Roser Garcia Guasch

El dubte no només pot posar en perill una relació o una amistat sinó que és capaç de destruir-la. Nathalie Sarraute va escriure fa més de mig segle un text molt conceptual sobre l’amistat i les relacions. Va rebre el Premi Internacional de Literatura per la novel·la “Les fruits d’or”. Va ser una escriptora tardana de teatre. “Pour un oui ou pour un non” és de les darreres obres de teatre que va escriure. Fascinada per Marcel Proust i Jean-Paul Sartre entenem perquè a la seva obra concedeix una gran importància al que no es diu, a les coses que semblen anodines, al seu sentit amagat i als petits drames quotidians. Dues amigues de fa molts anys es troben en […]

El dolor té moltes cares i mil maneres d’expressar-lo quan se li permet manifestar-se. El dolor que sent un pare per la mort d’un fill és profund i descarnat. El protagonista de la història de Tarantino l’expressa parlant, amb un discurs inconnex, dispers, a una velocitat increïble, barrejant personatges i registres, anant endavant i enrere. Costa entrar en aquest text complex i difícil, però mica a mica tot es va lligant, tot va tenint un sentit. Només t’has de deixar portat per la cantarella a vegades lírica i poètica, a voltes grollera i rude. Es descabdella poc a poc tot el contingut dramàtic de la trama que en general expressa una profunda disconformitat amb la seva situació personal. Oriol Genís […]

És de persones intel·ligents i pràctiques unir esforços per aconseguir millors resultats. Em refereixo a la col·laboració entre dos dels millors il·lusionistes del nostre entorn: el Mago Pop i Mag Lari. Antonio Díaz és el Mago Pop, la gran figura de l’il·lusionisme que ha traspassat fronteres. Lari dirigeix l’espectacle “Nada es imposible” de Pop que ha estat dos anys a Madrid exhaurint localitats, s’ha convertit en un fenomen de masses, és l’il·lusionista més taquiller, ha omplert teatres de gom a gom, va pel milió d’espectadors i continua recollint mostres d’entusiasme entre tots els públics. Aquest èxit se’ns recorda constantment durant l’espectacle. L’espectacularitat està al servei de la sorpresa, de l’impacte de la llum i del color per impressionar encara més […]

Jean-Luc Lagarce ho va fer tot d’hora. No podria dir que a destemps però sí fora de temps. Va escriure la primera obra als 17 anys, el van diagnosticar d’una malaltia, en aquell moment maleïda, als 33 i es va morir a l’any següent. Escriu “Juste la fin du monde” sabent que porta la mort a sobre. És una obra sobre la mort, però també sobre la família, els rols que juguen cada un dels seus membres i les dificultats per situar-se en algun lloc d’aquest nucli indestructible per més esforços que facin per sortir-ne. La situació de cada un dels membres és tan rígida que es pot descompensar en algun moment i la recol·locació posterior no és fàcil. La […]

M’agrada l’òpera i em temia el pitjor. No podria resistir ni mitja burla de les meves àries preferides. Me n’havien parlat bé i vaig fer l’esforç de provar. En el fons volia confirmar el que pensava: no m’agraden les obres de riure la pretensió de les qual és passar una bona estona una nit de dissabte. Quan vaig sentir els primers acords de “Una furtiva lagrima” de L’elisir d’amore amb la sorprenent veu de tenor de Toni Viñals em vaig quedar gelada. Vaig seguir emocionada amb “E lucevan le stelle”del final de la Tosca per Ezequiel Casamada o els tres a l’hora cantant la romança “Je crois entendre encore” de Les Pêcheurs de perles. Tot anava acompanyat de bromes elegants […]