De l’autoritat al culte
Després d’haver exhaurit entrades a la Villarroel quasi bé tota la temporada, ho estan fent també al teatre Goya durant el Festival Grec. No és gens estrany perquè ens interpel·la a tothom.
Marta Buchaca sempre ens sorprèn amb temes actuals tractats amb curiositat, molt d’enginy i amb una crítica soterrada a certs temes i actituds: Només una vegada sobre el maltractament i les relacions de poder (2018); Rita, sobre la mort i l’eutanàsia (2019) o Kramig, sobre les imperfeccions de l’amor romàntic (2025). Aquesta vegada encara ens ha deixat més sorpresos parlant de l’educació dels nens (infant per ser més genèric) amb una obra caricaturesca, exagerada i quasi esperpèntica ja que és l’única manera d’aconseguir un equilibri perfecte entre dues postures antagòniques.
Han passat vuitanta anys de l’educació de la postguerra a l’actual. El punt d’unió són uns avis que han viscut les dues versions i són els que fan remarcar el contrast. De l’educació repressora i autoritària en la que el mestre era el centre de l’ensenyament a una educació centrada en el que aprèn. El que en un principi sembla una millora cap a un ensenyament respectuós i de qualitat es converteix en paròdia quan van apareixent esquerdes.
Ramon Madaula i Montse Guallar són els avis que tot sovint tenen curen del fill d’un únic fill seu. Les diferències ja es fan notar a la primera escena i van pujant de to fins que van apareixent temes i desavinences entre els pares del nen que li estan donant una educació “perfecte”. El desencadenant de tot l’embolic és una bufetada que li dona l’avi al nen després que aquest l’hagués insultat en el curs d’una rebequeria. La resta del repartiment són Marc Rius i Clara de Ramon, els pares del nen que creuen dedicar-li tota la seva atenció i Eudald Font, el director de l’escola que explica les línies estratègiques i la introducció d’un seguit d’activitats destinades a l’expressió de les emocions i superar els conflictes.
És una obra còmica que no deixa indiferent, tothom ho ha viscut d’una manera o altre i el públic no para de riure i d’aplaudir en cap moment. Demà acaba. No us la perdeu.