Roser Garcia Guasch

El festival OUI! de teatre en francès a BCN sempre és un esdeveniment important a la cartellera de casa nostra. Enguany celebren el cinquè any i quan s’ha pogut fer, l’èxit és rotund. Pulsation és una obra de la companyia catalana, “Les impulsives”. El Festival OUI! els ha donat l’oportunitat de presentar l’obra en francès per primera vegada. La companyia la constitueixen les tres actrius que hem pogut conèixer a Dau al Sec: Juliette Verdier, Adèle Vidal i Sandra Segura. Segons expliquen al final de l’obra (agraïm a OUI! el col·loqui que sempre fan al teatre en francès) es van conèixer a l’escola Jacques Lecoq on suposem que han après la gestualitat, l’acció, el tractament de l’espai i la dramatúrgia […]

És fàcil entendre la primera part de l’obra, la part autobiogràfica de “Miss, Cosas y yo” coneixent Travy” escrita i dirigida por Oriol Pla (el seu germà) que es va presentar al Teatre Lliure de Montjuïc al 2018. Com ella explica, ve d’una família d’artistes i va fer gira amb aquest espectacle per tot Catalunya. Travy estava protagonitzada, tant a la vida real com al guió, per Quimet Pla, Diana Pla, Oriol Pla i Núria Solina. És un espectacle d’humor i tendresa on les veritats no poden fer mal sinó que arrenquen somriures. La companyia Nemin, creada al 2018 per Diana Pla i la escenògrafa Duna Homedes, va estrenar “Miss Cosas y yo” fa un any a la Sala Melmac […]

Les òperes en versió concert no són tan apreciades pel públic en general perquè falta la tercera pota: escenografia i vestuari. A mi em sembla que es realça la música i les veus solistes llueixen amb llum pròpia. A Sophie Daneman (posada en escena), Jean-Luc Taillefert (escenografia i vestuari) i Christophe Garcia (coreografia) els devem aquesta versió concert tan original sense la rigidesa que imposen els faristols per les veus solistes. Els intèrprets-cantants es van movent al voltant de l’orquestra amb petits elements escenogràfics que proporcionen realisme a la història com són els duels representats per un joc d’escacs o uns daus enormes. Una tarima de fusta amb una cadira com a símbol del poder de la reina i de […]

La Víctor C. és un espectacle basat en els llibres “Tots els contes” i “Mosaics”. És un muntatge teatral dirigit per Carme Portacelli en el que la protagonista des del llit i acompanyada de la seva germana Amèlia va explicant retalls de la seva vida a través de les converses amb ella i un estudiant de periodisme. Tot i que era reservada i discreta, les respostes al periodista son iròniques i esmunyedisses. Ella mateixa es defineix com una aficionada, una pobra dona al llit. La Víctor català ha estat sempre una figura misteriosa de qui se sap ben poc. No s’ha trobat una biografia detallada, no hi ha imatges tot i que va morir a l’any 66 quan les fotografies […]

Vaig pensar que havia de ser una cosa molt especial. És una obra escrita i dirigida per l’argentí Claudio Tolcachir, es va estrenar a l’any 2005, ha viatjat per més de 22 països diferents adaptant-la als diferents llocs, llengües i cultura. Es va estrenar a Barcelona com a teatre en argentí i va ser traduïda per Jordi Galceran per ser presentada al 2018 interpretada per actors i actrius de casa nostra. Va ser molt ben rebuda per la crítica i ara encara es presenta a Temporada Alta que és d’on jo l’he repescat. No la vaig veure al 2018 i he aprofitat la versió online per recrear-m’hi. És realment una cosa especial. Hi ha tantes recomanacions sobre aquesta obra que […]