Roser Garcia Guasch

Gràcies Joel Joan i Hèctor Claramunt per fer-nos riure de la nostra situació política. Després d’anys de tensió i un any de moltíssima pressió política, aquest “divertimento” ha estat un relax, un compartir riures amb tots els que encara tenim “l’ai al cor”. Als anys 70 a Anglaterra feien uns programes de TV que ironitzaven sobre tot el que passava al “Parliament”, se’n reien de tots els polítics i de les seves decisions. A mi em sorprenia molt i creia que a casa nostra no ho podríem fer mai. El dia que va arribar Polònia vaig veure que ja ens podíem permetre ser un poble madur. Ahir, amb Escape Room ho vaig corroborar. Un poble no es pot riure de […]

L’autor i intèrpret, Gonzalo Funes aprofita el somni que tots tenim de ser actors/actrius per portar-nos a un món oníric per on desfilen des de grans escriptors com Shakespeare o Beckett fins a grans intèrprets com Charles Chaplin. Al millor estil de Rousseau, “l’home neix actor i la societat el converteix en espectador”, ens interpel·la, ens condueix a l’acció, ens envesteix amb la seva profunda mirada i ens recorda que no podem ser espectadors de tot. Per fer això, permet al públic introduir-se a l’escenari fent-lo partícip dels seus pensaments. Funes és un magnífic intèrpret, un artista genial del moviment. Amb la seva gran potencia expressiva i un ritme trepidant ens condueix a través dels seus somnis i de les […]

M’hauria agradat que m’haguessin explicat Homer com fa Eduard Farelo en “Una Ilíada”. Relata aquesta vella història de la que jo només recordava que és un gran poema èpic del segle VIII aC compost per a ser recitat oralment pels rapsodes. Alguns dels cants en forma d’hexàmetres els vam aprendre de memòria. Sabia d’Aquil·les, d’Hèlena de Troia, del cavall que trenca el setge troià a l’Odissea. Sabia del gran guerrer Hèctor, fill de Príam, rei de Troia. Però el monòleg com a forma de relat és la manera més similar i eficaç de relatar aquesta epopeia. De vegades el rapsoda interpel·la al públic: – Ho veieu?- com un recurs teatral d’acostament a un present, per desgracia, no massa diferent. La […]

Be my baby és una cançó que impregna els racons més íntims de la nostra memòria. Va ser composada per Phil Spector, Jeff Barry i Ellie Greenwich, interpretada per The Ronettes i llançada al 1963. A Espanya, van ser “els Surfs” qui van fer l’adaptació al francès i al castellà poc després del seu llançament a EEUU. Era un grup musical de Madagascar molt popular al mon francòfon i de parla hispana dels anys seixanta. El públic habitual d’aquesta obra segurament no han sentit “Tú serás mi baby” a menys que descobreixin un single en la col·lecció de vinils dels seus pares o avis. Nicco&Sunset productions ja havia debutat amb Paradise, muntatge d’Oriol Vila i Raquel Salvador amb la idea […]

Durant tot aquest mes no he parat de veure obres on l’homosexualitat hi és present ja sigui com a tema principal (Fun Home, la Jaula de las locas, ) o marginal (la ira de Narciso, Ovelles). En tot cas, la presència tan freqüent de l’homosexualitat als nostres escenaris és un bon reflex del camí cap a la normalització, però tenir la gosadia d’introduir-lo en un món tan masculí com el futbol d’alta competició és tot un repte que en el cas de El futbol és així (de gai) es resolt amb molt bona música i un gran sentit de l’humor. És una crítica mordaç i agre-dolça del mon del futbol d’elit en clau còmica. A demés del sentiment de “macho-man” […]