Les formes canviants de la meva presència, projecte de Final de Grau d’Ela Villanueva, apareix com una crida a escoltar tot aquest soroll dins seu i del seu entorn. Aquesta recerca es materialitza a través del cos i la música en directe (contrabaix i saxofon), que actuen com l’eco d’aquesta saturació. El diàleg entre el moviment i el so busca donar veu al caos, cridar-lo i posar-lo en escena per representar l’etern i lent dolor en el qual vivim.
Sinopsi
Què succeeix quan ja no podem escoltar els nostres propis pensaments? Què passa quan ens trobem dins d’aquest món sobreestimulat i d’hiperinformació i ja no podem escapar? Com intentem trobar-nos dins d’aquest caos? És possible aconseguir-ho quan cada segon tenim més de mil pensaments? Podem fugir del que ens espera?
