Corrupció i amistat en una comèdia surrealista

Mercè Rubià

Cloaca, de la dramaturga holandesa Maria Goos, arriba al Versus Teatre dirigida per Òscar Molina després d’estrenar-se amb èxit arreu del món.

TEATRE_BARCELONA-cloaca-REVISTA_1

El pas del temps pot fer-nos perdre l’esperança, la il·lusió, aquells somnis de joventut amb un futur prometedor. Cloaca ens endinsa a la vida de quatre amics, Pieter, Tom, Jan i Marteen, per mostrar-nos de manera crítica com l’èxit, els diners i el poder poden arribar a perjudicar no només la nostra salut, sinó també l’estat emocional i les relacions d’un mateix amb la societat. Emmarcada en un context de corrupció actual, l’obra pretén utilitzar l’humor per reflexionar sobre la societat que ens envolta, partint d’un cercle tan proper com és l’amistat però extrapolable a qualsevol àmbit.

Tot comença quan Pieter (Xavi Casan), un funcionari públic de l’àmbit cultural que col·lecciona pintures descartades pels museus rep una trucada que li informa que aquestes pintures han adquirit un inesperat valor i ha de retornar-les. Just en aquell moment rep la visita desesperada de Jan (Ramon Godino), un polític ambiciós permanentment a l’espera d’un càrrec superior, que li aconsella trobar-se amb en Tom (Miquel Sitjar), un advocat desequilibrat per la seva suposada superada drogoaddicció, perquè s’encarregui del cas. El quartet es completa amb Marteen (Pep Papell), un arrogant director teatral d’avantguarda que es convertirà en el punt discordant del grup.

Pel seu director, Òscar Molina, a Cloaca hi reconeixerem “misèries, egoismes i unes contradiccions enormes” a través dels comportaments, sovint absurds, d’aquests quatre amics que faran esclatar de riure el públic, però que ens faran reflexionar “sobre els valors i les prioritats de cadascú”. Fins i tot, diu Molina, veurem com abans de les grans traïcions i corrupteles d’estat, tot pot començar per una petita traïció, un petit desengany, una petita mentida o una petita apropiació inadequada. “Tots som més miserables del que ens creiem i sovint més patètics també. Tots som ‘molt bona gent’ (que diu aquell) fins que no es demostri el contrari”.

Des de la seva estrena amb Het Toneel Speelt al setembre 2002, Cloaca ha estat representada arreu del món i acumula més de mig milió de persones.

Escrit per
Mercè Rubià TWITTER

Periodista. Teatrera. Enamorant-me de la dansa i el circ. Advertència: Si la majoria de recomanacions tenen molts aplaudiments no és per falta de criteri (que potser també), sinó perquè prefereixo parlar de les obres que m’han agradat. Molt lluny de voler fer (o ser) crítica.

Articles relacionats

Els dilluns també hi ha teatre

“Els dilluns no existeixen per al teatre”… s’ha dit tradicionalment del dia que el sector teatral s’ha agafat per descansar. Avui en dia, però, aquesta afirmació va perdent el sentit […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!