El bon policia, de Santiago Rusiñol, és una comèdia protagonitzada per Arnau Puig i Ricard Farre que pretén submergir a l’espectador en una afilada, delirant i desconeguda comèdia d’un dels grans mestres del nostre patrimoni teatral.

Sinopsi

Una comèdia d’embolics on dos bons jans, per mirar de sobreviure, es veuen abocats a situacions hilarants posant en evidència el prejudicis socials i l’arbitrarietat de la justícia.

115 anys després de la seva polèmica estrena ens preguntem si encara hi ha temes delicats de passar pel sedàs de la comèdia i la farsa. Com és que no s’ha tornat a representar en cap teatre? Realment ja es pot parlar de tot sense conseqüències, o potser encara no? Som lluny de la societat del 1905, el món avança a una velocitat esfereïdora, però sembla que estem condemnats a repetir els mateixos errors i la ploma afilada i irreverent de Santiago Rusiñol encara hi té molt a dir. L’espectacle neix d’un treball artesà i acurat que juga amb les convencions teatrals amb el desig d’endinsar a l’espectador en aquesta gran comèdia i riure plegats de les nostres penes i glòries.

Durada:
70 minuts

Idioma:
Català

Sinopsi

Una comèdia d’embolics on dos bons jans, per mirar de sobreviure, es veuen abocats a situacions hilarants posant en evidència el prejudicis socials i l’arbitrarietat de la justícia.

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 7

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Roser Garcia Guasch
Teatre Barcelona

Un Rusiñol injustament poc representat

Santiago Rusiñol va ser un autor teatral molt prolífic. Era capaç d’escriure entre dues i set obres cada any tot i que són poques les que es representen en comparació amb la seva producció. “L’auca del senyor Esteve, Gente bien, Els jocs florals de Canprosa, L’héroe” són les que jo recordo haver vist. Agraïm sincerament la posada en escena de “El bon policia”, obra còmica pensada per Rusiñol en dos actes i cinc quadres i escrita al 1905.

Arnau Puig i Ricard Farré han aconseguit una revisió rodona d’aquesta obra en un sol acte i moltes escenes que se succeeixen una darrera l’altre a una velocitat vertiginosa. Els dos intèrprets es van canviant de vestuari, complements i personatge només entrant i sortint a escena del darrera d’un biombo de canya amb múltiples finestres que ells obren o tanquen segons el moment. Són 10 els personatges (a l’obra original eren vint) que interpreten entre tots dos i la seva actuació és supèrbia. Ja havíem vist una interpretació de Ricard Farré a “Les Dones Sàvies”. En aquella ocasió el seu partenaire era Enric Cambray. Era el mateix format i la mateixa velocitat, i com en aquella ocasió, ens hem quedat sense parla ni respiració.

És una obra en la que Rusiñol feia una crítica del moment en forma còmica. Tant és així que la va haver de retocar perquè passés la censura. Tantmateix sembla que no va ser massa acceptada pel públic de començaments del segle XX per plantejar temes que avui ja estan superats.

La utilització del castellà per part de l’autoritat o els barbarismes i castellanismes ens situa en una varietat lingüística no molt allunyada de la que sentíem fa anys i tot plegat li dona un aire de comicitat.

La versió de Puig i Farré és fidel a l’obra de Rusiñol excepte alguna picada d’ullet a situacions actuals molt fàcilment reconeixibles. Introdueixen també una cançó coreografiada que atura per un moment la velocitat de l’obra i mostra, un cop més, la versatilitat artística dels dos actors.

25/09/2022
Francesc Esteve i Tomàs
Teatre Barcelona

Rusiñol més actual que mai

He de dir que ja he vist aquesta proposta, aquest cop al Teatre de l'Aurora. Uns dies més tard es presenta a Barcelona.

És una obra de 1905 que va ser un fracàs absolut, amb 20 personatges (a escena veiem 10 personatges amb dos actors) i estructurat en dos actes i cinc quadres, que la companyia ha volgut realitzar amb un copet d’ullet deixant cinc quadres de Rusiñol. A més l’estructura s’ha respectat molt, les parts més arcaiques s’han modificat per posar-ho una mica més actualitzada. Moltes bromes i joc de paraules són de Rusiñol i funcionen correctament.

La selecció d’aquesta obra no ha estat una tasca molt fàcil, segons ens ha comentat l’Arnau i Ricard en finalitzar la funció. Volien trobar una obra, una comèdia per realitzar durant el 2020. Volien representar una obra d’un dels autors catalans que moltes vegades queden oblidats (o obres de grans autors). Han decidit recuperar una obra oblidada d’un dels nostres autors clàssics.

Per aquest motiu van començar a llegir-ne diferents obres fins que van apostar per aquesta. Va ser amb una xerrada amb l’Albertí que els va recomanar “El bon policia” entre les diferents propostes que tenien. No era una obra que els va cridar l’atenció pel mateix nom de l’obra. Però l’actualitat i la crítica de la societat va ser un dels motius de ser l’escollida.

Una obra que parla de dos homes que viuen junts (mare meva que parlem de 1905), amb l’arbitrarietat de la justícia, un policia que és bo, la justícia que no toca, els perjudicis socials, anarquisme, …. que són del Rusiñol.

Si us va agradar “Les dones sàvies” ja teniu un espectacle que agafa molt d’aquesta obra que ja vam veure Ricard Ferrer (acompanyat de l’Enric Cambray). El format, el joc interpretatiu és molt similar. Però el que parla, la trama principal, el to,… és completament diferent de l’anterior obra.

Podeu veure la resta de la meva opinió al següent enllaç

09/02/2021
Jordi Casas Duocastella

Divertídissima adaptació de l’obra de Santiago Rusiñol, en la qual Arnau Puig i Adrià Díaz (substituïa a Ricard Farré en la funció on vaig assistir) interpreten tots els personatges amb gran comicitat. Amb ocurrents referències modernes (l’obra és de principis del segle XX), la parella d’actors també sap involucrar el públic en aquesta història d’un pobre home que no acaba de trobar-se còmode en la seva nova feina com a policia.
L’escenografia, molt encertada, consisteix en un moble amb diversos panells que permeten canviar el decorat en un moment i situar-nos en una ubicació diferent. Una obra per passar una gran estona.

07/11/2023
Josep OS

Ahir vaig estar al Maldà gaudint d’aquesta obra de Santiago Rusiñol de què han fet la dramatúrgia, versionat i alhora interpreten ——-. Estrenada al Romea el 1905 es tracta d’una comèdia d’embolics en què la ironia, l’humor i la crítica van de la mà. Hi ha per a tots, la burgesia, la crisi que afectava les classes més desafavorides, les forces de l’ordre, l’amor entre dos homes (imagineu fa 115 anys) i molt més. Però el més curiós és que havent transcorregut més de 100 anys la majoria d’aquests temes segueixen estant vigents. Una escenografia molt curiosa i eficient i un canvi continu d’un vestuari encertat. Un extraordinari treball de Ricard Farré i Arnau Puig que es posen a la pell de 10 personatges amb els seus corresponents canvis de registre i que desenvolupen amb un ritme terpidant, ahh i per arrodonir-lo també canten. Recomanable per passar una molt bona estona.

23/09/2022
Victòria Oliveros Layola

molt entretinguda i ells ho fan de conya

23/09/2021
Taradete

El bon policia nos sumerge en una época pasada pero con problemas vigentes en la actualidad, vistos desde el prisma de alocada comedia. Una obra de buen rollo, locura y humor constante. Y si esta obra funciona de forma sobresaliente es debido a las interpretaciones de Arnau Puig y Ricard Farré, ellos dos solos cargan con esta pequeña obra y la llevan a un buen y entretenido puerto, con ritmo y sin soltar al espectador en ningún momento con el plus de que interpretan a diez personajes con mucho contraste. Y es que El bon policia no solo son dos hombres que se tienen una profunda amistad y amor…
Puedes leer la reseña completa en:
https://elrincondeltaradete.blogspot.com/2021/09/critica-teatro-el-bon-policia-con.html

14/09/2021
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Si queréis una comedia divertida, ágil, que no da ni un respiro de descanso y MUY bien interpretada por Ricard Farré y l’Anau Puig esta es vuestra obra:
El Bon policia De Santiago Rusiñol se estrenó hace 115 años y no tuvo demasiada suerte. Esta nueva versión tiene todos los ingredientes para convertirse en un pequeño gran éxito.
Sorprende su argumento: dos hombres que viven juntos y se quieren (nenos, que esto se estenó en 1905) intentan sobrevivir a la pobreza con situaciones recambolescas teniendo como nexo común la autoridad y el sentido de la justicia.
Los dos actores están espectaculares. Entre los dos interpretan 10 personajes y como ya he comentado no hay ni un momento para aburrirse.
Bravo por la escenografía. Sencilla pero muy eficaz y que da muchísimo juego.
No os la perdáis! Ideal en estos tiempos de tristeza pandemica jejejejeje

12/02/2021