Tot el que necessites per anar al teatre

A partir de 14,00€

Comprar Entrades

Àngel Llàcer: Un cop l’any

Àngel Llàcer: Un cop l’any

Després de tres temporades seguides d’èxit absolut amb espectacles tan diversos com Molt soroll per no res i El Petit Príncep, Àngel Llàcer dirigeix la comèdia romàntica Un cop l’any protagonitzada per dos dels grans actors de l’escena teatral del moment, Mar Ulldemolins i David VerdaguerEl 19 d’octubre al Teatre-Auditori de Sant Cugat. 

Sinopsi

Espectacle guanyador del Premi TB de la temporada 2017-2018 en la categoria de Millor actor, a David Verdaguer. 

L’any 1975, després de passar la primera nit junts en un hotel, dos amants decideixen seguir amb la seva relació en secret: només es trobaran un cop l’any, el mateix dia, a la mateixa habitació, mentre la resta de la seva vida segueix amb els seus matrimonis i fills.

Durant el transcurs dels següents 25 anys, hauran de fer front a l’evolució que experimentaran les seves respectives llars i, al mateix temps, adaptar-se als canvis socials i històrics que també afectaran les seves vides.

“Un cop l’any” és l’adaptació de “Same Time, Next Year” un espectacle original de Bernard Slade que va triomfar als anys 70 a Broadway popularitzat arreu del món gràcies pel·lícula del mateix títol protagonitzada per Ellen Burstyn i Alan Alda.

Properes actuacions Veure totes les funcions (Calendari)

Fotos + fotos

Àngel Llàcer: Un cop l’anyÀngel Llàcer: Un cop l’anyÀngel Llàcer: Un cop l’anyÀngel Llàcer: Un cop l’anyÀngel Llàcer: Un cop l’any

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    Hebert

    Els millors capítols de les sèries acostumen a ser els pilots. Si no funcionen, difícilment el que vingui després serà millor. A UN COP L’ANY és al revés. L’inici és tan fluix, que si fos TV, hagués canviat de canal als 10 minuts per no seguir perdent el temps amb un protagonista sobreactuat –quant de mal ha fet el personatge prototípic de Woody Allen- i una protagonista que sembla de decoració.

    I hagués estat un error. La proposta millora, amb tendresa, humor i un xic de drama (el millor fragment, per mi).
    Una parella de casats té una aventura de cap setmana i decideixen repetir-la cada any. Veiem el passar de les dècades, es juga amb la nostàlgia (si bé no se li treu tot el suc possible) i , especialment, l’evolució ‘aquesta peculiar relació i personatges durant dècades.
    L’escenografia és senzilleta i massa estàtica (sí, els hotels no canvien cada any, però…), millor aconseguit el vestuari i no tant les perruques.
    Si bé la direcció ha optat per interpretacions força lineals en la banda alta de l’exageració, el cert és que omplen de calidesa aquella freda habitació, milloren a cada trobada, funciona molt bé alguna escena còmica de ritme frenètic, i quan toca drama, està ben tractat.

    18/02/2018

  • 12345

    Maria Casas

    Entretinguda i ben feta.

    30/01/2018

  • 12345

    Jordi

    Mireu, no…. Que Àngel Llàcer es quedi amb ellà a Antena3 fent els seus xous televisius i que descansi una temporada de dirigir teatre. Quin cansament tirar de noms coneguts x fer funcionar espectacles. I si triem bons espectacles que funcionin sense noms? Massa feina, no? La meva puntuació 4/10.

    13/12/2017

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    Una comèdia romàntica dirigida per un Àngel Llàcer que torna a demostrar la seva gran sensibilitat com a director aixis com ha sabut portar el relat amb precisió i bon sentit del ritme omplint de cor i ànima l’habitació d’un hotel on els seus protagonistes comparteixen sexe, conflictes, amor i altres complicitats. Una autèntica delícia, divertida, desenfadada i amb un humor brillant. I per saber més només heu d’entrar a http://www.gaudintdelteatre.cat

    02/12/2017

  • 12345

    Rosa

    La disfruté mucho. Agradezco la adaptación española que la acerca mucho más a nosotros.

    17/11/2017

  • 12345

    JOSE GABRIEL DEL VIEJO

    Una historia sencilla: una pareja despierta en una habitación de hotel después de una noche de pasión habiendo sido infieles a sus respectivas parejas. Los amantes deciden reunirse cada año, el mismo día, en la misma habitación para seguir con la relación para luego volver a sus vidas con sus respectivas parejas.

    Tengo que reconocer que en los primeros 20 minutos de obra he pensado “la típica comedia coñazo”, pero poco a poco según iba avanzando la trama la cosa ha mejorado. Y mucho! Los personajes evolucionan (sobretodo ella), las conversaciones son más maduras, las vidas de los protagonistas se encrudecen… y al final he salido encantado del teatro con un buen sabor de boca y comprobando que no todo es lo que parece.
    Bravo para el equipo de caracterización. Genial ver el paso del tiempo (y de estilo) de los protagonistas

    14/11/2017

Articles relacionats