La foscor a l’època victoriana
Aquesta versió de El Retrat de Dorian Gray de Marc Rosich m’ha deixat fascinada. Una dramatúrgia molt especial per una obra molt potent que ja havia estat portada al teatre en diverses ocasions durant el segle XX i XXI tant a fora com a casa nostra. La de Rosich s’assembla a la de Kip Williams, estrenada a Sydney al 2020, també per una sola actriu que interpretava 26 personatges amb recolzament tecnològic i audiovisual que la feia molt experimental. Rosich presenta una proposta més íntima amb un quintet de corda i tres actors que canten, acompanyen, interpreten algun personatge i mouen elements escènics donant molta versatilitat i moviment a l’obra. Els tres actors són: Jordi Vidal, Pau Oliver i Pol Blancafort. Tots tres estan fantàstics i donen el contrapunt just a una meravellosa Àngels Gonyalons en estat de gràcia que interpreta a Dorian Gray, Basil Hallward (el pintor del retrat), Sibyl Vane (l’actriu de teatre de qui s’enamora Dorian), Lord Henry Wotton (el malèvol aristòcrata que representa la societat culta i hipòcrita de l’Anglaterra puritana de finals del segle XIX que d’alguna manera perverteix al jove Gray). Ella és també Oscar Wilde que defensa l’art per l’art. El que fa Àngels Gonyalons en aquesta obra és inhumà i supera un gran repte amb nota altíssima.
Rosich juga amb els contrastos. Una escenografia blanca hospitalària reforçada per la il·luminació de Bernat Jansà s’oposa a la sordidesa dels baixos fons londinencs i a la vegada el vestuari dels tres actors (Joanna Martí) també contrasta amb el blanc del voltant i la indumentària victoriana de la prima donna. La música de Jordi Cornudella interpretada pel Leos Quartet i un contrabaix, acompanya de forma elegant tant els ambients refinats de les classes socials benestants com a la foscor amagada dels tuguris i el sexe reprimit. La música es va tornant tenebrosa a mida que avança l’argument. Segons Rosich, “no és un musical sinó una peça de cambra on músics i text conviuen de forma orgànica”. Tots quatre interpreten i canten.
Oscar Wilde publica El retrat de Dorian Gray al 1890 i va provocar un gran escàndol entre la societat puritana de l’època. No és d’estranyar que la crítica l’acusés d’immoral i no tant pel culte a la bellesa i el rebuig a la vellesa sinó per la homosexualitat molt present a l’obra i a la seva vida privada motiu pel qual va ser empresonat un any durant el qual va escriure De profundis o Cartes des de la presó.
Si bé el tema de l’orientació sexual ja no es motiu d’escàndol actualment en el nostre entorn, el muntatge és d’una rabiosa actualitat i motiu de reflexió profunda pel culte al cos, a l’aspecte físic i a la bellesa, així com la negació de la decadència, la vellesa i la mort.