Roser Garcia Guasch

Basat en la idea original de María Nieto, Serena Altair escriu un text sobre l’amor i la felicitat en les relacions de parella. Els dos personatges interpretats per Anna Cerveró i Genís Lama reflexionen sobre la vida en parella amb algunes crítiques, poques però directes, a l’amor romàntic. Ells dos, mostrant un domini de l’escenari i amb una molt bona interpretació, teoritzen sobre la rutina en la parella i els pilars fonamentals que la sustenten. El trencament amb les convencions socials per aconseguir un amor veritablement lliure és el nus de l’obra tot i que va girant al voltant de la felicitat. Jorge Velasco aconsegueix amb la seva direcció que el text prengui una forma més terrenal i concreta a […]

Aquesta obra es va produir i estrenar a Barcelona abans de portar-la a Buenos Aires i ara ens torna potser més madura, més autèntica. És un text escrit per Carlos Correa i és genial pel que fa al contingut i al llenguatge. Dirigits per Carlos González Richard, dos actors, Gonzalo Villareal Porzio i ell mateix són dos gautxos aferrats a la terra i a una vaca. Em recorda Ñaque, o de piojos y actores de Sanchis Sinisterra, en què dos actors van aturant la representació per introduir les seves pròpies reflexions, els seus dubtes, les seves lluites i contradiccions. A La lechera, els dos actors, en un ambient rural, brut i polsegós es fan retrets i insulten constantment, com un […]

The amateurs company han creat un producte teatral molt actual. Sorprèn que un tema tan punyent i preocupant per tots aquells professionals del món del teatre que hi deixa la il·lusió, el temps i la vida sense massa reconeixement ni ajuts econòmics no s’hagi tractat en profunditat (que jo sàpiga) a les escenes teatrals. Ivan Andrade i Clara Bes són els fundadors d’aquesta companyia i, a demés de “Partícules Paral·leles”, han estrenat obres de teatre a BCN i tractat altres temes preocupants de l’actualitat. Tots ells són espectacles de creació i per tant, coneixen bé les dificultats d’una companyia independent per tirar endavant qualsevol projecte. En aquesta obra fan moltes al·lusions als directors de les grans sales de teatre de […]

És un text que em recorda les obres d’Irene Solà ”Canto jo i la muntanya balla o “Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres” per la seva relació amb la natura o les de Pilar Adón on a “De bestias y aves” descriu un territori fora del món amb animals en llibertat. Ada Vilaró és l’autora i intèrpret d’aquest peça. És coneguda per 360 grams estrenada al festival TNT al 2019. Com a directora del Festival de Creació Contemporània Escena Poblenou ha rebut la Medalla d’Honor de Barcelona i el premi FAD Sebastià Gasch de les arts parateatrals. No ens estranya gens. En aquesta obra ens introdueix des de l’inici en un món en perill en forma de […]

És un teatre documental i de denúncia social. Aquesta obra és la historia de Lydia Cacho una activista pels drets humans mexicans explicada fil per randa tal i com la podem trobar a totes les hemeroteques accessibles. És per tant una història real. És un retall de la vida de Lydia Cacho, el moment de la seva detenció al 2005 per la policia estatal de Puebla acusada de calumnia pel que relata al seu llibre ‘’Los demonios del Edén’’ que tracta de les xarxes d’influències, dels abusos de poder i de l’encobriment per part de les administracions de les xarxes de prostitució infantil dirigides per polítics i empresaris d’alt nivell, recolzats per militars, policies i fins i tot dirigents religiosos. […]