Comprar entrades per a Cloaca

Malgrat el difícil moment pel qual passen el teatre i altres activitats culturals avui dia, la meva parella i jo intentem anar-hi amb una certa regularitat sempre que ens és possible. Ahir vam anar al Versus Teatre a veure Cloaca i en vam sortir entusiasmats.
L’ obra és en sí mateixa entretinguda perquè tracta temes que, de més a prop o de més lluny, estan presents a les nostres vides, i en conseqüència, a la vegada que estàs veient la funció estàs inevitablement fent un exercici de reflexió.
Les representacions que fan els 5 actors són totes, sens dubte, magnífiques.
No sóc crítica de teatre però des del meu humil criteri m’ atreveixo a dir que en aquesta obra es concentra una quantitat aclaparadora de talent.
Ramón Godino està fantàstic, de fet tots cinc actors ho estan, però haig de destacar l’actuació d’ en Miquel Sitjar.. Considero que el seu paper no és potser el més fàcil d’ interpretar i malgrat això crec que la seva actuació va estar insuperable. Desitjo que el seu talent sigui sempre degudament reconegut i aprofitat en la seva trajectòria com a actor. He gaudit moltíssim veient Cloaca i estic molt agraïda a aquests 5 actors i a tot l’ equip que ha fet possible aquesta funció, per haver-nos ofert dues hores de intens gaudiment.
Quasi sempre surto satisfeta del teatre, però Cloaca ha estat la millor obra que he vist en molt de temps.

Caldria actualitzar la fitxa. Ara en Xavi Casan no hi és, i el seu paper el representa l’Oscar Molina.
L’obra és simplement boníssima en tots els aspectes: text, direcció, interpretació, música, escenografia, il·luminació… em va atrapar absolutament, com poques vegades ho ha fet una obra. Recomanable 100%.

“Cloaca” al Versus. Quan una obra es fa llarga sense ser-ho realment (1h40′), malament. Una trama (la dels quadres que es revaloritzen i s’han de torna tot i ser un regal) més que interessant…que desapareix durant bona estona, un molt forçat pas del còmic al dramàtic,una escena tediosa (stripper) que aporta ben poc, força temes interressants però només apuntats, com l’amistat masculina, l’ambició, el pas i acceptació de l’adéu a la joventut quan ja no hi ha més remei, l’artista i per a qui crea… El resultat són massa históries (les de cada personatge) que et deixen d’interessar (el personatge de l’artista acaba sent prescindible, per exemple) El positiu és l’aconseguida sensació d’enyor per la joventut i primeres ambicions vitals que a tots ens assalta. Interpretacions un pèl exagerades a estones de tots, tant per massa sensibles com per massa durs, si bé el Miquel Sitjar aconsegueix, no sé com, que el seu personatge histriònic no descarrili del tot i el Ramon Godino fa la interpretació més creïble.

Com tothom diu que l’obra és massa llarga cal dir que dura 2 hores, lo habitual de qualsevol pel·lícula. Vaig trobar potser l’últim quart d’hora una mica escurçable però la resta es passa volant. Els actors estan fantàstics i encara que és cert que l’escena amb la stripper es fa inicialment incòmoda, finalment funciona bé. No cal esperar una gran reflexió sobre els valors en crisi però sí que es fa un retrat interessant de l’amistat masculina entre els 25 i els 45.
Vaig veure l’obra d’oferta a uns increïebles 12 euros, però l’entrada normal a 24 m’hagués semblat bé per l’entrega dels 5 actors a la feina.

Tal com ja vaig escriure habia vist aquesta obra, mes volia sentir la opinio de la autora Maria Goos el passat divendres que va assistir a la representacio. A la tarda vaig veura la entrevista que li van fer a BTV i em vaig donar conta de que no tenia pels a la llengua al dir que acababa de veurala a cuba i no era reconeixible per ella, per tant estaba molt esceptica.
Quina gran nit!!!. A mes que el muntatge a cambiat per millorar i molt…. es va produir una gran explosio de emotivitat quan la Maria Goos va declarar molt emocionada que despres de veura l’obra a 12 paissos durant els ultims 10 anys sens dubte era el que acababa de veura el millor amb diferencia. BRAVO A TOTS