Estima’m que tinc pressa és un espectacle que tracta sobre el moment en què el desig s’anteposa a l’amor d’una parella estable, creat per Montse Bonet, Xucrut Teatre i Fraggel.

Sinopsi

ESTIMA’M QUE TINC PRESSA parla de l’amor i el desamor, de les crisis de parella, de les relacions en el temps, de la influència de les noves tecnologies, però sobretot parla del desig, del gran misteri que envolta el desig.

A través d’un llenguatge fresc, corporal i dinàmic ESTIMA’M QUE TINC PRESSA proposa una manera diferent d’abordar els reptes d’estar en parella. Una història on tenen cabuda la tendresa, l’humor i també la picardia i el patetisme.

ESTIMA’M QUE TINC PRESSA compta amb tres personatges i música en directe.

Durada:
60 minuts

Idioma:
Català

Sinopsi

ESTIMA’M QUE TINC PRESSA compta amb tres personatges i música en directe.

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 28

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Francesc Esteve i Tomàs
Teatre Barcelona

El sexe soluciona els problemes de la parella?

Vaig anar el passat dijous a la Badabadoc, i el primer de tot és adonar-me quin error deixar d’assistir a aquesta sala, ja feia temps que per diferents causes no assistia i retrobar-me amb una nova proposta que m’agrada, m’anima. A més amb la propera proposta que podrem veure. Però pas a pas…

Vaig veure una obra que ja porta temps programant-i que fins a la tercera temporada no l’he vist. Estic parlant de Estima’m que tinc pressa de la companyia Xucrut teatre. La proposta que tenim actualment a la Badabadoc, ens parla de la parella. Dels diferents etapes que va passant la parella i els tòpics que podem veure. Com es coneixen, com s’enamoren, com es perd aquest enamorament i ….

La part que més crida l’atenció al públic, i a més la que vaig veure que més agradava era com parlen d’intentar seguir amb la parella. Seguim junts? Que et sembla si obrim una mica la parella? Una mica només. I si intentem jugar? Quins jocs i joguines són més efectives per revifar la parella?

Possiblement són tòpics que veiem en el dia a dia, però encara no parlem en el nostre dia a dia i és quan venen les rialletes sota la mà. Estem en una nova disjuntiva entre és el mateix amor i sexe. Per aquest motiu, part de la solució de reviure la parella és pel sexe. I amb això, intenta provocar el riure (i ho aconsegueixen en diferents moments i répliques).

Un punt a favor, aquest cop sembla que el “culpable” o “responsable” per reviure l’amor i el sexe ha de ser ell. Ell ha de provar el consolador (menys mal!!!), els picardies li escau millor per a ell, la perruca, les cadenes… ella és una part activa en el sexe. Però el públic respon amb rialletes picarones com “ui, ui, ui”

Referent als actors, l’Ainhoa Roca i l’Albert Requena han treballat força els seus personatges i donen tot en tot moment. I en les petites sales és quan veiem que els gags més encertats ens arriben frescos. Amb un llenguatge molt visual, ens expressen els diferents sentiments dels dos personatges (i dels “convidats”). A més, en aquesta obra tenim una convidada per a l’ocasió, Fraguel canta, toca un munt d’instruments, ajuda en el ritme de l’obra,… és un tot terreny i amb molta vitalitat.

Podeu veure la meva opinió al següent enllaç

28/01/2019
Roser Garcia Guasch
Teatre Barcelona

Imaginació i desig

Ha estat una sorpresa descobrir aquesta companyia de teatre, Xucrut, compromesa amb el medi ambient i la societat, que reflexiona sobre els models de vida a la societat de consum en obres com “Quina tela” i “No et consumeixis” o la pobresa energètica a l’obra “L’apagada”.

Xucrut Teatre es va crear el maig del 2007 sota el paraigua del Centre de Recerca i Informació en Consum (CRIC). Xucrut són dos actors: Albert Requena i Ainhoa Roca que en aquest espectacle s’envolten de col·laboradors: Fraggle, cantant, música i actriu,. Montse Bonet, directora, Natàlia, dissenyadora i tècnica de llum i Gerardo, tècnic de so i llum. Tots ells han aconseguit un espectacle de petit format però que té la grandesa de les petites coses, de la quotidianitat, de la senzillesa.

En aquesta obra, que inicia la tercera temporada, no és tant una crítica social com una descripció de les relacions de parella, de l’amor i el desamor, del tedi, de l’avorriment i de la manera com la imaginació pot trobar el desig. El text és etern però a la vegada també molt lligat a la societat occidental actual que permet (encara no de manera universal) una relació en equilibri, d’igual a igual . Està deliciosament expressat a l’escena final en la que una altra parella en algun altre món segurament molt semblant al nostre, torna a plantejar-se la mateixa situació. L’originalitat d’aquesta posada en escena és la manera utilitzada per expressar-ho que es basa en el mètode de Jacques Lecoq i el teatre gestual.

Segons van explicar l’actor, actrius i la directora, la creació d’aquest espectacle va començar amb una idea i es va anar desenvolupant sense tenir un guió clar. El gest i el moviment guanyen a la paraula, l’expressió corporal i el llenguatge preverbal sobrevolen per damunt d’un mínim text. La música, percussió i les cançons fan de contrapunt i a la vegada fil d’unió d’una relació de parella que lluita per sobreviure.

20/01/2019
Betty Enguix Silvestre
Teatre Barcelona

Els recorreguts de la rutina

Clara i directa. Quins camins ens portaran a recórrer aquestes sabates? I aquelles? Fresca i original manera de contar-nos el que volen, amb un to conceptual i metafòric però perfectament comprensible. Un exemple de que es poden explorar altres llenguatges i no fer-ho tot literal sense oblidar que tens davant un públic a no perdre i al que vols fer arribar algún missatge. Tot i tenir un to còmic, es destil.len també per moments els sentiments desagradables que es presenten en la situació en la que es troben els protagonistes, de manera que no es cau en la superficialitat ni la frivolitat. Riem, però també tenim algún moment de respiració entretallada... Ritmes variants, canvis i evolució en els personatges, ús de diferents registres...no cau per a res en la liniealitat ni la monotonia. I tot acompanyat de sons i música en directe de la mà d’un personatge comodí a interpretar cadascú al seu gust.

14/04/2017
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

L’individualisme en les relacions de parella

Una obra dirigida per Montse Bonet que ens parla de les relacions de parella, de l'amor i del desamor, de com aquestes relacions s'han d'adaptar per sobreviure en un món dominat per la cerca de la independència personal. Les crisis de parella i l'evolució de les relacions en el temps i de com afecta l'arribada de les noves tecnologies, i el seu impacte en les maneres de relacionar-se, imposant noves formes de coneixença i de relacions.

Júlia i Romeu, Ainhoa Roca i Albert Requena, són una parella tradicional, ella treballa a la ràdio i com cada dia es lleven i comenten els plans del dia i del cap de setmana. Un canvi de plans destarota l'estabilitat d'en Romeu que esclata i dóna pas a una petita crisi i a un qüestionament de la seva relació.

Les necessitats d'individualitat que imposa la nostra actual societat de consum s'acaba filtrant de tal manera a les nostres vides, que acaba xocant amb una idea de relació estable i duradora en el temps.

Una posada en escena acurada i dinàmica, amb tendresa i humor, basada en el text, i l'expressió corporal. Música en directe de la mà de Fraggel que, a part de participar com a actriu, ha compost la música que toca i canta durant l'espectacle.

Una proposta que ens ha agradat molt, unes interpretacions convincents i entregades d'ambdós protagonistes que, interaccionen perfectament amb la tercera actriu de la proposta, i que actua una mica com a nexe d'unió, de lligam entre les escenes alhora que intenta ajudar des de fora, com a veu de la consciència, o com a Celestina, als dos membres de la parella que es troben perduts intentant trobar una manera d'apropar-se i recuperar el que han perdut.

Si voleu llegir l'apunt original sencer, només heu de clicar AQUÍ

06/04/2017
Xavi Pijoan
Teatre Barcelona

L’amor en temps de Tinder

Els Xucrut continuen apostant pels espectacles de creació en els quals el cos du el pes i és el focus d'atenció. Aquest cop, per reflexionar al voltant de l'amor, de l'amor quan necessita respirar, de l'anhel de llibertat o d'alliberar-se de la cotilla de les convencions per jugar a ser un altre, i encara més, de la por que ens agafa quan se'ns concedeix aquesta llibertat.

La posada en escena és gairebé coreografiada amb la intenció de fugir del realisme i buscar la tensió de la parella a través de la fisicitat que tot ho omple. És un muntatge imaginatiu, amb recursos dramatúrgics arriscats que aconsegueixen expressar allò tan difícil de dir amb paraules.

La parella protagonista acaba trobant la solució, temporal si més no, als seus problemes, en la ficció, que esdevé la taula de salvació n un món tan apressat per a tot, en el qual la immediatesa regeix. La necessitat de donar sortida a totes aquelles que potencialment som i que no ens atrevim a ser realment.

20/01/2019
Sílvia Moreno Palomar
Teatre Barcelona

Desconnexió a tots els nivells

Una parella que porten molt temps junts però, amb el pas dels anys, ha arribat un punt que no saben cap a on van. Saben que s’estimen, d’això no hi ha dubte, però també saben que els hi falta alguna cosa per ser feliços com abans. El desig sexual ha marxat, com les ganes de passar l’estona i fer coses junts. La solució “fàcil” seria deixar la relació, deixar de viure junts i trencar la rutina que els atrapa. Però no volen. Tot i les dificultats, miren de trobar una solució per continuar junts. Aquesta és la premissa d’aquesta obra. La cerca per trobar allò que ajudarà a la parella a continuar junts.

La història aborda un tema universal, l’amor de parella i les seves dificultats. La crisi en la parella i com es pot afrontar. En tot moment, el text deixa clar que la comunicació és l’eix clau per aconseguir aquesta solució, i la parella ho intenta de totes les maneres. Comunicació verbal, no verbal i gestual. De fet, el moviment, la dansa i la música són elements centrals i claus d’aquest text, com ho són en totes les produccions de la companyia Xucrut teatre.

La idea és molt interessant, però no acaba de funcionar la producció. Falta aquell element que faci a l’espectador entrar a la història, que el faci empatitzar amb els personatges a qualsevol nivell (sentir-se identificat o, pel contrari, crear una animadversió envers a ells). En algun moment, públic i personatges haurien de crear un lligam que faci a l’espectador partícip de l’espectacle, i aquesta narrativa no ho aconsegueix. Els moviments dels personatges quan es volen expressar a través del cos i no la paraula, com alguns dels moments musicals, fan que l’espectador desconnecti de cop de la trama, provocant que costi connectar un altre cop.

Les interpretacions d’Ainhoa Roca i Albert Requena, la parella protagonista, tenen alts i baixos al llarg del text. Hi ha algun moment per emfatitzar la problemàtica o el drama dels fets massa sobreactuat, especialment per part de Roca. Requena, per la seva part, ens transmet un personatge més creïble i proper, tot i que també té algun moment surrealista. L’entramat entre text i posada en escena no acaba de ser rodó i, això, repercuteix en la sensació de tot plegat que té l’espectador.

La posada en escena, els elements que ajuden a transmetre les diferents situacions dels personatges, és prou encertada, però això no és suficient per atrapar a l’espectador i deixar-lo enganxat a la butaca desitjant saber més i més d’aquesta història d’amor universal.

27/01/2019
Joan Ramon

La companyia Xucrut Teatre realitza un muntatge breu (60 minuts) sobre una parella que entra en crisi. El conflicte recorre llocs comuns i es resol sense entrar en gaires complexitats, amb un to de comèdia lleugera, però adulta i honesta, defugint la frivolitat. El ritme és àgil i la direcció, imaginativa. Compta amb una bona parella protagonista a la qual acompanya una tercera intèrpret que canta, toca diferents instruments i representa puntualment algun personatge, tot aportant un agraït i acolorit contrapunt que enriqueix la posada en escena.

24/01/2019
Lairissa

La vaig veure dues vegades quan van estar també a La Badabadoc en la temporada anterior. És una obra que s’ha d’anar a veure si vius en parella, si t’ho has deixat o si fa temps que no en tens. Les expectatives i la força d’alló de “al menys a aquest el conec” tenen molt a dir. Una gran proposta de Xucrut amb molt bones interpretacions. Ah! i una dosi de riure que tampoc va malament de tant en tant ;)

15/11/2017
ALBERT SÁNCHEZ ROIG

Wuauh… tant proper, tant intens i tant directe que la majoria ens hem sentit al•ludits… ‘Estima’m que tinc pressa’: molts ens hem identificat amb aquesta recerca inútil de l’essència de l’amor, un cop consumida la flama del desig… Amb un sentit de l’humor molt fresc i enginyós, Xucrut Teatre ens permet xafardejar en la rutines de parella que condueixen sovint al desamor, a nous escenaris vertiginosos i desconeguts. Romeu i Julieta (enèsima subtil metáfora…) certifiquen que no existeixen receptes fabuloses ni fórmules secretes… ni dreceres ni artilugis miraculosos… només fantasies i somnis impossibles. Els gags, agilíssims, s’adornen amb encertats apunts musicals en directe… i amb un llenguatge gestual molt expressiu i dinàmic. Un espectacle tant divertit, quotidià i universal…, que es reviu en cada instant. L’enhorabona!

09/04/2017
rouse rouse

Es una obra fresca i actual que tracta el problema de la rutinaria vida de una parella i intenta compensar la buidor de la sava relacio…bona posada en escena i recomenable al 100%

09/04/2017
Montse Llinás

Totalment recomanable!!! En un ambient molt acollidor i on pots gaudir de la interpretació a primera línea, vaig passar una molt bona estona. Una trama molt original sobre el tema de la parella i amb uns actors magnífics. Em va agradar molt!!!

08/04/2017
Roser Pinazo Flores

Magnifica parodia de la pareja con un aire fresco y actual interpretado por tres actores fabulosos

03/04/2017
Neus Grifell Perea

Molt recomenable!!Molt bona interpretació per part dels actors.Et fa reflexionar sobre temes de l’amor en els que tots ens sentim identificats.La posada en escena molt bona!

03/04/2017
Alba Romero

Si vols viure una experiencia propera amb els actors l’espai badabadoc et permet entrar dins la bombolla del que viuen aquesta parella de personatges tan humans. Ens van fer riure,ens van fer-nos sentir iguals a ells. Una obra intensa sobre la vida en parella. Segur que al que a ells els hi passa a tu també. Que esperas per averiguar-ho?! Estima’m que tinc pressa t’abraça fort com si tu fossis el protagonista.

03/04/2017
Nick Chapman

This was a thought provoking and highly enjoyable night out at the theatre. A very effective combination of sound, music and drama to explore ideas around sex and long-term relationships. As a non-native Spanish and Catalan speaker I found the script to be accessible too.

03/04/2017
H

Me ha encantado!!! Me he reído muchísimo es una obra muy actual y lo tiene todo pasas de la risa a la pena… los actuaciones son muy buena además de la interpretación de canciones con la música en directo.Es una autentica joya de Xucrut teatre! Felicidades;)

03/04/2017
Julieta

No us ho perdeu! Un guió i un muntatge teatral molt fresc i interessant sobre les relacions de parella. Un tema molt oportú en aquesta època d’individualisme i d’immediatesa. Felicitats per la producció!

03/04/2017
David Garcia

Obra entretinguda i divertida que tracta sobre les relacions en parella. Té punts realment còmics així com una forta càrrega emocional en certs moments. Els actors impressionants, excel·lents interpretacions amb música en viu inclosa. M’ha passat el temps volant.
Recomanable 100%

03/04/2017
Jan Bastiaans

El tema interesante y actual, buenos actores, un buen guíon o sea una obra recomendable

02/04/2017
Mo

Perdón, olvidé la valoración

02/04/2017
Mo

Hola!
El viernes estuve en la Badabadoc viendo Estima’m que tinc pressa.
La obra da de lleno en el clavo y me partí de risa.
Los tres actores excelentes y lo de la música en directo un puntazo.
Era la primera vez que iba a esa sala de teatro y me encantó descubrir un lugar tan discreto, tan chiquito y con tanto encanto.
Por cierto, deliciosas las empanadas.
Un saludo y gracias.

02/04/2017
Anna Pons

Molt bona experiencia. Obra divertida i molt original. Et fa pensar moltes coses i et sents identificat de vagades. Ho recomano moltissim.

02/04/2017
Núria Merino Sánchez

Simplement genial!
Divertida, fresca i una posada en escena molt original.
100% recomanable

02/04/2017
Alfons Barrios

Quina bona actuació i fer passar una molt bona estona. Sense oblidar temes importants. La meva enhorabona i gràcies!

02/04/2017
Machús

M’ha agradat molt. Una manera fluida i divertida de tractar un tema intim i dificil. Sempre amb aquesta frescura de Xucrut Teatre. Excelent musica en directe!

02/04/2017
Núria Torrents Sesé

Recomanable 100%. L’obra recrea d’una forma molt original i imaginativa situacions en la relació de parella ens les que crec que tots ens podem sentir identificats. Tot això acompanyat de música en directe i un gran sentit de l’humor.

01/04/2017
aurora cejalbo rios

Vaig anar amb unes amigues i ho vam passar molt be. Totalment recomanable. Divertida i contundent alhora.
Val la pena anar-hi. Felicitats als actors.

01/04/2017
Mireia Antonijuan

Molt recomanable. És divertida i a la vegada profunda. De cop i volta et trobes rient sense parar fins que de sobte ho deixes de fer per la situació… Els actors excel.lents. No us la perdeu si podeu.

01/04/2017

Veure totes

Deixa la teva opinió