacions dels clàssics, vaig sortir molt gratament sorpresa de la Sala Atrium perquè han aconseguit representar el Shakespeare més famós sense perdre ni un bri de força ni d’intensitat. El muntatge és modern en tant que no hi ha escenografia ni vestits d’època, però el text és l’original i la força i l’expressivitat amb què cada actor es posa en la pell del seu personatge fan reviure el Hamlet shakespearià com si s’estrenés de bell nou. S’ha de lloar, per damunt de tot, el Hamlet de Raimon Molins, un príncep embogit es fa l’amo de l’escenari, de la resta d’actors i d’un teatre de petit format que en aquesta ocasió es fa gran perquè el text és grandiós i la interpretació també. És un Hamlet fidel a l’original, amb algunes alteracions escèniques, i és que a parer meu, els clàssics no s’han d’actualitzar perquè com a tals, són intemporals.

Llegeix la crònica sencera

La tragèdia de Hamlet, Príncep de Dinamarca, o senzillament Hamlet, es sens dubte, una de les  obres més  famoses de William Shakespeare. I la frase : “Ser o no ser, aquest és el dilema”, probablement sigui la cita mes coneguda de tots els temps, la gran qüestió de la vida i la mort.

El més increïble de tot és que una obra que va ser escrita entre el 1600 i el 1601, segueixi essen del tot actual. Se’ns parla d’amor, de justícia, d’engany, de venjança, de la traïció i de la lluita pel poder.El personatge de Hamlet és tot un repte per a qualsevol actor; es necessita una gran capacitat de memòria de text, d’interpretació corporal i facial. Deixeu-me dir-vos que la interpretació d’en Raimon Molins, és una de les millors de Hamlet que he vist dalt d’un escenari; brutal, increïble, espectacular, ... La expressió de la seva cara, el moviment del personatge dalt de l’escenari, la seva dicció del tot mesurada, els seus canvis de rol... Brutal !!! Una interpretació que sens dubte recordaré. També m’agradaria destacar a l’actriu Clara de Ramon, que amb  el seu paper d’Ofèlia va fer una interpretació del tot creïble i que em va agradar moltíssim.

La posada en escena em va agradar molt; el públic asseguts a dues bandes d’un entarimat situat al mig de la sala, mòbil i multifuncional, unes copes de vi i la utilització d’una càmera com si es tractés d’un  diari personal. L’únic inconvenient és que no hi hagi una petita pausa de deu minuts, ja que dues hores i mitja de funció seguides ens van resultar una mica pesades; a més a més  tenint en compte que l’obra va començar a les nou de la nit.

A la Sala Atrium hi fan un d'aquells espectacles que cal veure. Projecte Ingenu aconsegueix que una de les tragèdies més representades de Shakespeare agafi noves dimensions en un format íntim i proper. Actors a tocar i una inusual intensitat en l'ambient fan que el públic gairebé ni respiri durant les dues hores i vint de l'espectacle. Teatre de gran format en una sala diminuta i amb els actors com a base de la proposta. A destacar Raimon Molins, que ofereix un Hamlet d'alçada; Clara de Ramon, fantàstica en el paper d'Ofèlia, i Toni Guillemat, que aconsegueix sorprendre en l'escena de l'enterramorts. Menció especial mereix també la posada en escena de Marc Chornet, que creix minut a minut (les imatges finals són, malgrat la duresa, d'una bellesa aclaparadora) i una escenografia senzilla però fantàstica que els acompanya en aquests moments de preciosime.

Probablement, Hamlet és l’obra més gran del teatre universal. Gairebé inabastable en la seva totalitat, el resultat de cada nou muntatge depèn molt de l’adaptació que es faci del seu text, tasca, de fet, gens senzilla. La Companyia Sala Atrium  i ProjecteIngenu han optat per una ambiciosa versió de 2 hores i 20 minuts sense entreacte que, tanmateix, compensa la seva durada amb una sobrietat escènica que assoleix moments de gran bellesa. La valentia i el treball interpretatiu de tot el repartiment, format per actors i actrius molt joves, és veritablement encomiable. Especialment, l’actor Raimon Molins en el paper del turmentat príncep de Dinamarca, que també ha dirigit l’espectacle juntament amb Marc Chornet, aconsegueix un enteniment més profund del personatge i els matisos i inflexions més interessants. La resta d’actors resulten força solvents, exceptuant certs passatges que, des de direcció, podrien acabar de polir-se. D’altra banda, l’auster disseny d’escenografia aporta funcionalitat i cert aire tèrbol a una atmosfera molt aconseguida malgrat que, per moments, sembla que se li vulgui treure massa partit quan segons quins canvis són innecessaris. Així doncs, en general, l’espectacle s’aguanta molt bé, la qual cosa és una tota una proesa; resol escenes complexes amb intel·ligència (la lluita d’espases, l’enterrament d’Ofèlia...) i fa un ús molt encertat de la música i les projeccions. Tot i això, es troba a faltar una dramatúrgia on es potenciï alguns dels temes de l’obra per sobre dels altres, per dotar la peça d’una visió més personal. Potser, d’aquesta manera, s’aconseguiria reduir també la durada que, per alguns espectadors, pot resultar excessiva.

Una revisió de l’obra de Shakespeare respectant el text clàssic, que els directors Marc Chornet i Raimon Molins han portat a l’actualitat.L’escenografia, la música i els mateixos personatges marquen aquesta actualització: una passarel·la de fusta, amb tres nivells d’alçada i que es desplacen conformant diferents escenaris i mostrant sota ells un canal d’aigua, amb un pes important al llarg de la representació.

Ens han agradat molt les interpretacions de tots els actors. Aquesta versió de Hamlet de la Companyia Sala Atrium i projecte Ingenu, ens ha transportat a una atmosfera de bogeria i de lucidesa, de realisme i de fantasia, de llums i d'ombres, pròpies de l'obra de Shakespeare.

Si us bé de gust llegir la nostra crònica sencera ho podeu fer en aquest enllaç… http://wp.me/p19AHZ-fVV del nostre Blog “Voltar i Voltar”