Tot el que necessites per anar al teatre

A partir de 17,00€

Comprar Entrades

Cartellera /

Calígula

Calígula

Pablo Derqui protagonitza aquesta obra del francès d’origen algerià Albert Camus sobre l’absurd existencial, el patiment i la lògica del poder, amb direcció de Mario Gas.

Suetoni, un escriptor romà que és un dels mestres del gènere biogràfic del món antic, va deixar per a la posteritat un retrat del tercer emperador romà, Gai Juli Cèsar August Germànic, que ha passat a la història amb el seu sobrenom infantil: Calígula. L’escriptor Albert Camus, un dels autors imprescindibles de la França del segle XX i premi Nobel de Literatura el 1957, va partir d’aquest retrat per tal de crear una peça teatral que és, de fet, un conjunt d’obres integrades en una de sola. El seu protagonista s’enfronta a l’absurd de l’existència (un dels temes clau en l’obra de Camus) després de la mort de la seva amant i germana, Drusil·la, i en un intent de demostrar la mortalitat i la infelicitat dels éssers humans, sotmet els seus súbdits a tota mena d’horrors i persecucions.

Pablo Derqui interpreta el paper protagonista. L’actor ja havia treballat amb Mario Gas en la posada en escena de La muerte de un viajante, obra d’Arthur Miller, vista al Teatre Lliure l’any 2009, i l’any següent va passar pel Grec interpretant la peça de Neil LaBute Coses que dèiem avui. Gas, que a més de ser un director de teatre vinculat al Grec Festival de Barcelona des de la primera edició és actor i director de cinema i òpera, ha signat més d’un centenar de muntatges, gràcies als quals ha rebut tota mena de premis, entre els quals un premi Butaca, el Premi Nacional de Teatre, diversos premis Max i un Ciutat de Barcelona en la modalitat d’Arts Escèniques.

Properes actuacions Veure totes les funcions (Calendari)

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    JOSE GABRIEL DEL VIEJO

    Estreno está temporada el Anfiteatro del Grec con Caligula! Iba muy emocionado!
    Me gusta mucho el teatro clásico y ansiaba ver esto. Pero…
    Nada más empezar y verlos todos vestidos con traje moderno se me cayó el alma al pie. Qué manía de modernizarlo todo…
    Menos mal que pronto se me pasó el cabreo porque disfrute mucho de la interpretación de Pablo Derqui! Muy bien!

    Personalmente hubiera cortado algunos pasajes lentos y pesados que tiene la obra pero en general me gustó como Caligula hacia mil y una perrerias a sus súbditos jajajaja
    La escenografía correcta aunque desaprovechada. Podrían haberle dado más juego!
    Y el momento Joker y La Máscara…
    ESO SÍ QUE NO!!

    21/07/2017

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    Ahir al Teatre Grec, vaig estar veient aquesta obra d’Albert Camus i que dirigeix ​​Mario Gas. Ens parla de l’Emperador que després de la mort de la seva germana i amant Drusil-la i estar tres dies desaparegut li exigeix ​​al seu criat Helico que vol “la Lluna a les seves mans”. El seu desequilibri mental i el seu despotisme buscant en l’impossible la seva raó de ser, i movent-se entre la bogeria i la lucidesa el porta a sotmetre els seus súbdits a tot tipus d’actes tirans i cruels. L’escenografia de Paco Azorín en entrar al Grec impacta, però conforme transcorre l’obra m’ha cansat i resultat molt poc efectiva. El vestuari amb domini del blanc va canviant segons el moment i en algunes escenes que em semblen totalment fora de lloc, com quan vol equiparar “als déus” i apareix vestit de Venus amb una indumentària tipus David Bowie, o quan surten disfressats de la Màscara o Batman, com deia el senyor del meu costat “això és vergonyós” i a mi també m’ho va semblar. Sens dubte el millor de tot l’espectacle la interpretació de Pablo Derqui que em va semblar magistral, amb un personatge que seria fàcil recórrer a l’histrionisme i no ho fa, amb una dicció perfecta i una expressivitat gestual, que jo que estava a la fila 1 vaig poder apreciar perfectament, magnífica. La resta d’actors que li fan costat tots ells molt correctes, però sense posibillidad de lluir-se ja que gran part de l’obra estan estàtics. Anava amb moltes ganes pels comentaris que havia sentit del seu pas per Mèrida, però jo vaig sortir molt decebut, i no em vaig avorrir per la interpretació de Derqui i si no hagués estat per això, hagués marxat.

    22/07/2017

  • 12345

    Mercè Bausili

    Un Pablo Derqui immens, com sempre. De fet ha estat ell el reclam que m’ha fet anar a veure aquest Calígula dirigit per Mario Gas. Jo ja havia vist la versió de Ramon Simó del 2004, interpretada per un Madaula molt més contingut, però no menys eficaç, pocs crits i molta maldat amb majúscules, la que Camus necessitava explicar.
    Aquesta versió m’ha resultat molt plana, molt previsible. Es cert que potser el text acusa un sentiment íntim d’un autor que sempre ens posa l’engunia al cos, i que avui costa d’arribar perquè ens han explicat el mateix molt sovint, però precisament perquè el personatge ens és tan conegut s’hauria de buscar altres maneres de fer-nos arribar el monstre en el que Derqui es transforma, i no caldria ni el Bowie, ni el Carrey: la paraula, el gest, la dicció, el moviment, l’escenografia, etc… estan per això. Repeteixo, sort de Derqui.

    23/07/2017

  • 12345

    MARCO CORDERO

    Expectativa alta después del éxito de Mérida pero la verdad me he quedado algo decepcionado. Pablo Derqui sublime, no se me ocurren adjetivos suficientemente elevados que puedan estar a la altura de la interpretación. Arrollador y conmovedor, absoluto diría, precisamente como lo que busca Calígula. Pero lo que en mi opinión ha fallado es el resto. Dirección, escenografía, montaje. Con respecto a la dirección, un texto tan complejo ha sido propuesto de una forma que no me ha parecido nada creativa, al revés bastante encorsetada (a parte Derquí), estática, poco evolutiva. Es como si Derquí hubiese hecho divinamente un trabajo bastante plano y poco alentador propuesto por dirección. He visto cosas de Mario gas y creo que es un director capaz de alcanzar cumbres absolutas. Atrapado en el texto, en un texto inmenso pero sin percibir una corriente evolutiva. A veces esta interpretación tan perfecta me pareció estancada en su perfección. El paripé Joker o David Bowie tampoco lo estigmatizaría tanto ni lo demonizaría tanto. No gritaría al escándalo. Creo que si Mario Gas decidió hacerlo lo haría con un criterio artístico. A mi me resultó indiferente, frío, inútil. La escenografía muy fascista y poco romana (como italiano que soy me recordó un edificio de Roma de la época fascista). Probablemente no es una obra para hacer al aire libre.
    Yo creo que es una obra difícil, compleja y densa pero de Mario Gas yo me esperaba más porque en otras ocasiones me dejó realmente sobrecogido

    24/07/2017

Deixa la teva valoració

Has d'estar registrat per poder deixar la teva opinió. Pots registrar-te aquí, o pots entrar a continuació:

Articles relacionats

Acceptar Aquesta plataforma web utilitza cookies pròpies per a recopilar informació que ajudi a optimitzar la visita a la pàgina web i cookies de tercers per a recollir informació sobre les seves visites i l’ús de la nostra web. Vostè pot permetre el seu ús, rebutjar-ho o canviar la configuració quan ho desitgi. En cas de seguir navegant, es considerarà que accepta l’ús. Més informació: Política de Cookies.