Austràlia

Amb l’argument d’ aquesta funció, vam encetar una conversa amb una amiga. Una amiga d’aquelles per la que estaries disposat a fer qualsevol cosa... al menys així de primeres, sense pensar-t’ho gaire... Com l’Elena quan accepta donar-li un òvul a sa germana que viu a Austràlia per poder engendrar un fill. Boom!! La bomba s'ha activat.

I de cop es troba viatjant a l’altra punta del món amb la seva germana gran. Fa molt que no es reuneixen les 3 i entre elles comencen a aflorar converses pendents i d’altres més recents que esdevindran un carrusel de dubtes cada cop més puixant per l'Elena que fa que es replantegi la seva decisió de ser donant.

Quina relació esdevindrà amb aquest nadó , fill de sa germana, engendrat amb un òvul seu?
Serà evident el vincle especial entre tieta i nebot (mare i fill si ens ho volem mirar així) ?
L’Elena sap que no serà la mare ( s’ho vol creure), sap que no la parirà aquesta criatura però tindrà els seus gens...
Com s’ha de contemplar la futura relació familiar que esdevindrà?
Està sobrevalorada la maternitat?

Seria més fàcil ser donant anònim?  Cóm viure amb la incertesa si hi ha vides engendrades amb els teus òvuls?

La Laia no vol adoptar. Vol tenir un fill i no ha mesurat les conseqüències de demanar-ho a la seva germana petita.     I aquesta tampoc no ha meditat prou la magnitud de la resposta.
**
Austràlia ens planteja un tema delicat en clau de comèdia que ens parla de les relacions i els vincles familiars, de les motxilles que arrossega cadascú que en definitiva son les que ens fan triar el camí que prenen les nostres vides.

Una obra fresca amb diàlegs que es fan molt propers, que ens parla obertament dels prejudicis de la societat i que convida a reflexionar en una temàtica tan actual com necessària per moltes parelles.
Reconegut aplaudiment mereixen les 3 actrius (Ester Tort, Meritxell Huertas i Carme Poll) que estan de 10. I en especial la Meritxell Huertas, la germana gran que acompanya l’Elena en aquesta eixida i que posarà la nota d’humor a aquest cercle explosiu de sentiments entre germanes.

Escrita i drigida per Israel Solà, la seva proposta s' inaugura en el nou EspaiTexas que inclou també dues sales de cinema. Un local molt acollidor que compta amb un petit bar a l'entrada.

 

Els antípodes són, per definició, la part de la Terra que se situa a l’altre extrem del mateix diàmetre. Podria englobar Nova Zelanda i Austràlia, en el nostre cas. Quan utilitzem el terme en clau humanística i no geogràfica, ens referim a l’espai mental on se situa l’individu que pensa o actua de forma totalment oposada a la nostra. A Austràlia, l’obra amb la que l’Israel Solà s’estrena com a autor en solitari després del seu recorregut per la companyia La Calòrica, les dos accepcions s’uneixen per tractar el concepte de família. I és que les tres germanes protagonistes posen en joc, a l’altre cap de món, caràcters ben diferents producte de les seves trajectòries vitals, i es fan conscients del desgast que el temps i la distància ha provocat en una relació que havia estat molt estreta abans d’entrar en el laberint de l’edat adulta.

El guió, brillant, àgil i ben cosit, presenta una comèdia dramàtica en format road trip, i sorgeix d’un fet real proper a l’autor. La idea, el fet de viatjar a l’altre cap de món per donar un òvul a una germana per tal que pogués ser mare, planteja per si sola prou dubtes, incerteses i disquisicions per entretenir ments inquietes en llargues hores de conversa.

L’Ester Cort, la Meritxell Huertas i la Carme Poll treballen de forma excel·lent els trets de personalitat de les tres germanes, i l’entesa és magnífica. Les alternances en els diàlegs, la naturalitat del gest, de cada moviment, i la passió que amaga cada personatge esdevenen un regal per l’espectador. En Brian Lehane, en el seu paper d’australià nadiu, acompanya i suavitza, dona peu a les tres actrius i serveix de contrapunt en moments en els que l’energia de l’escena sembla apagar-se o, pel contrari, excedir-se. Penso que hagués estat interessant que el guió potenciés aquest personatge. Ell també té un paper en la situació, i sovint flueix gairebé com a convidat. El seu anglès, i els diàlegs amb la seva parella en aquest idioma aporten realisme i un toc de comèdia que s’adapta perfectament al conjunt.

L’escenografia és senzilla, composta bàsicament d’imatges que s’estenen o es pleguen com cortines, es pengen i despengen per part de les actrius en petits parèntesis a llum oberta. Tan completa resulta l’actuació, que l’escenografia no acompanya. En la meva opinió, es queda curta. Els canvis en directe tampoc no sumen, més aviat destorben, i el que s’hi guanya no és necessari.

En definitiva, Austràlia fa somriure i fa pensar, t’absorbeix i fins i tot et fa plorar. Et convida a submergir-te en una relació a tres bandes que podria imaginar-se propera. I et planteja dilemes que, d’entrada, semblarien conduir a un posicionament clar, per afecte i per l’aparent innocència d’un gest. Però tot pot canviar, com en el text, a mesura que l’obra avança. I és que... qui s’atreveix a definir família?

Austràlia és una divertida comèdia dramàtica sobre la família, els vincles, la descendència, les expectatives… L'obra està estructurada en forma de diari en el qual assistim a les vacances de tres germanes des de la seva arribada a Austràlia fins al seu retorn, vacances on una d'elles tracta de donar un òvul a una altra.

Israel Solà, conegut per ser el director de La Calòrica, s'estrena també com a dramaturg amb aquesta història basada en fets reals. L'espai escenogràfic minimalista a base de fons d'estudi fotogràfic, les transicions entre escenes a base de flaixos i la presència d'una càmera de fotos en escena són un encertat apunt de direcció per a convertir aquesta obra en un autèntic àlbum de fotos familiar amb una variada mostra de conflictes i emocions.

La construcció de personatges és un dels majors encerts de l'obra, a base d'arquetips que tan bé funcionen en la comèdia però que respiren una gran autenticitat. Cadascun d'ells ofereix un punt de vista i una premissa còmica complementària que amplia les temàtiques de l'obra i manté el conflicte en marxa. Ester Cort aporta la veu narradora i els moments de major tendresa, Carme Poll està més instal·lada en l'enfrontament i Meritxell Huertas és el gran alleujament còmic que omple la sala de riallades amb només aparèixer en escena. Brian Lehane, el marit d'una d'elles, marca el contrapunt de serenitat davant l'exaltació de les tres germanes, a més de facilitar una infinitat de bromes lingüístiques.

En definitiva, Austràlia és un tendre i divertit retrat -mai més ben dit- de les relacions i conflictes familiars en l'actualitat. De les esquerdes que s'obren quan persones que ens hem criat sota famílies tradicionals tractem d'adaptar-nos als nous models, però mantenint les expectatives i esquemes mentals clàssics. Sigui com sigui, una família sempre serà això. Família.

Cal celebrar que aquesta tardor Barcelona compta amb un nou espai de cultura. L’Espai Texas reobre les seves portes, després d’un reeixit moviment veïnal i l’entesa entre un important nombre de sectors i institucions, amb una iniciativa única, fins el moment: un espai híbrid amb dues sales de cinema i una de teatre.

Austràlia és l’obra encarregada de batejar la nova sala de teatre i, també, el debut a la dramatúrgia i la direcció d’Israel Solà, un dels coneguts integrants de La Calòrica. La road-play explica la història (basada en fets reals) de dues germanes que travessen mig món per trobar-se amb una tercera germana (la gran) que ja fa uns anys que es va instal·lar a l’illa més gran del món (que dóna títol a l’obra), amb el seu marit, originari d'allà. La raó del viatge és doble: per una banda, reunir-se després de molts anys sense veure’s. Per l’altra, la “germana australiana” ha demanat a la petita un favor molt especial: que li cedeixi uns òvuls per poder-se quedar embarassada.

Amb aquesta premissa, assistim al retrobament de les tres germanes (de Solà, no pas de Txèkhov) i al resorgiment dels molts conflictes familiars que ja existien entre elles i que la distància i el temps havia refredat. Uns conflictes que solucionaran gràcies a un segon viatge, aquest cop en cotxe, a través de territori australià, que els permetrà afrontar les qüestions complexes i delicades, els sentiments enquistats i els comptes pendents que uneixen i generen friccions a la pràctica totalitat de les famílies.

Una obra fresca, molt ben interpretada i àgilment dirigida que, sense aportar res totalment nou a l’escena teatral, sí que fa passar una molt bona estona, principalment, gràcies a la bona sintonia que aconsegueixen Ester Cort, Mertixell Huertas i Carme Poll, que exhibeixen moltes taules escèniques i una bonica i natural connexió entre elles.

Què estem disposats a fer per la família? Els vincles familiars han de ser incondicionals? Què defineix qui és la família de cadascú? Escrita i dirigida per Israel Solà, Austràlia és una comèdia dramàtica sobre els límits de les relacions familiars. L’espectacle comença quan dues germanes viatgen des de Barcelona fins a l’altra punta del món per tal que una d’elles pugui donar un òvul a la tercera germana, que viu a Oceania i que té dificultats per ser mare amb la seva parella. Però el que havia de ser un mes de retrobaments i gestions pràctiques esdevé una prova de foc per a la relació entre totes tres.

L’Elena (Ester Cort) és una dona vitalista, fotògrafa, que està disposada a ajudar la seva estimada germana i no té cap dubte que donar-li un òvul no és cap excepció; la Laia (Carme Poll), que va marxar jove a Austràlia i es va buscar la vida, ara vol tenir un fill amb l’Andy (Brian Lehane), però han provat molts mètodes sense èxit i ha demanat ajuda a l’Elena; la Mercè (Meritxell Huertas) és la germana gran i, amb un fill adolescent, un divorci i vivint a casa els pares, és la que ha fet una vida més tradicional. L’eufòria de l’arribada i del que compartiran s’anirà apaivagant quan constatin que el temps passa per a tothom i que elles ja no són les que recorden, sinó que han canviat.

Uns patrons de relació fàcilment identificables i tres personatges amb caràcters ben definits desperten l’empatia del públic, que sempre troba amb qui posicionar-se. L’acompanyament de la figura de l’Andy, que parla i entén només l’anglès, dona joc a uns quants moments còmics que permeten que el text no es prengui massa seriosament a si mateix. Els dubtes sobre les raons de la maternitat, la solitud, l’arrelament, les maneres d’enfocar la vida i el sentit que se n’espera es van abordant més o menys indirectament amb els acords i els xocs que les germanes tenen al llarg de l’espectacle.

El conegut director de “La Calòrica”, Israel Solà debuta en solitari com a director i dramaturg sense Joan Yago.
No he pogut evitar pensar en la similitud amb una altra obra també estrenada a la Flyhard: "Ovelles". En totes dues els personatges són tres germans (en aquest cas germanes) que es troben per celebrar un esdeveniment, en un cas era rebre una herència i en aquest la sol·licitud d’un òvul per part d’una de les germanes a una altre per poder ser mare. En les trobades entre germans surten temes que no han vist mai la llum, relacions incompreses, desconeixement de la situació dels altres, passats obscurs i no parlats, presents allunyats.
Israel Solà fa un treball d’artesania a partir d’un fet real. Ell li afegeix les puntes, els guarniments, la part de ficció que fa comprensible i molt real una història. Per això ha creat un text impecable amb una dramatúrgia molt senzilla i un disseny escenogràfic de Clàudia Vila que no pot ser més minimalista. El director ha sabut també trobar el punt, el ritme, la velocitat i la comicitat a una obra en la que s’hi juguen les emocions de les tres germanes encarnades per Ester Cort, Meritxell Huertas i Carme Poll. El marit que ha de ser pare és Brian Lehane que dona el contrapunt serè i discret al polvorí d’emocions desfermat entre les germanes. Però són elles les que ens han emocionat, ens han fet compartir les seves emocions, les seves preocupacions i misèries, ens han mantingut tota l’estona dins de l’espectacle, ens han fet riure i plorar. La sala estava plena i el públic entusiasmat.

Israel Solà, director escènic de La Calòrica, debuta per primera vegada com a dramaturg i director a Austràlia, una comèdia tendra i divertida que parla de la família.

La idea del text va sorgir a partir d'una vivència personal, i del debat que es va generar al seu entorn.

Austràlia és la història de tres dones que s'han d'enfrontar al dilema de tenir fills o no, i al que tot això comporta.

És una història que ens parla de la família, dels seus lligams, emocions i necessitats a través de la maternitat.

En un espai escènic pràcticament buit, la paraula i la imaginació dels espectadors és tot el necessari per entrar de ple en aquest relat.

Les protagonistes d'aquesta història són tres germanes, l'Elena (Ester Cort), la Mercè (Meritxell Huertas)i la Laia (Carme Poll), i l'Andy (Brian Lehane) el marit de la Laia.
Veurem les seves pors, les seves pressions, els seus desitjos i les seves frustracions.
Hi ha moments on veiem molt d'amor, generositat i reconeixement, d'altres confrontació, egoisme, dubtes, enveja i ràbia.

Austràlia és una obra que t'atrapa. Les interpretacions són tan creïbles, tan plenes d'autenticitat que fins i tot hi ha moments que t'oblides que estàs veient teatre.

No us la perdeu!