Peeping Tom és una companyia belga fundada el 2000 per Gabriela Carrizo i Franck Chartier. El nom de la companyia prové de l’expressió en anglès que significa “badoc, xafarder, miron, voyeur”, i això ens remet a allò que està amagat i que cal treure a la llum. La companyia ha actuat per tot el món i ha estat multi guardonada.
Aquest Chroniques que ara presenten és una obra que impressiona per la seva grandiositat i, alhora, per la seva minuciositat. El seu teatre-dansa és d’un expressionisme extrem.
Pel que fa a l’espai, ens trobem amb un escenari fosc, tètric, amb un espai sonor i una il·luminació inquietants que ens transporta a emocions tan viscerals com la por o la incertesa. Tot és moviment dansat, contorsions amb una perfecció calculada i mil·limetrada, i moviments gairebé impossibles. Cinc actors-ballarins-gimnastes Simon Bus, Seungwoo Park, Charlie Skuy, Boston Gallacher i Balder Hansen estan situats en un lloc sense nom. A través de detalls d’escenografia o vestuari descobrim que fan un viatge a través del temps en escenes separades. Al programa de mà, Gabriela Carrizo ens parla d’immortalitat. Segurament no es refereix a la immortalitat individual sinó de la supervivència de la humanitat, ja que aquesta, malgrat tots els intents de destrucció i aniquilació del gènere humà, continua existint a pesar de la crueltat, sovint gratuïta, a què es veu sotmesa.
La grandària del teatre i l’ambient fosc de l’escenari impedeix observar alguns detalls que potser són importants per entendre el contingut. La peça està molt centrada en la forma, en l’ambientació, el clima que crea. Hi ha troballes formals tan espectaculars escenogràficament que sembla que hagin relegat a un segon pla els aspectes dramatúrgics. No hi ha un fil narratiu que connecti escenes ni personatges. En alguna escena apareixen desastres naturals molt ben aconseguits, en d’altres una violència repetitiva, gratuïta i destructiva que incomoda per la seva crueltat però a la vegada hi ha moments d’una gran tendresa, com un reflex de la mateixa humanitat.
Avui he vist per primera vegada un espectacle d’aquesta companyia i he entès l’atracció i la dependència que crea entre el públic.