Roser Garcia Guasch

Agnès Mateus i Quim Tarrida ja van sorprendre amb “Hostiando a M”, la seva darrera producció i ara ens regalen aquesta peça que és a la vegada seriosa, honrada i divertida. Ells dos tornen a fer un tàndem creatiu valent i atrevit. Ells dos creen l’espectacle. Ella l’interpreta amb humor, passió i molta, molta ràbia. Es tracta d’una denúncia més de la violència contra les dones. No només descriuen i denuncien els feminicidis d’una manera molt impactant sinó que analitzen el per què, el silenci de les dones i de la societat, la trampa dels contes infantils, l’acceptació passiva de la violència. És un espectacle que impacta, no et deixa indiferent i al cap de molta estona encara et venen […]

Enric Cambray i Ricard Farré són els creadors d’aquest espectacle que ha estat nominat als Premis de la Crítica com Espectacle Revelació i als Premis Butaca com a Espectacle de Petit Format amb la dramatúrgia de Lluis Hansen i l’escenografia d’Enric Romaní. No és perquè sí que porta exhaurint tres temporades en cartell i moltes representacions arreu de Catalunya. Molière va ser criticat per ridiculitzar els esforços que feien les dones a la segona mitat del segle XVII per millorar el seu estatus dins d’una societat patriarcal. D’altres en canvi veuen en Molière una vessant feminista, una crítica de la pedanteria i l’extravagància dels homes. Més que una sàtira sobre les dones i el saber, l’antepenúltima obra de Molière és […]

Zum –Zum teatre és una companyia ja veterana dedicada al públic infantil. I dic veterana perquè les primeres obres que jo recordo daten de 1995 quan van fer “el Geperut de Notre Dame”. Des de llavors no han parat de fer teatre de qualitat dirigit a nens i nenes de totes les edats. M’atreviria a dir que per a tots els públics perquè hi ha aspectes per a tothom. El valor afegit de la Zum-Zum és la incorporació de valors al voltant d’un conte d’una manera entenedora i divertida. En aquest cas concret és el parlar d’aus extraviades, de refugi pels perduts, d’amor per la terra i els productes del camp, de l’estimació en la pobresa, del gaudi d’allò més […]

Martin McDonagh va escriure la Reina de la bellesa de Leenane amb 27 anys. Va ser representada per primer cop l’u de febrer de 1996 al Town Hall Theatre de Galway, Irlanda. Dos anys més tard la vam poder veure a la Villarroel amb Vicky Peña, Montse Carulla, Àlex Casanovas i Jacob Torres sota la direcció de Mario Gas. Jo en recordava l’ambient sòrdid i l’escenari fosc. 20 anys més tard es torna a representar a casa nostra. En aquesta ocasió la dirigeix Julio Manrique i les actrius són Marissa Josa i Marta Marco i els actors Ernest Villegas i Enric Auquer, tots ells amb un immillorable nivell interpretatiu. Com ja ens té acostumats Martin McDonagh és una obra ambientada […]

Projecte Ingenu presenta aquesta obra basada en la idea desmitificadora de “Don Juan” de Josep Palau i Fabre escrita al 1976 en un moment en el que la repressió i la ideologia catòlico- franquista imperant mantenia els privilegis masculins i en justificava els trets més perversos. Palau i Fabre fa cinc versions diferents i de la fusió dels cinc textos, Anna Maria Ricart en fa una adaptació absolutament fidel als diàlegs. Marc Chornet n’és el director i tots dos converteixen el Don Juan (Xavier Torra) en una dona, Joana (Roser Tàpias). La idea principal és veure què podria passar si la seductora, llibertina i frívola fos la dona. Evidentment la resposta no és difícil d’endevinar. La mirada dels escriptors sobre […]