Bed & Breakfast

Coincidint amb una recent “ruptura” del grup “Els amics de les Arts”, s’estrena al Teatre Gaudí un musical que ficcionalitza i dóna vida a algunes de les cançons més conegudes i il·lustres. Bed & Breakfast, dirigida per Laia Fort i Jaume Viñas, és una representació que busca, amb format musical, explicar la vida quotidiana d’uns joves i les relacions que es donen entre ells.

Escènicament és una obra que funciona de manera efectiva. Amb un escenari central, rodejat de públic, els espectadors veuen allò que succeeix sota les quatre parets de la casa dels protagonistes, rodejant i observant la relació que tenen i els problemes que sorgeixen entre ells. Tot i ser una localització concreta, la funcionalitat del propi decorat és notable i permet que l’escena presenti novetats al llarg de la representació. Musicalment, la sala també permet una bona acústica per poder cantar i versionar les cançons ja conegudes de “Els amics de les Arts”.

Musicalment l’obra és molt potent i presenta adaptacions (versionades, tot i que de manera molt efectiva i de gran qualitat) de les cançons més conegudes de la banda catalana. En viu, l’atmosfera que es crea amb la banda i el cant de l’elenc és d’un gran valor per a tots aquells seguidors del grup, fins i tot recorda a l’atmosfera d’alguns dels seus concerts més íntims.

Tot i el gran encert musical, la proposta teatral no és tan potent i no queda a l’alçada de la qualitat musical de l’espectacle. L’elenc fa un enorme treball musical, tot i que actoralment no són tan brillants. El text, també, sembla en ocasions forçar les situacions per a que encaixin les cançons de la banda. Es tracta, de vegades, d’un text una mica buit que només recrea les cançons a les que es refereix. No es tracta d’un defecte en sí, sinó d’una conseqüència que es desprèn d’una producció humil.

En síntesi, Bed & Breakfast és una obra que dona vida a les cançons populars de la banda que són estimades per un públic ampli. L’emoció de la representació és destacable degut a la gran qualitat musical, tot i que de vegades no estigui acompanyada pel text. Tot i això, sempre és molt recomanable assistir a una representació que tracta sobre els temes típics de la banda: l’amor, l’amistat... Tot allò, mitjançant l’art i l’estil del grup català, que mouen el públic del riure a la llàgrima, a l’emoció, a la nostàlgia...

“Es van conèixer una nit d’estiu, de cinema a la fresca...”, amb aquesta premissa comença Bed and Breakfast, obra elaborada a partir de la música i les lletres d’Els Amics de les Arts. La història reuneix a sis amics, tres nois i tres noies, amb diverses relacions entre ells: de parella, amistat, ex parelles i rotllos d’una nit. El denominador comú és que els tres nois viuen junts i, això, fa col·lidir totes les relacions.

Una comèdia d’embolics en tota regla, que fa les delícies dels amants de les cançons del grup català. Funciona amb la construcció de la trama al voltant de les cançons, però falla en algun moment quan hi ha una evolució una mica forçada i impostada, fet simplement perquè tot encaixi amb els temes escollits.

L’escenografia és una meravella per aquells que han viscut en un pis compartit i saben el batibull que es forma amb els objectes i les vivències de tres persones en un mateix espai. Cada objecte està escollit amb precisió per dir-nos alguna cosa dels personatges, encara que al final tampoc serveixin, en moltes ocasions, per la trama.

Dels personatges, destacar especialment a la Marta (Marta Borràs) i en Jordi (Joan Olivé) per la implicació amb la trama i també perquè són els intèrprets que més arriben a l’espectador. Juntament amb ells, la parella formada per en Joan (Joan Sáez) i la Sofia (Mireia Lorente-Picó) ens dona moments realment sublims, amb enamorament i baralles. La Sofia i en Joan, especialment ella, ens acaben d’atrapar en el moment que es canten No ho entens. Per un moment, es para tot i només podem restar quiets gaudint de les seves veus. Els personatges d’en Pere (Pol Fernàndez) i Patrícia (Aida Llop) són, potser, els més fluixos, tot i que ser part central de l’argument. Les seves interpretacions, tot i que correctes, queden per sota del nivell de la resta del repartiment.

El text va passant amè i distés, a excepció del moment sopar d’aniversari, que allà s’allarga massa la part de diàleg per ser un musical. Aquest moment parteix el ritme i encalla la producció. El final, però, acaba d’arreglar l’obra amb un tancament íntim i sentit que deixa que Borràs acabi de brillar amb “llum” pròpia.

Divertida i entretinguda, us aviso que sortireu cantant cançons que pensàveu que no recordàveu o que, fins i tot, no sabíeu que teníeu emmagatzemades al cap. Gaudiu-ne, d’això tracten els musicals.

Una proposta basada en les cançons d'Amics de les Arts, tot i que, tal com indiquen arreu, aquest grup no té cap mena de vinculació amb aquest espectacle; una dramatúrgia bastida per Laia Fort, que s'estrena amb aquest muntatge. La proposta està codirigida pel nostre amic Jaume Viñas i la mateixa Laia Fort.

La dramatúrgia presenta alguns dalts i baixos, suposem que derivats de la dificultat d'adequar les lletres de les cançons a la història.

En Jordi (Joan Olivé) i la Patricia (Aida Llop) tenen una relació oberta, en Joan (Joan Sáez) li és infidel a la Sofía (Mireia Lorente-Picó) i la Marta (Marta Borràs) i el Pere (Pol Fernández) són amics. Només amics. Però el Pere està enamorat de la Marta.

Els tres nois comparteixen pis. Quan les trajectòries d'aquestes tres parelles es troben, esclata un temporal de tensions, recels i desigs entrecreuats.

Els sis joves actors formen part de la companyia Epidèmia Teatre a qui nosaltres vam poder veure en aquesta mateixa sala la temporada passada amb el musical “9 to 5”.

En aquesta ocasió hem copsat unes interpretacions una mica irregulars que si bé globalment ens ha agradat, ens ha fet patir per la falta de vocalització en algun dels actors o l'exagerada gesticulació en algun altre.

La música està interpretada en directe per Joel Riu als teclats, ell és també l'autor dels arranjaments i director musical, Ferran Jaumira a la guitarra, Dani Aragües al baix i Manel Priego a la bateria.

BED & BREAKFAST posa el focus en la inestabilitat de les relacions de parella de les generacions que ara tenen trenta anys. Els membres de les parelles protagonistes volen estar junts encara que només sigui per dormir plegats i esmorzar abans de continuar cadascú el seu camí.

Relacions fetes a mida, basades en el moment i plenes d'incerteses. Desig d'estimar i al mateix temps de poder deixar d'estimar quan es vulgui. Desig de compromís i al mateix temps desig de llibertat absoluta. Desig de demanar justificacions i al mateix temps no donar-les.

BED & BREAKFAST és una obra jove, d'autora jove, d'intèrprets joves, que parla de joves i que canta cançons amb lletres amb les que els joves es poden sentir plenament identificats.

L'escenografia de Jordi Bulbuena ens mostra un desastrat pis d'estudiants, on el desordre és ben present. Una bona posada en escena, destacant la millora innegable de la sonoritat de la sala.

Una proposta que ens ha agradat i mes pel que implica d'aposta pel musical català i en català, però al que potser li caldria una petita readaptació dramatúrgica per tal de fer-ho més rodó.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ