53 diumenges

Després del seu exitós debut teatral amb “Els veïns de dalt”, el director de cinema i guionista Cesc Gay torna a encertar-la amb “53 diumenges”, una comèdia irònica, divertida, fins hi tot un pel gamberra, que ens parla sobre les relacions familiars.

Centrant-se en la relació entre tres germans, Cesc Gay ens fa reflexionar sobre lo ridícules que poden arribar a ser algunes situacions, ja sigui per falta de confiança, sinceritat o comunicació.

Crec que estareu d’acord amb mi quan dic que en tota relació la confiança és primordial. Parlar les coses és molt important per tal d’evitar malentesos. Amb aquesta comèdia en Cesc Gay ens mostra lo estúpids que podem arribar a ser els essers humans quan discutim o ens barallem per coses insignificants.

L’obra és dinàmica, d’aquelles en que el temps passa sense ni adonar-te.

Els protagonistes són tres germans i la dona d’un d’ells (la cunyada).Per interpretar aquests papers, el director ha comptar amb quatre grans actors Pere Arquillué i Àgata Roca, que repeteixen com a parella, Marta Marco i Lluís Villanueva. Tots quatre actors tenen moments memorables, anginosos i divertits. Pere Arquillué ens regala moments de pura ironia al més estil Joan Capri.

“53 diumenges” és una obra escrita i dirigida amb humor, interpretada amb humor. Un humor intel·ligent. Una obra d’aquelles que et fan reflexionar, i qüestionar sobre l’absurditat i la pèrdua de temps en les discussions.

“53 diumenges” és tot un encert!!!

És curiós que Cesc Gay utilitzi en teatre un to tan diferent al que estem acostumats a veure-li en cinema. Si fins i tot Sentimental, la versió cinematogràfica d'Els veïns de dalt, sembla una altra cosa... Suposo que el mitjà marca un determinat to, com en aquests 53 diumenges, que segueixen en la línia d'un teatre de bulevard amb qualitat i amb rerefons dramàtic. I és que la història que planeja pel damunt dels tres germans protagonistes pesa com una llosa i emana una transcendència que acabarà passant factura.

Però que ningú s'enganyi. Estem davant d'una comèdia pura i dura, de les que distreuen i empatitzen a l'instant amb l'espectador. La història dels germans que es reuneixen per decidir què fan amb el pare connecta de seguida amb el públic, i a base de situacions molt reconeixibles i una bona dosi de costumisme acabem en un final potser una mica precipitat... però no per això menys efectiu. I tot gràcies a unes interpretacions eficaces, cosa que no estranya a ningú veient un càsting tan interessant com aquest. Pere Arquillué i Marta Marco juguen amb uns personatges molt marcats i exprimeixen, sempre que poden, tota la comicitat de les situacions. Per la seva banda, Àgatha Roca torna a exhibir una fina ironia de forma absolutament natural i orgànica, mentre que Lluis Villanueva ens regala un personatge força diferent als que ens té acostumats. Un bon recital d'aquest quartet d'actors, que com era d'esperar no falla ni un sol gag.

Podem dir, doncs, que estem davant d'una comèdia efectiva, elegant i ben executada que, de mica en mica, va definint l'estil teatral de Cesc Gay. Estem esperant la seva tercera incursió als escenaris, ja que segur que ens acabarà de donar la pista definitiva.