La Jeanine lluita per mantenir una vida digna i ordenada a la ciutat, però la realitat és que aquesta fita tan senzilla és més difícil d’aconseguir a cada passa que fa. Dirty Crusty explora els límits de les relacions, els espais i les identitats, i exposa com aquest món massa salvatge ens empeny fins a límits insospitats.
Clare Barron va escriure aquesta obra el 2011, abans del Metoo, abans de ser conscient de que havia patit una agressió sexual i abans de ser diagnosticada amb un transtorn bipolar. Confessa que l’escriptura d’aquest text va ser clau per a poder posar nom a les dues realitats que l’acompanyaven i sobre les quals en parlava sense identificar.
Amb un llenguatge irreverent, l’autora revelació de l’escena underground novaiorquesa ens apropa a la dificultat de sobreviure als nostres dies i trobar el nostre lloc al món a través d’una anti comèdia romàntica que navega entre l’humor àcid, la incomoditat i el desordre.
Sinopsi
Cada quan rentes la roba interior? És dur, mantenir una higiene personal mínima. És difícil que casa nostra no es converteixi, plena d’embolcalls buits de menjar per emportar i roba bruta, en el símbol del nostre caos mental. Però si tu no t’encarregues de dormir les hores necessàries, ningú no pot dormir per tu. Posa ordre, Jeanine. Sigues funcional. Embrace the change, no siguis guarra. Relaxa els músculs, Jeanine, allibera les espatlles, els genolls, obre el pit. Plié, relevé, plié, relevé, pas de beurré. Em follaràs amb aquella màscara? Creus que em pots ensenyar a ballar? Podria ser una ballarina vella? No trobeu que fa una mica d’olor de cremat?
