Pablo Derqui, Borja Espinosa, Mònica López i Bernat Quintana protagonitzen Calígula en una versió de Mario Gas que arriba amb èxit de crítica i públic al Festival de Mérida.
Escrita el 1944, Calígula és una de les grans peces dramàtiques del dramatrug Albert Camus, premi Novel de Literatura de 1957. L’obra narra com Calígula, emperador romà, s’enfronta a l’absurd de l’existència després de la mort de la seva amant i germana, Drusil·la, i sotmet els seus súbdits a tota mena d’horrors i persecucions en un intent de demostrar la mortalitat i la infelicitat dels éssers humans.
“Hi ha qui, en portar-la a escena, redueix Calígula a un pertorbat, un boig histriònic”, explica Mario Gas. El director d’aquesta versió, que parteix de la traducció de Borja Sitjà, però, entén que les accions del protagonista no vénen donades per una bogeria patològica, sinó per un dolor intern existencial. “Calígula és el monstre que crea una societat corrupta. Ens retorna tot allò de què s’ha alimentat i destrueix l’ordre establert. L’obra és totalment dialèctica, un estudi del feixisme modern i del dolor, les contradiccions i la presa de consciència en un món injust, metafísica, ideològica i políticament“, defensa.
Camus explicava en la versió americana del text que, des de la mort de Drusila, “Calígula s’obsessiona amb la cerca de l’absolut i intenta exercir, a través de l’assasinat i la perversió sistemàtica de tots els seus valors, una llibertat que finalment descobreix que no és bona“. “El poder brinda una oportunitat a l’impossible. D’avui en endavant, la meva llibertat deixarà de tenir límits”, diu el protagonista. L’emperador passa de ser un home dòcil a un home insensible i cruel que, en la seva desesperació, pensa que comportant-se amb tirania, podrà ser tan indiferent al patiment humà, com els déus, i que el poder li donarà la llibertat total. Així, acaba rebutjant l’amor i l’amistat i intenta demostrar la mortalitat i la infelicitat dels éssers humans però, com que “no es pot destruir tot sense destruir-se a si mateix”, acaba fent allò necessari per armar aquells que finalment l’assassinaran.
Gas ha aplicat la màxima del “menys és més” en tots els aspectes de l’obra, des de l’escenografia i el vestuari -inspirat en els anys 30- a les actuacions. Vol que el text arribi de la forma més nítida possible al públic. “És una partida d’escacs ideològica sobre la vida, la moral i les convencions”, explica Borja Espinosa, que interpreta Quereas, l’antagonista que lidera la conspiració contra Calígula. “Els personatges som idees amb potes“, afegeix Pablo Derqui, que reconeix que posar-se al paper de l’emperador ha estat “un repte” al quals “pocs cops tens la sort d’enfrontar-te”. De fet, Mario Gas reconeix que, tot i que és un tòpic, la de Camús és una d’aquelles obres que no pots muntar si no tens el protagonista, Calígula, i que ell va tenir clar des del primer moment que havia de ser Pablo Derqui.
El muntatge es va estrenar la setmana passada al Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida, que l’ha coproduït amb el Festival Grec i el Teatre Romea, i ja l’han vist 10.000 espectadors.
