Roser Garcia Guasch

A partir d’un libreto en francès de Eugène Cormon i Michel Carré, Bizet composa aquesta òpera per encàrrec del director del Théatre Lyrique de Paris al 1863. Només tenia 24 anys i ho va fer en un estiu. Es va programar 18 vegades i no es va tornar a representar més en vida del compositor. Bizet és conegut actualment per la seva òpera Carmen, la qual es va estrenar tres mesos abans de morir i va ser un gran fracàs. La història és com moltes: una vestal que ha fet jurament de castedat com la Norma de Bellini, dos amics que es juren amistat eterna, un triangle amorós, un amor romàntic típic també de moltes òperes i un trencament de […]

Obra amb un gran contingut social i reivindicatiu, és sorprenent per la posada en escena i la originalitat. La trama se situa als anys 20 a Hollywood i descriu l’abús dels productors i poderosos sobre les actrius que volien arribar a ser famoses. La complicitat col·lectiva, la por a perdre ho tot, a no ser acceptades, a ser expulsades del circuit de la fama i, en definitiva, la por a no veure el somni aconseguit, feia que el silenci de les víctimes perpetués el sistema. La protagonista de la nostra història però, aprofitarà un moment de gran ressò per defensar a totes les dones i encoratjar-les a no fer silenci mai més. Jo no coneixia la Companyia Escapade Theatre i […]

A la temporada d’enguany hem pogut assistir a una sèrie de monòlegs que posen a prova la gran qualitat interpretativa de les nostres actrius/actors. Cassandra és un personatge de la mitologia grega. Filla de Príam i germana d’Hèctor, tenia el do de la predicció que li va concedir Apolo però li arrabassà al no veure’s correspost. No la van creure quan va predir la destrucció de Troia, ni la mort d’Agamèmnon. Van creure que estava boja i la van depreciar i arraconar. Les troianes van ser preses como a esclaves o concubines pels aqueus. Cassandra es va convertir en la concubina d’Agamèmnon i assassinats tots dos per Clitemnestra. És un personatge molt atractiu que ha estat reproduït varies vegades per […]

Tenia curiositat per veure com es podria representar en teatre l’obra de Stefan Zweig “Novela d’escacs” escrita al 1942 que va aparèixer pòstumament després del suïcidi del seu autor. És una novel·la amb un fort contingut emocional. Zweig era un profund coneixedor de l’ànima humana com ho demostra en altres novel·les com “por” en la que descriu amb gran coneixement de psicologia un sentiment de vegades irracional que pot arribar a aniquilar la persona que la pateix. Stefan Zweig va néixer a Viena en ple imperi austrohongarès. Va marxar a Londres quan Hitler va pujar al poder. Els seus textos van ser prohibits a l’Alemanya nazi. En algun moment  va dir que “la llibertat personal és el bé més preuat […]

La Companyia “La Melancòmica” dirigida per Mireia Casado ja havia sorprès públic i crítica amb Cireres & lentejuelas fa poc més d’un any, un cabaret ple de crítica i humor. En aquesta ocasió el tema són les dones. El feminisme darrerament és “el tema” i em feia una mica de por que sortissin tots els tòpics coneguts sobretot quan al començament de l’obra en una enquesta al carrer troben que els principals interessos dels homes eren els cotxes i el futbol. No anàvem por bon camí. A partir d’aquí tot millora. Presenten amb fotografies a tres dones: Catarina Albert, Amandine Aurore Lucile Dupin i Isabelle Eberhardt que van viure a finals del S. XIX amb els pseudònims masculins de Victor […]