Tot el que necessites per anar al teatre

Broken Heart Story

Broken Heart Story

Broken Heart Story és una història que parla d’art i d’amor, una irònica exposició dual sobre les pressions que experimenta una artista femenina que intenta combinar el paper de dona independent i lliure amb la vida familiar i casolana molt més tradicional i socialment acceptada. Una obra que sobretot il·lustra i explica una experiència sobre la cerca de la felicitat i com el nostre passat i els valors que hem après influeixen en les decisions que prenem. Una artista hauria de crear art transcendent sobre grans temes –masculins- o lliurar-se al rol de dona que estima?

Els personatges principals de Broken Heart Story són una escriptora (amb bigoti)  i el seu contrari complet, una vanitosa i exuberant dona àvida d’amor (la seva ànima). Ambdues dones, que no deixen de ser la mateixa, busquen sentir-se completes a la seva manera, des del seu particular punt de vista però també influenciades per les definicions i expectatives del món que les envolta. Ambdues són conscients que en la vida han de prendre decisions doloroses per aconseguir els seus objectius així i tot les preguntes i dubtes no desapareixen mai i sempre sorgeixen noves qüestions. Un cor de veus situa i narra la història, una mare, un pare, una gata blanca, un ant que parla, un esbudellador mediàtic, homes que miren fórmula 1, dones que encadenen als seus homes a la butaca d’un teatre i molts altres personatges, construeixen aquest delirant i particular univers poètic que ens proposa Broken Heart Story.

Fotos

Broken Heart StoryBroken Heart StoryBroken Heart StoryBroken Heart StoryBroken Heart Story

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    valentina dimitrova

    Una historia cotidiana de miedo

    En la pequeña sala Atrium hasta el 29 de mayo se puede ver la obra Broken Heart Story, una historia de la vida cotidiana y del miedo que tenemos delante del “gran” mundo y las “pequeñas” decisiones que nos toca tomar a veces. Todos los trozos de la obra fragmentaria giran alrededor de una historia de la cual no podemos escaparnos: la vida día a día, las diferentes fases por las cuales pasamos – la infancia con su ligereza, cuando el mundo de los adultos nos parece tan extraño y lejano, la necesidad de crecer, de independizarse, de encontrar el amor, las preguntas a qué dedicarnos, el dilema contemporáneo de la libertad personal malentendida.
    La obra trata de una chica encerrada en su pequeño interior representado en el salón que la escenografía nos muestra y del cual ella nunca sale. Sus preguntas y búsquedas nos parecen banales, básicos: tener un marido o estar libre, cómo encontrar la felicidad, cómo llenar mi vida, cómo deshacerme de mis padres. El desdoblamiento del personaje principal en dos parece extraño e inútil: la escritora con bigote no desarrolla otra personalidad, ni nos ayuda a entender a Alma, al revés, en su incapacidad de crear ella no es nada más que una registradora de una historia ajena, que nunca llega a vivir. Como el tema de la creación queda poco desarrollado, parece que la idea de la persona creativa que quiere a su musa, la vida, para escribir, pierde su sentido. Si una persona consigue simplemente describir la vida como si fuera ajena, la escritura se convierte en grafomanía, en una obra muerta, sin sentimientos, en una historia nunca vivida.
    Broken Heart Sroty es un intento postmoderno de crear imágenes y dejar a la mirada del publico un puzzle. La historia tiene muchas interpretaciones, los personajes son reales, cotidianos, de la vida contemporánea: la que busca cómo relacionarse con el mundo, dónde esconder su corazón para que no se rompa, él que le vende un paraíso artificial y ella se lo come con ganas. El mayor logro de la obra es su manera cinematográfica de trabajar el teatro: cambio de imágenes rápido, creación de diferentes espectáculos dentro de la obra, el trabajo con el color, los personajes raros, difíciles de entender que crean dinámica y atraen la atención. La interpretación de los actores, que nos llevan a un mundo distinto, es convincente en su rareza. La pieza no tiene miedo a estar en continuo movimiento y presentar delante del ojo del público un show, un desfile de historias pequeñas que pueden unirse en una grande, o no.
    Otro punto creativo es el uso de los objetos: ellos se han convertido en signos, ya no están, sólo la idea de ellos existe. La aspiradora, toda la vida de la Madre, se representa en una manguera; el teléfono sólo es un auricular. La radio abierta es el corazón roto de Alma, que se cierra para dar sentido a su vida por pocos momentos, luego se abre otra vez. La felicidad es efímera, justo como cualquier cosa. Y aquí tal vez encontramos el punto débil de la obra: la falta de profundidad, de búsqueda verdadera de respuestas. Quedan en el aire muchas preguntas, también acentuadas al final de la pieza, pero la obra como que se olvida de la necesidad del teatro de encontrar respuestas, de estudiar los fenómenos en profundidad, de dar más que imágenes atractivos. En el mundo contemporáneo en que todo es rápido y bonito, todo es fácil y asequible, este tipo de teatro nos deja con la sensación que ya no vale la pena investigar, que todo está en la visibilidad superficial como un caleidoscopio de colores y risas fáciles. Si la obra se propone hablar del amor y del arte, no consigue ninguna de las dos cosas. Es una historia simple de preguntas sobre el mundo que nos rodea. Falta el atrevimiento de sumergirse desde la superficie y entrar en el mundo interior de las personas, lo que el teatro ha perseguido en toda su tradición.

    07/05/2016

  • 12345

    ignasi tomás lopez-doriga

    10/05/2016

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    Avui a la Sala Atrium he vist aquesta obra escrita per la dramatúrga finlandesa Saara Turunen que alhora dirigeix amb un minuciós i impecable treball. Una escriptora amb bigoti amb un únic desig, sentir-se realitzada professionalment, però en el mateix personatge està l’ànima, representada per una dona glamurosa, dedicada al seu marit que li ofereix una vida còmoda., plantejant-nos la lluita de l’ésser humà entre ment i cor entre altres coses. El text surrealista i molt complicat, deixa a l’espectador que tregui les seves pròpies reflexions, tot això amb un llenguatge tendre i poètic, oníric, que es mou entre la ficció i la realitat i amb moments molt divertits. Una magnífica posada en escena en la que no falta de res, cançons, música amb coreografies incloses, una perfecta il·luminació i un encertat vestuari. Els actors, Carla Torres, Patricia Mendoza Borras, Pepo Blasco, Vero Cendoya, David Menéndez López i Carmela Poch estan esplèndids i encara que les dues primeres assumeixen els principals papers, seria injust destacar a cap d’ells ja que fan un molt bo treball d’equip. M’ha agradat i he gaudit moltíssim, una joia que crec que ningú hauria de perdre’s i espero tingui continuïtat ja que per a mi és una de les favorites d’aquesta temporada. Donar-vos pressa peró, perquè l´Atrium estava de gom a gom.

    19/05/2016

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    Aquesta obra escrita per la dramatúrga finlandesa Saara Turunen, “Broken Heart Story” amb un text surrealista i molt complicat, deixa a l’espectador que tregui les seves pròpies reflexions: Una escriptora amb bigoti amb un únic desig, sentir-se realitzada professionalment, però en el mateix personatge està l’ànima, representada per una dona glamurosa, dedicada al seu marit que li ofereix una vida còmoda., plantejant-nos la lluita de l’ésser humà entre ment i cor entre altres coses. Una posada en escena en la que no falta de res. M’ha agradat si be hi han hagut moments surrealistes. L’Atrium estava de gom a gom.

    22/05/2016

  • 12345

    JOSE GABRIEL DEL VIEJO

    Ya me habían hablado bastante bien de esta producción que había conquistado a los espectadores de la Sala Atrium.
    Aquella vez no pude ir a verla. Así que cuando vi que la iban a programar en la temporada de La Villaroel me tire en plancha a comprar la entrada!

    Me han sorprendido mucho con un cuento. Un cuento que me lo han ido contando a través de una 1h y 20 min.
    un cuento sobre una mujer. Que intenta buscar el equilibrio entre su vida profesional, su libertad, su independencia con su vida matrimonial, su vida más clásica y machista.
    Una mujer que intenta vivir con su corazón roto. Que intenta volver a darle vida!
    Preciosa historia y MUY divertida! Me he reído muchísimo. Y los actores han tenido que ver. Mega divertidos y entregados!
    La escenografía, la iluminación, la participación con el público Todo suma!

    Eso sí… me voy a casa con confeti hasta en las bragas jajajaja

    20/04/2017

  • 12345

    Hebert

    Una escriptora que vol que la prenguin seriosament, o sigui, com si fos un home, així que toca ser bigotuda i parlar de capitalisme i mort i… capitalisme i mort. També cal, per suposat, amagar l’ànima (tant, que desapareix i la trobem a faltar), que vol vestir curt, trobar un home, casar-se i revisitar Pretty Woman. I clar, això no s’ho pot permetre, que llavors no se la prendran seriosament.

    Hem d’amagar part de nosaltres per encaixar en els rols establerts? Què aconseguim fent-ho? Tot això, que podia ser un bomba de pedanteria és divertidíssim! Surrealista, fosc, tendre, poètic, metateatral, amb unes preguntes finals que amaguen profundes reflexions… Ja he dit que és divertidíssim?

    La narració es segueix millor del que pensava (no vaig gosar anar-hi la temporada passada a l’Atrium; covard!), amb moments petardos i moments Twin peaks, molt de ritme, amb parts oníriques i d’altres ultrarealistes, una banda sonora genial (playlist, si us plau!), sorna (noooo!!!!) vers els que mirem la fórmula 1, serial killers, mares que només fan que aspirar la pols, pares que donen un únic i inútil consell… Tot, magníficament interpretat per Carla Torres (amb la tendresa a estones del pallasso) i Patrícia Mendoza (fantàstica ànima que també adopta un rol, la seductora fatal quan el que vol és un príncep blau que li arregli el cor trencat) amb Pepo Blasco, Vero Cendoya, David Menéndez i Carmela Poch en diferents i encantadors personatges.

    Pot sonar a heretegia, però crec que permet una lectura molt vàlida aplicable també als homes: el trobar l’equilibri entre el que sembla profund i els somnis, entre el que mostrem i el que sentim.

    24/04/2017

  • 12345

    maría j gonzález mondaza

    Me encantó el texto de Suurunen, dramaturga y directora finlandesa de 35 años. Es fresco y lleno de vida, directo al corazón como su propio título indica. Muy recomendable!!!!

    26/04/2017

  • 12345

    Mr. Buyère

    És una bona notícia aquest espectàcle arriscat, per un públic diferent, un missatge feminista i una companyia currant i emergent de la nostra ciutat tingui veu, nom i espai dins d’un cicle normalment mès preocupat per fer diners

    05/05/2017

Articles relacionats

'Broken Heart Story', una obra política (sobre l'amor)

'Broken Heart Story', una obra política (sobre l'amor)

17 abril 2017

Un dels èxits de la temporada passada de la Sala Àtrium, Broken Heart Story, escrita i dirigida per la finlandesa Saara Turunen, arriba a La Villarroel. Una història amb aires de conte per adults que ens endinsa al debat entre una escriptora amb bigoti i la seva ànima: una artista ha de crear art transcendent sobre grans temes –masculins–, o lliurar-se al rol de dona que estima?

Llegir més... n

'Broken Heart Story', una obra política (sobre l'amor)

'Broken Heart Story', una obra política (sobre l'amor)

25 abril 2016

Del 27 d’abril al 29 de maig, la Sala Àtrium presenta la seva tercera proposta internacional de la temporada: Broken Heart Story, escrita i dirigida per la finlandesa Saara Turunen. Una història amb aires de conte per adults que ens endinsa al debat entre una escriptora amb bigoti i la seva ànima: una artista ha de crear art transcendent sobre grans temes –masculins–, o lliurar-se al rol de dona que estima?

Llegir més... n