Cesc Gay és conegut per l’empatia amb què tracta les debilitats humanes. Sobre aquesta mirada comprensiva ha construït al cinema les seves premiades comèdies urbanes. El mateix rotund èxit va obtenir amb la seva obra teatral de debut (Els veïns de dalt), una fórmula que ara repeteix amb 53 Diumenges, amb Pere Arquillué com a protagonista.
Sinopsi
Tres germans han quedat per sopar i parlar del seu pare. L’home ja és gran i hi ha qui opina que no pot continuar vivint sol. Sovint es perd, s’oblida de les coses i darrerament ha agafat el mal costum d’ensenyar el penis a la veïna. El que havia de ser un agradable vespre entre germans es converteix en una inacabable discussió al llarg de tres setmanes, fins que….
TEXT DIRECTOR
Les grans discussions comencen sovint per una tonteria, una paraula de més dita fora de to o pel fet d’estirar una mica massa la darrera vocal d’una frase aparentment inofensiva.
I si això passa entre germans i en el context d’una reunió familiar, les probabilitats que la vetllada es converteixi en quelcom més que en una agradable trobada són molt altes.
Tot pot passar, entre germans. Sovint el present i el passat són una mateixa cosa i tots els colors de les emocions estan presents en la seva relació. El seu vincle és com una bomba de rellotgeria que pot explotar per la més insignificant de les raons.
I com ens diu un dels personatges d’aquesta comèdia familiar, “la mateixa sang els corre per les venes i estan irremeiablement units, condemnats a ser uns part dels altres a pesar de totes les baralles i les discussions sense fi. Perquè, encara que no ho vulguin, comparteixen un sentiment profund i antic que té a veure amb el misteri de la vida i del qual no es poden alliberar”.
Cesc Gay
Divertidíssima, una molt bona opció per passar una bona estona i riure de principi a fi amb uns actorassos a l’escenari.
El guió no acaba de funcionar, humor molt fàcil, poc treballat, esperava molt més amb els actiors que hi havia
Intèrpets, posada en escena, dinamisme, sarcasme. Molt ben aconseguida.
Salimos del teatro un pelin decepcionados.
Cesc Gay nos ha ofrecido una comedia básica, con chistes simples, con actores sobreactuados realizando expresiones faciales exageradas para provocar la carcajada fácil y con una historia vacía y sin trasfondo.
Ni siquiera el renombre de los grandes actores ha conseguido que la obra levante cabeza ante un texto tan simple.
Que a ver… la gente de avanzada edad que había en la sala no paraban de reír. Pero básicamente creo que es una obra enfocada para ese sector del público.
Personalmente he salido del teatro muy frio y bastante decepcionado pensando que acababa de ver una obra creada sin ganas…