Què fas quan ningú t’ajuda?
Les màquines es van introduint en la nostra vida de manera lenta però implacable i esperem que controlada. Isaac Asimov al 1942 va formular les tres lleis de la robòtica i va substituir el mite del robot perillós per una visió racional i ètica. Ian McEwan escriu al 2019 Machines like me que tracta d’un androide comprat per una parella que el programa emocionalment.
Sergi Belbel no deixa d’incorporar temes actuals a les seves obres i ara és el moment de la tecnologia aplicada a les necessitats actuals.
Aquest és un relat inquietant en el que un actor i una actriu es van parlant, en un espai buit. No fa falta massa escenografia per explicar un relat. Els contes a la vora del foc s’explicaven mirant les flames i escoltant la veu de l’avi. En aquesta peça les flames són una sola cadira, un espai sonor adequat (Jordi Bonet) i una il·luminació encertada (Kiko Planas). Es presenten. Ella és una dona com qualsevol, com totes, sobrepassada per tot, per l’atenció que dedica a tots els altres, per l’exigència de l’entorn. Àgata Roca interpreta a Ella, i ho fa sense estridències, amb somriures d’acceptació, sense demostrar massa tot el que li passa però amb aquesta actitud serena, però no submisa, ens mostra tot el terrabastall que li va per dins. La seva expertesa i professionalitat li permet fer aquest paper tan exigent.
Ell és tots els altres, el fill, la filla, el marit, l’amiga, el pare, el cap de la seva feina, el perruquer, tots preocupats per ells mateixos sense mirar-la. Enric Cambray és capaç d’interpretar tots aquests personatges amb tots els matisos. Un gran actor com ell pot passar d’un personatge a l’altre amb petits gestos o lleus canvis de to de veu. Sergi Belbel no dona massa pistes per descobrir-ho però no és necessari. Cambray es posa en tots els papers i no hem de fer cap esforç per saber qui es dirigeix a Ella.
Sergi Belbel no deixa de sorprendre’ns amb aquest estil seu tan particular d’explicar relats amb girs argumentals constants com la recent obra, El Casalot, en la que el argument va girant i també giren les dues actrius que entren i surten d’una habitació cada vegada representant un personatge diferent. Si inquietant era aquesta última, més inquietant és Ella i màquina que et manté alerta tota l’estona sense saber què passa i com acabarà. Aneu-hi i ho entendreu.