Comprar entrades per a El fantasma de Canterville

El teatre, entre altres coses, és entreteniment i, si hi ha un obra ara mateix en cartell que pot aportar això als espectadors, aquesta és sens dubte El fantasma de Canterville que es pot veure al Condal. Basant-se en el text clàssic d’Oscar Wilde, tot i que amb una representació dirigida cap a una vessant més còmica que l’original, l’espectacle ens convida a passar una bona estona entre riures.

Joan Pere, en el paper del fantasma, ens captiva i anima a passar-ho bé des del primer moment en què surt a escena. El seu personatge, és histriònic, divertit i cara dura, i nosaltres que ens divertim veient les seves diferents fases.  De la resta del repartiment, tots en el seu punt just de comicitat sense arribar a la paròdia, destaca molt agradablement la Betsy Núñez que, com a “dama” americana, contagia amb riures continus al públic cada vegada que demostra la seva il·lusió per tot allò que té tocs d’anglicisme i senyorialitat clàssica. També fer èmfasi en el personatge de la minyona que, sense descobrir res de l’obra, val a dir que mereix molt la pena descobrir-la...

I si d’una cosa d’aquesta obra s’ha de fer ressenya especialment és la posada en escena. No només el disseny del decorat, que crea un marc magnífic pel text, sinó que també especialment els “efectes fantasmagòrics” que acompanyen a la trama, i que estan desenvolupats d’una manera subtil i  natural, sense provocar rebuig a l’espectador en cap moment.

Així doncs, us recomano que si necessiteu 90 minuts de riures i distraccions aneu a veure el fantasma, si més no, durant aquesta estona, el somriure no us marxarà de la cara.

El teatre Condal porta a escena una adaptació del relat d’Oscar Wilde protagonitzat per en Joan Pera. Joan Yago adapta el relat curt de Wilde i el porta a ser una obra de llarga durada. Sota la direcció de Josep María Mestres, es porta a terme la representació d’una història ja coneguda pel seu caràcter clàssic que compta amb un elenc de gran potencial (Joan Pera, David Olivares, la sensació televisiva Elisabet Casanovas...)

Joan Pera encarna. Com no podia ser d’altra manera, a Sir Simon de Canterville. La seva actuació està a l’altura i és de gran qualitat, juntament amb la d’altres personatges i actors. L’obra aconsegueix ser graciosa durant molts moments de la representació, en gran part gràcies a la d’un paper i un text adaptats per a que Joan Pera llueixi.

Tot i això, els riures que l’obra provoca són nombrosos però no exagerats. Potser amb un elenc tan potent s’esperava una comèdia hilarant, cosa que aquesta producció no és. Es tracta d’una bona obra i d’una bona comèdia, però que es fa llarga i que, per a la gran producció que és, es queda una mica per sota del que s’esperava. El muntatge escènic és aparentment simple però complex finalment, tot i que alguns recursos (els trets, per exemple) són usats tantes vegades que perden el seu caràcter sorprenent.

En síntesi, El fantasma de Canterville és una gran producció que ho té tot per ser una gran obra, però que no arriba a ser-ho. Joan Pera disposa d’un paper per lluir-se, i ho fa, però no és suficient per salvar una obra que acaba semblant una més. Una comèdia divertida, sens dubte, però per sota de les expectatives.

 

Avui la meva recomanació és la mitjana d'una doble valoració.

“El fantasma de Canterville” és una obra de nova creació, adaptada al català, signada per Joan Yago, basada en el conte original d’Oscar Wilde. Una adaptació còmica, irònica i divertida, dirigida per Josep Maria Mestres i interpretada per grans actors còmics com són Joan Pera, Elisabet Casanovas, Pep Sais, David Olivares, Betsy Túrnez i Òscar Castellví. Una obra feta a mida als actors que l’interpreten. Us ben asseguro que els fans de Joan Pera en sortireu encantats, veureu a l’actor gaudint com un nen dalt de l’escenari. La veritat, té molt de mèrit la feina que fa; ja m’agradaria a mi a la seva edat mourem amb l’agilitat en la que ell es mou i tenir la seva memòria.

La meva valoració és de ** , no perquè l’espectacle no pagui la pena, sinó perquè jo m’esperava un altre cosa. Haig de reconèixer que te moments molt divertits, però en general no he trobat el que jo busco quan vaig al teatre. Però seria injust posar una valoració tan baixa per respecta a la resta de públic que va sortir encantat de la representació. Això m’ha fet recordar al comentari que va publicar una actriu fa pocs dies en una xarxa social després de rebre les critiques, no gaire positives, de l’obra que està representant, per part de la premsa, i que en canvi el públic li havia posat una qualificació mitjana de 9. Dons bé ella va penjar el següent comentari: “Només són opinions, però són les opinions del públic “normal”, ja m’enteneu. Aquell per qui treballem i que dona sentit a la nostra feina” . I tenia raó !!! Només són opinions. I d’aquí la meva doble valoració: als que segueixen les meves opinions i recomanacions  , la meva valoració és de **, però ahir el teatre era ple de gent que va sortir entusiasmada de la funció, per ells va ser un ****

Recordeu...només són opinions.

Basat en un text original d'Oscar Wilde, un text de nova creació de Joan Yago, dirigit per Josep Maria Mestres, és la proposta que ens ofereixen al Teatre Condal.

Joan Pera és EL FANTASMA DE CANTERVILLE.

Joan Pere encarna a Sir Simon de Canterville, el re re re re re re re besavi de l'actual propietari del castell (Pep Sais), condemnat a viure eternament en ser acusat, injustament, de la mort de la seva esposa. Interpreta un personatge divertit que es belluga en una acurada escenografia, presidida per una senyorial escala. Només una persona fa companyia al fantasma, i te cura d'ell, la governanta Marigold Umney, paper que també interpreta Pep Sais.

Aquest espai misteriós acollirà la trobada entre el món immaterial d'un Lord anglès del segle XVI i una moderna família nord-americana del segle XX. Aquesta família està integrada per Sir Otis (David Olivares), Martha Otis (Betsy Túrnez) i els seus fills Cecil (Òscar Castellví) i Virginia (Elisabet Casanovas). El xoc cultural i generacional entre dos maneres d'entendre el món, una basada en el llinatge i el pes de la història, i l'altra regida pel sentit pràctic i el valor econòmic de les coses.

Totes les interpretacions són correctes destacant especialment la frescor de l'Elisabet Casanovas i la doble interpretació de Pep Sais.

Una posada en escena molt clàssica, on podem destacar els efectes que acompanyen a la trama per remarcar els poders especials del fantasma.

Aquesta obra provoca riures, però no és una comèdia hilarant i pels comentaris escoltats, queda per sota del que el públic esperava. Potser pel fet que es tracta de l’adaptació d'un relat breu d'Oscar Wilde que s'ha volgut fer a la mida de l'actor protagonista, allargant-ho fins als 100 minuts. Al nostre entendre, Joan Yago (autor de textos que ens han entusiasmat com “Sobre el fenomen de les feines de merda”, “Bluf”, “Fairfly” o “You say tomato” ha convertit la història en una mena de thriller desviant-la, una mica massa, de la comèdia.

Una obra que sens dubte agradarà als incondicionals de l'actor i als espectadors que busquen entreteniment al teatre.

Perquè aquesta proposta, és només això, entreteniment.

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

Adaptar un relat breu d’Oscar Wilde per convertir-lo en una obra de teatre de 100 minuts a la mida de Joan Pera no és una tasca gens fàcil. L’encarregat, en aquest cas, de dur a terme aquesta gesta ha estat el jove dramaturg Joan Yago que, anteriorment, ja ens havia demostrat el seu gran talent amb textos originals com Fairfly o You say tomato. Malauradament, en aquesta ocasió, el resultat no té la frescor ni la perspicàcia a la qual ens té acostumats. Com que intentar ser Wilde no és realista, sembla que s’ha optat aquí per construir una estructura que funcioni en termes narratius, jugant més a ser un conte de misteri que no tant una comèdia hilarant. La història està ben exposada però es troba a faltar més humor, diàlegs afilats, un ritme més àgil i, en general, que es tregui partit del gran potencial còmic del seu repartiment. Joan Pera és molt carismàtic però no acaba de trobar cap espurna entre les seves frases que faci enlairar el muntatge, entre una direcció massa clàssica i un conjunt de trucs lamentablement rudimentaris. D’aquesta manera, seguint la història, es pot passar una estona agradable però sense la intriga necessària per no avorrir i enyorant la gràcia i espontaneïtat que se li pressuposa a un espectacle que ho tenia tot per ser divertidíssim... i es queda a mig camí.