L’actitud nihilista com a resistència passiva
Un advocat de Wall Street contracta un escrivent, Bartleby, eficaç, amb una dedicació a la feina que contrasta amb els altres tres empleats que té l’advocat. Ell és un treballador incansable i perfecte però inesperadament, Bartleby contesta un “preferiria no fer-ho” davant una sol·licitud de l’advocat. Aquesta resposta sorprenent i absurda es va repetint al llarg del relat i comporta una situació kafkiana quan l’advocat entra en sentiments contradictoris de ràbia, impotència, indulgència i commiseració. L’advocat es va barallant amb ell mateix pels sentiments que li provoca l’actitud impassible de l’escrivent. Hi ha moments molt còmics inevitables per l’absurditat tot i que no és pot considerar “teatre de l’absurd”. El relat està molt ben construït i mostra la immensa soledat de la persona humana en mig d’una de les ciutats més poblades del món i en un lloc concret de moviment i treball frenètic com és Wall Street, el centre més emblemàtic de les finances en aquell moment on hi pot haver persones asfixiades per la feina, la monotonia o la manca de creativitat. L’adaptació i direcció de Llàtzer Garcia utilitza molts recursos perquè el monòleg tingui moviment tot i que la història és tan potent que un narrador estàtic però amb una magnífica actuació com la d’Albert Prat és suficient per entendre els diferents sentiments que l’escrivent li provoca. Ell és el narrador i únic actor de l’obra.
Herman Melville, conegut per la seva famosa novel·la Moby-Dick, va escriure a l’any 1853, Bartleby, the Scrivener, una mirada crítica del “Somni americà”. Va viure la guerra de Secessió, la crueltat de les civilitzacions occidentals, les injustícies socials. Les seves obres analitzen els vincles entre la esclavitud, el capitalisme, el patriarcat i l’imperialisme.
Aquest relat enigmàtic de Melville dona llibertat al lector perquè li posi significat. Podria ser una resistència passiva a un treball mecanitzat en un ambient sòrdid. Melville ens descriu una oficina rodejada de parets i un espai petit que porta a Bartleby a la negació de tot, no de manera agressiva sinó pacífica però desestabilitzadora. És una resistència silenciosa que ho paralitza tot ja que desconcerta a tots els que el rodegen. És una obra sorprenent que no et deixa indiferent.