Roser Garcia Guasch

Vaig descobrir “Solitud” i “Drames rurals” a la meva adolescència. Amb aquesta posada en escena em retorna la profunda impressió que em van causar. Caterina Albert va haver d’usar un pseudònim per publicar unes obres que haurien quedat a la paperera de la història. Més d’un segle més tard, podem parlar de Víctor Català sabent que al darrera hi ha la més profunda coneixedora de l’ànima humana femenina. Solitud va ser publicada en fascicles en la revista Joventut entre el març del 1904 i el maig del 1905. Alícia Gorina ens ha regalat un treball respectuós amb el text ressaltant tots aquells aspectes que, de ben segur, l’autora hauria destacat de la seva obra: la muntanya i el seu silenci, […]

Desconcertant, sorprenent i original Quantes vegades hauríem volgut saber què passava al darrera d’aquella porta, de què parlaven, què deien de nosaltres, quins eren els plans que confeccionaven i que ens interessaven tant! És l’angle mort de les situacions més quotidianes de la vida, tot allò que no podem veure i que ens inquieta perquè ens posa en perill. Roc Esquius i Sergi Belbel ens regalen un guió soprenent però que ens resulta familiar en aquest moment: una start-up que es veu obligada a fer reajustaments de plantilla. És un text molt actual i en el que el públic s’hi pot identificar personalment o perquè li ha tocat d’a prop. De l’actualitat es nodreix el teatre i Esquius i Belbel […]

La Calòrica no deixa de sorprendre’ns. Presenten uns temes de rabiosa actualitat de la manera més còmica i crítica possible. En aquesta ocasió no podia faltar el canvi climàtic. El text i la dramatúrgia de Joan Yago vol posar de manifest la incapacitat del món per afrontar amb seriositat aquest tema. Utilitzant el conflicte que apareix en una comunitat de veïns per la sortida inacabable de merda a causa d’una canonada mal construïda, el director Israel Solá, fent paral·lelisme, ironitza sobre les dificultats de resoldre un problema que és a totes vistes important però que la seva solució s’alenteix pels interessos personals o la ineficàcia dels veïns, el propietari i la comunitat. El començament és desconcertant. Mónica López, convidada especial […]

La Perla 29 ens ha ofert aquest estiu una Filumena Marturano que ja ha estat nominada pels premis Teatre de Barcelona. Tot i que Eduardo De Filippo ha estat portat a l’escena catalana amb títols com “La gran il·lusió” (1988), “L’art de la comèdia” (1992), “la Filumena Marturano” (1995) “Dissabte, diumenge i dilluns” (2002) o “Questi fantasmi” (2010) i algunes altres, ha estat injustament poc representat en comparació amb altres dramaturgs del segle XX tot i ser un dels autors més prolífics del segle passat. Vam tenir l’oportunitat de veure en streaming un assaig obert de l’obra. Em va sorprendre i fascinar la manera de dirigir de l’Oriol Broggi. Aturava la representació amb gran discreció com demanant perdó, suggeria més […]

El segle XIX va ser l’explosió del romanticisme i la vida bohèmia va ser un dels temes estrella de molts autors. Henry Murger va publicar a la revista “Le Corsaire Satan” al 1844 “Scènes de la vie de bohème”, novel·la per entregues d’on el guionista de Pucini va treure tots els personatges i la història de la Bohème. És de destacar però, que la novel·la de Murger no acabava amb la mort de Mimí. Les heroïnes de les òperes de Pucini poden ser dolces i delicades (Mimí, Madama Butterfly) o cruels com Turandot. Hi ha qui ha donat explicacions psicoanalítiques a la personalització d’aquestes heroïnes. El cert és que la Bohème és una de les peces més representades de la […]