Cant a la vitalitat en forma d’autoficció

Judit Colomer i Pau Vinyals són els autors, els directors i els intèrprets d’aquesta obra d’autoficció que desgrana la seva relació de parella, amb tot les seves pors, reptes, entrebancs, triomfs, etc. La seva manera d’oferir aquesta intimitat al públic és l’exploració, l’experiment, el joc, sense que això signifiqui quedar-se en la superficialitat. La parella, a l’escenari, no ens estalvia la tensió ni l’incomoditat que travessa qualsevol relació, al contrari, l’amplifica i ens la serveix en safata.

L’obra també és una excusa per parlar del món del teatre i les seves bambalines. Ella, escenògrafa, i ell actor, comparteixen professió i, per tant, s’enfronten també a les vicissituds de cadascuna de les seves branques professionals. La del Pau Vinyals, la cara visible, la màscara, la brillantor, etc. La d’ella, la cara més oculta, la més intel.lectual, conceptual.

Amb l’ajuda de Clara Peya en el tractament de l’espai sonor i la mirada escènica de Mireia Sintes i Natalia Fernández, la Judit Colomer i el Pau Vinyals amb la ironia, l’humor, i grans dosis de tendresa, ens conviden a repensar l’amor, la llibertat, la honestedat en les relacions de parella.

Tot i que el resultat final pot resultar molt fragmentat, i un punt caòtic, Tendrament se sosté per un desig profund d’oferir de manera generosa a l’espectador un mirall net on mirar-se.