Comprar entradas para El fantasma de Canterville

El teatre, entre altres coses, és entreteniment i, si hi ha un obra ara mateix en cartell que pot aportar això als espectadors, aquesta és sens dubte El fantasma de Canterville que es pot veure al Condal. Basant-se en el text clàssic d’Oscar Wilde, tot i que amb una representació dirigida cap a una vessant més còmica que l’original, l’espectacle ens convida a passar una bona estona entre riures.

Joan Pere, en el paper del fantasma, ens captiva i anima a passar-ho bé des del primer moment en què surt a escena. El seu personatge, és histriònic, divertit i cara dura, i nosaltres que ens divertim veient les seves diferents fases.  De la resta del repartiment, tots en el seu punt just de comicitat sense arribar a la paròdia, destaca molt agradablement la Betsy Núñez que, com a “dama” americana, contagia amb riures continus al públic cada vegada que demostra la seva il·lusió per tot allò que té tocs d’anglicisme i senyorialitat clàssica. També fer èmfasi en el personatge de la minyona que, sense descobrir res de l’obra, val a dir que mereix molt la pena descobrir-la...

I si d’una cosa d’aquesta obra s’ha de fer ressenya especialment és la posada en escena. No només el disseny del decorat, que crea un marc magnífic pel text, sinó que també especialment els “efectes fantasmagòrics” que acompanyen a la trama, i que estan desenvolupats d’una manera subtil i  natural, sense provocar rebuig a l’espectador en cap moment.

Així doncs, us recomano que si necessiteu 90 minuts de riures i distraccions aneu a veure el fantasma, si més no, durant aquesta estona, el somriure no us marxarà de la cara.

El teatro Condal trae a escena una adaptación del relato de Oscar Wilde protagonizado por Joan Pera. Joan Yago adapta el relato corto de Wilde y lo lleva a ser una obra de larga duración. Bajo la dirección de Josep María Mestres, se lleva a cabo la representación de una historia ya conocida por su carácter clásico que cuenta con un elenco de gran potencial (Joan Pera, David Olivares, la sensación televisiva Elisabet Casanovas…)

Joan Pera encarna, como no podía ser de otra manera, a Sir Simon de Canterville. Su actuación está a la altura y es de gran calidad, junto con la de otros personajes y actores. La obra consigue ser graciosa durante muchos momentos de la representación, en gran parte gracias a la de un papel y un texto adaptados para que Joan Pera brille.

Pese a esto, las risas que la obra provoca son numerosas pero no exageradas. Quizás con un elenco tan potente se esperaba una desternillante comedia, cosa que esta producción no es. Se trata de una buena obra y de una buena comedia, pero que se hace larga y que, para la gran producción que es, se queda un poco por debajo de lo esperado. El montaje escénico es aparentemente simple pero complejo finalmente, aunque algunos recursos (los disparos, por ejemplo) son usados tantas veces que pierden su carácter sorprendente.

En síntesis, El fantasma de Canterville es una gran producción que lo tiene todo para ser una gran obra, pero no llega a serlo. Joan Pera dispone de un papel para lucirse, y lo hace, pero no es suficiente para salvar una obra que acaba pareciendo una más del montón. Una comedia divertida, sin duda, pero por debajo de las expectativas.

 

Avui la meva recomanació és la mitjana d'una doble valoració.

“El fantasma de Canterville” és una obra de nova creació, adaptada al català, signada per Joan Yago, basada en el conte original d’Oscar Wilde. Una adaptació còmica, irònica i divertida, dirigida per Josep Maria Mestres i interpretada per grans actors còmics com són Joan Pera, Elisabet Casanovas, Pep Sais, David Olivares, Betsy Túrnez i Òscar Castellví. Una obra feta a mida als actors que l’interpreten. Us ben asseguro que els fans de Joan Pera en sortireu encantats, veureu a l’actor gaudint com un nen dalt de l’escenari. La veritat, té molt de mèrit la feina que fa; ja m’agradaria a mi a la seva edat mourem amb l’agilitat en la que ell es mou i tenir la seva memòria.

La meva valoració és de ** , no perquè l’espectacle no pagui la pena, sinó perquè jo m’esperava un altre cosa. Haig de reconèixer que te moments molt divertits, però en general no he trobat el que jo busco quan vaig al teatre. Però seria injust posar una valoració tan baixa per respecta a la resta de públic que va sortir encantat de la representació. Això m’ha fet recordar al comentari que va publicar una actriu fa pocs dies en una xarxa social després de rebre les critiques, no gaire positives, de l’obra que està representant, per part de la premsa, i que en canvi el públic li havia posat una qualificació mitjana de 9. Dons bé ella va penjar el següent comentari: “Només són opinions, però són les opinions del públic “normal”, ja m’enteneu. Aquell per qui treballem i que dona sentit a la nostra feina” . I tenia raó !!! Només són opinions. I d’aquí la meva doble valoració: als que segueixen les meves opinions i recomanacions  , la meva valoració és de **, però ahir el teatre era ple de gent que va sortir entusiasmada de la funció, per ells va ser un ****

Recordeu...només són opinions.

Basat en un text original d'Oscar Wilde, un text de nova creació de Joan Yago, dirigit per Josep Maria Mestres, és la proposta que ens ofereixen al Teatre Condal.

Joan Pera és EL FANTASMA DE CANTERVILLE.

Joan Pere encarna a Sir Simon de Canterville, el re re re re re re re besavi de l'actual propietari del castell (Pep Sais), condemnat a viure eternament en ser acusat, injustament, de la mort de la seva esposa. Interpreta un personatge divertit que es belluga en una acurada escenografia, presidida per una senyorial escala. Només una persona fa companyia al fantasma, i te cura d'ell, la governanta Marigold Umney, paper que també interpreta Pep Sais.

Aquest espai misteriós acollirà la trobada entre el món immaterial d'un Lord anglès del segle XVI i una moderna família nord-americana del segle XX. Aquesta família està integrada per Sir Otis (David Olivares), Martha Otis (Betsy Túrnez) i els seus fills Cecil (Òscar Castellví) i Virginia (Elisabet Casanovas). El xoc cultural i generacional entre dos maneres d'entendre el món, una basada en el llinatge i el pes de la història, i l'altra regida pel sentit pràctic i el valor econòmic de les coses.

Totes les interpretacions són correctes destacant especialment la frescor de l'Elisabet Casanovas i la doble interpretació de Pep Sais.

Una posada en escena molt clàssica, on podem destacar els efectes que acompanyen a la trama per remarcar els poders especials del fantasma.

Aquesta obra provoca riures, però no és una comèdia hilarant i pels comentaris escoltats, queda per sota del que el públic esperava. Potser pel fet que es tracta de l’adaptació d'un relat breu d'Oscar Wilde que s'ha volgut fer a la mida de l'actor protagonista, allargant-ho fins als 100 minuts. Al nostre entendre, Joan Yago (autor de textos que ens han entusiasmat com “Sobre el fenomen de les feines de merda”, “Bluf”, “Fairfly” o “You say tomato” ha convertit la història en una mena de thriller desviant-la, una mica massa, de la comèdia.

Una obra que sens dubte agradarà als incondicionals de l'actor i als espectadors que busquen entreteniment al teatre.

Perquè aquesta proposta, és només això, entreteniment.

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

Adaptar un relato breve de Oscar Wilde para convertirlo en una obra de teatro de 100 minutos a la medida de Joan Pera no es una tarea nada fácil. El encargado, en este caso, de llevar a cabo esta gesta ha sido el joven dramaturgo Joan Yago que, anteriormente, ya nos había demostrado su gran talento con textos originales como Fairfly o You say tomato. Desgraciadamente, en esta ocasión, el resultado no tiene la frescura ni la perspicacia a la que nos tiene acostumbrados. Como intentar ser Wilde no es realista, parece que se ha optado aquí por construir una estructura que funcione en términos narrativos, jugando más a ser un cuento de misterio que no tanto a una comedia desternillante. La historia está bien expuesta pero se echa de menos más humor, diálogos afilados, un ritmo más ágil y, en general, que se saque partido del gran potencial cómico de su reparto. Joan Pera es muy carismático pero no acaba de encontrar ninguna chispa entre sus frases que levante el montaje, entre una dirección demasiado clásica y un conjunto de trucos lamentablemente rudimentarios. De este modo, siguiendo la historia, se puede pasar un rato agradable pero sin la intriga necesaria para no aburrir y añorando la gracia y espontaneidad que se le presupone a un espectáculo que lo tenía todo para ser divertidísimo… y se queda a medio camino.