Roser Garcia Guasch

La pandèmia ens ha acostat a altres maneres de treball, de formació, d’ensenyament. També ens ha mostrat altres vies de relació i de comunicació. Hem redescobert altres formes de representacions teatrals. La ràdio teatre existia fa molts anys i les telenovel·les van substituir a les que ens retransmetien diàriament per la radio. Una manera molt senzilla de mantenir el teatre viu. Els més joves descobriran en la ràdio teatre una font inesgotable de fantasia. Bitàcola és utilitzada com a símbol de direcció, de brúixola i d’unió. El programa “Bitácora de ida y vuelta” es basa en històries que s’han creat a un i altre costat de l’Atlàntic. Felipe Cabezas és l’ànima d’aquestes bitàcoles i del teatre Fènix. Va presentar aquesta […]

Felicito a Temporada Alta i a tots els valents que han volgut apostar per fer alguna cosa diferent en aquests temps tan difícils de pandèmia. Aquesta és una obra filmada dins de la programació “A distància”. És una píndola teatral que dura 13 minuts en els quals es mostra una situació inversemblant que podria ser realitat. Ramon Madaula ha fet el guió i n’és el director. La realització, fotografia i audiovisuals són de Daniel Lacasa. Aquesta petita peça ens demostra les coses que es poden dir en molt poc temps, fins i tot amb poques paraules o en silenci. La descripció per sí mateixa pot ser una càrrega de profunditat que fa trontollar veritats com ho fan els Haikus que […]

Es tracta d’una filmació en coproducció amb Temporada Alta, dins de la programació “A distància.” Aquesta pandèmia ha obligat a buscar noves formes de presentació de les activitats artístiques i demostra la imaginació i ganes de treballar de la gent de la cultura. No sé per què m’ha agradat tant. És un tema que no ens pot sorprendre. Forma part de la vida i dels eterns temes del teatre. No sé per què però m’ha atrapat des del primer moment i no he mogut ni una pestanya en els 45 minuts de l’espectacle. He de confessar que moltes vegades ens deixem portar per les cares o signatures conegudes. He escollit aquesta peça perque he vist els noms de La Brutal […]

“Bonus track” entra pels ulls i les orelles. L’escenografia enganxa des del primer moment, et transporta, et dona pistes del temps que passa, et facilita molt la comprensió del text tot i que no hi ha massa a comprendre. És senzilla però molt impactant pel dinamisme del canvi d’escenes. Quasi bé estàs només atenta a les portes, a les lletres il·luminades del terra, a les pantalles del fons i a les entrades i sortides dels actors i actrius cap a espais dissimulats. És original i molt actual perquè utilitza els mitjans tecnològics que tenim a l’abast. Un molt bon treball d’escenògrafs. Els autors d’aquest espai escènic són José Novoa i Paula González, la il·luminació és de Mingo Albir i el […]

No vaig veure la preqüela:“Smiley, una història d’amor”. I me la vaig perdre tot i veient que estava tenint un èxit aclaparador, tot i que la van reposar tres temporades i que va girar per tot el món en més de 10 produccions internacionals. I sí, me la vaig perdre perquè em tirava enrere el cartell d’Alfonso Casas, perquè no aguanto les comèdies romàntiques encara que sigui innovadora per ser una parella homosexual i me la vaig perdre tot i que és una parella d’actors que adoro. Ja no la tornaran a representar perquè les coses són diferents i allò no es pot repetir però ens han permès de visitar a la mateixa parella al cap de vuit anys (reals). […]